Antoni Vallmanya
e Joan Fogassot
Vallmanya, per part de la donzella
1 En Fogassot, pus sou enamorat,
2 deman vos yo, donzell’anamorada,
3 si prench marit vell, d’onoros estat,
4 ab qui tostemps gran riques’es estada,
5 o jove bell, de grau gentil, honrat,
6 nodrint son cors ab pobresa honrada;
7 si fforsat m’es pendre still maridat,
8 ab quals d’aquests sere mils maridada,
9 que ben amada
10 e ben tractada
11 sia yo quant sere jus son poder
12 e que mon cors ne visqu’eb millor pler?
Joan Fogassot
13 Contra·l voler lo seny arremorat
14 de vos, galant, m’a l’arm’aremorada,
15 com sens consell no veu prest ap[a]rtat
16 la patent part qui deu ser apartada;
17 per que us ichnor, pus m’haveu nomenat,
18 prech me feu cert de vostra nomenada,
19 e no tardeu pendre·l jove de grat,
20 qui per dret juy de vos sentiu s’egrada,
21 car be stimada
22 e contentada
23 molt sereu mils, ab ferm leyal voler,
24 que del vell ple de tressor e d’ever.
Vallmanya, per part de la donzella
25 Vostre respost’a mon sentit torbat,
26 prenent tal part, e yo m’en so torbada,
27 car lo meu juy tostemps m’a consellat
28 prengua lo be ab qui·m so consellada;
29 e si dubtats qui us a ço intimat,
30 preneu conort car no us sere ’ntimada.
31 Riquesa vull, per que sera stimat
32 mon jentil cors e m’honor estimada,
33 car ben honrada
34 e repossada
35 viure millor, a mon pler e delit,
36 tenint hom vell, ab riquesa, marit.
Joan Fogassot
37 Algu no se, si ja no ’s axorbat
38 e de raho tingua pens’axorbada,
39 qui vostre dit no haje cancellat,
40 car via te qui deu ser cancellada.
41 Diners haureu ab l’indispost rugat,
42 consentint li vostra carn no rugada,
43 mas no delit, car no ’s en ell trobat,
44 sol obra tal en endispost trobada;
45 vos, abillada
46 pel vell, parlada
47 sereu granment per lo noble sentit:
48 quant mes val, donchs, lo donos e polit.
Vallmanya, per part de la donzella
49 Ffortivament vostre dit e ’scoltat:
50 sia ya, donchs, per vos ben escoltada.
51 Veu qu’en delit lo jov’es inclinat,
52 jo no y tindre calitat inclinada;
53 e si per ço mon cor no ’s alegrat,
54 com pore dir sia d’ell yo ’legrada?
55 De fam e set mon cors sera ’bundat
56 e de treballs tostemps sere ’bundada;
57 mas, triumphada,
58 sere mostrada
59 entre les gents, prenent ples cascun jorn;
60 e parleu prou, qu’alre no·m plau al mon.
Joan Fogassot
61 Ufanos tayll vos te lo cor voltat;
62 al gran buffar vostra part es voltada,
63 car sol pels bens voleu sia lausat
64 vostre cors bell, e joventut lansada;
65 e, pus delit per vos es menyspresat,
66 molt menys frescor deu esser menyspresada.
67 En fict’amor es vostre still fundat
68 mostrant-l’al vell, ves qui no sou fundada;
69 perden bascada,
70 no fent errada,
71 sempre sereu, e no basqueu de hon
72 no us defalra, si no us meteu entorn.
Vallmanya, per part de la donzella
73 Per hun tal pler pudent, leig, viciat,
74 perdre no·m vull, car no·n so viciada;
75 pel rich marit sera mon cors amat,
76 e, sens dubtar, altra no·n sera ’mada.
77 De plos, suspis, no tindre·l cor vexat,
78 la freturant ne viura molt vexada,
79 per lo mester lo seny tindra mudat;
80 en altr’amar jo no·m sere mudada.
81 Donchs, malmanada,
82 entacanyada
83 vida tindra aquell’ab pobretat,
84 e yo solas e goig ab honestat.
