Rialc
Rao 183.8
Antoni Vallmanya
1 Mort me donau, senyora, vida mia,
2 per esperar de vos assignat loch
3 on jo us pogues perlar de mi fort poch,
4 dels enuyts greus que ’mor per vos me cria.
5 Reyna de mi, sab Deu que ’b desigança
6 n’estich granment, mas poch voler vos te
7 en mi amar, e jo vull vos mes be.
8 Guany no fas qui·n muyr: tant mal me·n cança.
9 Donchs, que·m dieu, de vos haure sperança;
10 dau me conort ab que m’alegrare.
11 Trist so, catiu, tant vos am que·n morre;
12 no se que·m fas: digau m’o ’b confiança.
Ed. Rialc 2000.
Mss.: JKN. Base: J. || 11 que·n] que N.