Rialc
Rao 184.2
Bernardí de Vallmanya
1 L’enteniment, mirant la prescientia
2 de l’Infinit esser tan infinida,
3 mira tan alt la sua gran potentia,
4 mira los cels, los angels, la ’ccellentia,
5 lo sol mostrant perfectio complida,
6 mira lo mon y la florida terra
7 pel Creador diversament brodada,
8 y mira com pogue fer que la erra
9 universal en nengun temps fes guerra
10 a vostra carn, que·l seu Verb s’a ’justada.
11 Y axi us crea sens crim sobre natura,
12 alta sens par, mes excelent, mes pura.
13 Virginitat, Verge, tant vos enrrama,
14 que us es degut gran puritat s’i mostre,
15 car lo pur Fill que ’n vos pura llet mama.
16 de pur·amor degudament no us ama
17 si consentis legea ’n lo cos vostre.
18 Tan altament virginitat abriga
19 vostre sant cos, mare, verge y esposa,
20 que si us tocas aquella plaga ’ntiga
21 seria dir de Deu sou enemiga
22 y en vos no prou virginitat reposa.
23 Qu’es en aquells error abominable
24 que dien sols un punt fosseu peccable.
25 O parahis del Fill que us deifica,
26 ort pur tancat per la Trinitat santa!
27 O viva font on virtut se publica,
28 sacrari sant on Deu se comunica!
29 O pur engast on l’alt maragde·s planta!
30 O mar suau de nostra gran bonança!
31 O port segur d’aquesta vida morta!
32 O fort castell de molta confiança!
33 O divinal bandera d’esperança!
34 O santa nau que ’n paradis nos porta!
35 Puix tals virtuts en vos tostemps reposen
36 com fer se pot algun peccat vos posen?
37 Com vos direm paradis, com sacrari,
38 si de l’infern fosseu en res subjecte?
39 Com foreu l’ort tancat, si l’adversari
40 l’agues ubert? Com foreu santuari
41 de l’Eternal, qui us forma sens defecte?
42 Com vos creurem siau l’engast tan digne
43 si l’enemich en vos primer sengasta?
44 Com foreu port segur, si lo maligne
45 hi fos primer que·l vostre Fill insigne?
46 Com foreu mar bonança si us contrasta?
47 Vos lo rompes aquell en lo principi
48 que ’n negun temps hague ’n vos participi.
49 Qui de peccat venial vos defensa,
50 qu·es menor mal hon no podieu caure,
51 com de la mort que ’n l’anima·s compensa
52 no us preserva que no us fes may offensa?
53 Com de tal ley Ell no us podia traure,
54 dir que siau en crim tal concebuda
55 es affermar venialment peccasseu,
56 qu’es gran error dir que y siau cayguda,
57 ni ’n lo ligam del qui vences vençuda
58 ni menys pensar ab ell participasseu,
59 que Jesucrist prou be no us obehira
60 que ’n vos caygues lo tuxech de tal vira.
61 Al Verb Etern un gran perfet se mostra
62 de mediar algun’altra persona,
63 pero raho veig clarament demostra,
64 essent vos d’Ell y Ell de pasta vostra,
65 que ’n vos major esguart que ’n altri·s dona,
66 y en vos aço mes que ’n altra no fora,
67 si del peccat traure us no merexquesseu,
68 y ab Ell ensemps fosseu reparadora
69 dels bens que fon Eva tan perdedora.
70 Donchs preserva us que ’n lo crim no cayguesseu
71 ans que pensas crear los cels, los angels,
72 lo mon, lo sol, ni·ls resplandents archangels.
73 Divinitat al gran Deu convenia
74 fes ajustar ab natura humana.
75 Y era la fi per hon crear devia
76 tot l’univers y l’alta companyia
77 sols per l’esguart d’obra tan sobirana.
78 Com l’alt Factor vos elegis primera
79 que·l primer hom, yo, per a mi declare
80 esser forçat creure sou verdadera
81 obra d’Aquell qui us forma per cimera,
82 pura sens crim, perque li fosseu mare.
83 Que si del tot lo Fill no us preservara,
84 poguera·s fer la sua carn tacara.
85 La puritat dels angels no ’s tan vera
86 que gens ab vos, senyora, s’acompare,
87 que si tan pur l’esser d’aquells s’advera,
88 lo vostre mes, qui sou divina cera
89 hon s’emprempta lo Fill de Deu lo Pare.
90 Donchs puix que ’n cert en ells crim no·s declara
91 en vos tanpoch s’escrigue tal empara.
92 Mare de Deu, verge pura sancera,
93 si d’explicar lo ver gens me separe,
94 aquell perfet Fill vostre qui us prospera
95 al seu costat en la mes alta spera,
96 mostra lo ver del que per vos empare.
97 Al Qual, puix tant los peccadors empara,
98 vullau pregar yo·l veja car’a cara.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 464.
È la risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).