Rialc
Rao 184.2

            Bernardí de Vallmanya






    1      L’enteniment, mirant la prescientia
    2      de l’Infinit esser tan infinida,
    3      mira tan alt la sua gran potentia,
    4      mira los cels, los angels, la ’ccellentia,
    5      lo sol mostrant perfectio complida,
    6      mira lo mon y la florida terra
    7      pel Creador diversament brodada,
    8      y mira com pogue fer que la erra
    9      universal en nengun temps fes guerra
    10     a vostra carn, que·l seu Verb s’a ’justada.
    11     Y axi us crea sens crim sobre natura,
    12     alta sens par, mes excelent, mes pura.

    13     Virginitat, Verge, tant vos enrrama,
    14     que us es degut gran puritat s’i mostre,
    15     car lo pur Fill que ’n vos pura llet mama.
    16     de pur·amor degudament no us ama
    17     si consentis legea ’n lo cos vostre.
    18     Tan altament virginitat abriga
    19     vostre sant cos, mare, verge y esposa,
    20     que si us tocas aquella plaga ’ntiga
    21     seria dir de Deu sou enemiga
    22     y en vos no prou virginitat reposa.
    23     Qu’es en aquells error abominable
    24     que dien sols un punt fosseu peccable.

    25     O parahis del Fill que us deifica,
    26     ort pur tancat per la Trinitat santa!
    27     O viva font on virtut se publica,
    28     sacrari sant on Deu se comunica!
    29     O pur engast on l’alt maragde·s planta!
    30     O mar suau de nostra gran bonança!
    31     O port segur d’aquesta vida morta!
    32     O fort castell de molta confiança!
    33     O divinal bandera d’esperança!
    34     O santa nau que ’n paradis nos porta!
    35     Puix tals virtuts en vos tostemps reposen
    36     com fer se pot algun peccat vos posen?

    37     Com vos direm paradis, com sacrari,
    38     si de l’infern fosseu en res subjecte?
    39     Com foreu l’ort tancat, si l’adversari
    40     l’agues ubert? Com foreu santuari
    41     de l’Eternal, qui us forma sens defecte?
    42     Com vos creurem siau l’engast tan digne
    43     si l’enemich en vos primer sengasta?
    44     Com foreu port segur, si lo maligne
    45     hi fos primer que·l vostre Fill insigne?
    46     Com foreu mar bonança si us contrasta?
    47     Vos lo rompes aquell en lo principi
    48     que ’n negun temps hague ’n vos participi.

    49     Qui de peccat venial vos defensa,
    50     qu·es menor mal hon no podieu caure,
    51     com de la mort que ’n l’anima·s compensa
    52     no us preserva que no us fes may offensa?
    53     Com de tal ley Ell no us podia traure,
    54     dir que siau en crim tal concebuda
    55     es affermar venialment peccasseu,
    56     qu’es gran error dir que y siau cayguda,
    57     ni ’n lo ligam del qui vences vençuda
    58     ni menys pensar ab ell participasseu,
    59     que Jesucrist prou be no us obehira
    60     que ’n vos caygues lo tuxech de tal vira.

    61     Al Verb Etern un gran perfet se mostra
    62     de mediar algun’altra persona,
    63     pero raho veig clarament demostra,
    64     essent vos d’Ell y Ell de pasta vostra,
    65     que ’n vos major esguart que ’n altri·s dona,
    66     y en vos aço mes que ’n altra no fora,
    67     si del peccat traure us no merexquesseu,
    68     y ab Ell ensemps fosseu reparadora
    69     dels bens que fon Eva tan perdedora.
    70     Donchs preserva us que ’n lo crim no cayguesseu
    71     ans que pensas crear los cels, los angels,
    72     lo mon, lo sol, ni·ls resplandents archangels.

    73     Divinitat al gran Deu convenia
    74     fes ajustar ab natura humana.
    75     Y era la fi per hon crear devia
    76     tot l’univers y l’alta companyia
    77     sols per l’esguart d’obra tan sobirana.
    78     Com l’alt Factor vos elegis primera
    79     que·l primer hom, yo, per a mi declare
    80     esser forçat creure sou verdadera
    81     obra d’Aquell qui us forma per cimera,
    82     pura sens crim, perque li fosseu mare.
    83     Que si del tot lo Fill no us preservara,
    84     poguera·s fer la sua carn tacara.

    85     La puritat dels angels no ’s tan vera
    86     que gens ab vos, senyora, s’acompare,
    87     que si tan pur l’esser d’aquells s’advera,
    88     lo vostre mes, qui sou divina cera
    89     hon s’emprempta lo Fill de Deu lo Pare.
    90     Donchs puix que ’n cert en ells crim no·s declara
    91     en vos tanpoch s’escrigue tal empara.

    92     Mare de Deu, verge pura sancera,
    93     si d’explicar lo ver gens me separe,
    94     aquell perfet Fill vostre qui us prospera
    95     al seu costat en la mes alta spera,
    96     mostra lo ver del que per vos empare.
    97     Al Qual, puix tant los peccadors empara,
    98     vullau pregar yo·l veja car’a cara.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 464.

È la risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).

 

Incipitario di Bernardí de Vallmanya
Indice degli autori

Rialc