Bernardí de Vallmanya
1 Aquella gran força tan fort que us defensa,
2 aquell gran Monarcha tan alt que us exalça,
3 vetlant en crear vos, crea us dins sa pensa
4 tan alta factura, sens fer vos offensa
5 la serp verinosa del crim, que·ns encalça.
6 En flames enceses d’amor infinida
7 la Bondat inmensa tant fon enflamada
8 mirant que, per esser dins vos circuhida
9 del Fill la persona, tal fos elegida,
10 qual ja de principi fos predestinada
11 ab tal excellentia qual vos figurava
12 la vert gavarrera que ’n foch no cremava.
13 Resplandent aurora, ja staveu retreta
14 en l’alta memoria d’aquell gran Altisme,
15 y ans que·l primer pare ja fosseu perfeta,
16 abans de la tacha ja fos preeleta,
17 que may restas fora del be del batisme.
18 Aixi com la causa final es primera
19 en esser volguda pel Mestre qui obra,
20 gran raho comporta y Ell, Deu, ho advera
21 que, puix de sanchs vostres pres carn verdadera,
22 del crim nunca fosseu cuberta ni us cobra.
23 Recort ja se·n feya de vos per la stella
24 del gran patriarcha Jacob que u revela.
25 Aquell gran Manobre compon l’edifici
26 ab tan perfet obra que ’n res no·l reprenguen.
27 Com, donchs, vos, la cambra de l’alt crucifici,
28 siau d’Ell composta sens algun leig vici,
29 no vol que ses flames del crim vos comprenguen.
30 Y, en sert, raho u mostra que, puix feu l’estatge
31 dins hon prengue forma lo Fill de l’Altissim,
32 ab Deu vos fermasseu primer l’omenatge
33 que no ab qui·ns porta en l’escur damnatge.
34 Puix sou l’alta mare del Fill tot purissim,
35 per digne figura vos feu tan rich temple
36 aquell antich poble segons yo contemple.
37 Lo ros de les graties, del qual sou tan plena,
38 com ja fos per l’angel molt dignament certa,
39 en tant abundantia en vos dins termena,
40 que, tota cuberta d’aquell, sou la mena
41 tan pura, tan fina qual Deu vos concerta.
42 No veig ni menys trobe raho que·m demostre,
43 mirant quanta gratia en vos fon prevista,
44 aquell perfet Mestre, redemptor Deu nostre,
45 per que la man dreta volgue fos loch vostre
46 si ja en la squerra del crim fosseu vista.
47 Del tot ereu munda segons que us preveya
48 aquell rich Cordero que Gedeon veya.
49 O nau preciosa tallada ’n bon signe
50 en l’alt·arboreda de l’orta divina,
51 molt alta, molt bella, molt pura, molt digne,
52 hon lo mortal verme del crim tan maligne
53 corcar pogue nunca, puix Deu hi camina.
54 Y, en cert, gran injuria dels angels seria,
55 mirant vos, senyora, d’on tot be s’alcança,
56 no fosseu exempta de tal malaltia
57 y abans lo diable que Deu tingues via.
58 En vos per les ones, de vos mar bonança,
59 vist quant era pura la puritat vostra,
60 la urna de manna ja feu de vos mostra.
61 Si ’n temps del misteri, tan alt sens defecte,
62 de vostra molt sacra concepcio santa
63 trobat vos haguesseu en tan gran effecte
64 d’elegir les penes sens esser infecte,
65 O sols un punt d’ora, l’original manta,
66 en cert elegireu l’infern, ans sens culpa,
67 que star sots les ales del crim gens compresa.
68 Car mes prest la pena que·l mal que·ns inculpa
69 deu ser elegida quant mes que us desculpa
70 en tan gran delicte no ser may entesa.
71 Vent Salamo quanta bellea us esmalta
72 feu vos la cadira tan rica y tan alta.
73 Mirant lo gran Jutge, que ’n vos tant se mira,
74 de quants privilegis y dons excellieu,
75 ben cert conexia que no us obehira
76 si gens comportava cayguesseu en ira
77 d’Ell, tan clar’antorcha en qui resplandieu.
78 En tant que molt neta no us hi dexa ’ntendre,
79 puix tanta potentia li era possible,
80 noresmenys que us vesseu d’onor tal compendre,
81 que nunqua desonra pogues may rependre
82 a vos, mare vera de l’Incomprensible.
83 E vent los apostols Deu com s’i delita,
84 verger de la gloria ja fos d’ells escrita.
85 Divina sustantia, quant volgue ’n vos pendre
86 humana semblança mortal y passible,
87 incongru li fora dexar gens offendre
88 la divina mescla y en tal flama ’ncendre,
89 puix traure us d’aquella li era possible.
90 Convenient era, puix que us abilita
91 lo Fill que us afilla, siau pura dita.
92 Tenint en la fossa lo Fill per estendre,
93 posas lo ’n sepulcre net, pur, insensible.
94 Axi convenia a sol Deu l’empendre
95 de tant verge ventre purissim defendre
96 infectio ’lguna no y fos may sensible.
97 Tan alt sobre·ls angels ab l’alt Deu habita
98 vostre gran triumpho que veure us m’accita.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 450.
È una risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9)
Incipitario
di Bernardí de Vallmanya
Indice
degli autori