Joan Fogassot
85 Si be mirau lo que us e ’nunciat,
86 no us e l’aror que deits may nunciada,
87 car mon ajust de bon zel es ramat
88 perque us cobriu de ten flaca ramada.
89 Lo vell preneu, postermos, heretat,
90 car part sa mort pensau ser haretada:
91 de mala fi vostre fet no ’s mundat;
92 l’obra que dich de tots crims es mundada:
93 ben prosperada
94 pobra cassada
95 pot esser prest e l’aver augmentat,
96 els treballans de bona voluntat.
Vallmanya, per part de la donzella
97 D’advenint temps no sab negu son fat;
98 que, per mort greu, sia jo dita fada,
99 sol en parlar, lo cor m’a timorat,
100 en tant qu’eu visch en vida timorada.
101 Del qu’epres deits, lo seny no m’ha spantat,
102 car de tant poch no·m serie spantada;
103 viur’ab ell vull, que no ’b lo mal punt nat
104 qui sens rao batra la mal punt nada,
105 car barellada,
106 vituperada
107 tot jorn sera quant vindra de jugar,
108 avent perdut, l’ome, vil baçallar.
Joan Fogassot
109 Naturalment abans mor lo cascat;
110 ffiant d’aço, soportau ser cascada,
111 car, tant per tant, vuy es molt pus orat
112 l’om envellit ab la testa orada:
113 per esser veyll no·l veureu absentat
114 de vicis leigs, sa vida no ’bsentada,
115 e si pensau sol traure·n lo dotat,
116 be puch jurar no li sereu dotada.
117 O desestrada!
118 per bens liurada,
119 qui no sson ferms, ans tost poden baxar,
120 com fortunals dels quals no·s deu fiar.
Vallmanya, per part de la donzella
121 De vicis greus l’om jove sta fadat,
122 per l’u dels quals l’arma ten mal fadada,
123 cubdiciant en be ser avançat
124 dintre poch temps, mas no ’b sort avançada.
125 Per un gran obs sera cohenquinat
126 en bens furtar per la cohenquinada;
127 per molts mesters viura desesperat,
128 ffent treballar la ffort desesperada,
129 qui, congoxada,
130 vida dampnada
131 ab gemechs, plants, tindra per son deport,
132 de tot aço puch yo pendre conort.
Joan Fogassot
133 Per lo qu’e dit lo jov’es desliurat,
134 car senectut de crims no ’s desliurada;
135 arbitres bons fan lo flach prosperat:
136 Deu permetent, ssareu desprosperada.
137 Mas tot jorn veig lo rich qu’a malguanyat
138 empobrir se, pus coss’es mal guanyada;
139 si no lexau tal cami seperat,
140 del goig dels cels viviu molt seperada:
141 donchs, cogitada,
142 recogitada
143 sia per vos la via del bon port,
144 l’altra jaquint, qui·ns du ’n aterna mort.
Vallmanya, per part de la donzella
145 A, com vos veig ja de rao lunyat,
146 de la qual jo un pas no·m so lunyada!
147 Lo gran Senyor que m’avets allegat
148 ab sa merce o pot ffer, no ’llegada.
149 Pobretat es un grau vil, reprovat,
150 de gran virtut nemiga reprovada:
151 aquesta ffa, en hun punt no pensat,
152 la castedat perdr’eb sort no pensada:
153 desvergonyada
154 ez avilada
155 per ço viura axi publicament,
156 e yo ’b florins, casta, honradament.
Joan Fogassot
157 De vos puch dir ço d’on so inculpat:
158 ab titol just podeu ser inculpada,
159 car, si pensau Deu com ha ordenat
160 lo ssant aplech e ssa fi hordenada,
161 conaxareu vostre fet es malvat,
162 superbios, d’intencio malvada.
163 Grau de virtut en pobre s’es mostrat;
164 bona muller lavors es clar mostrada,
165 mas, voregada,
166 teniu pensada,
167 compte levant, pus ajau bastament,
168 be trobareu algun dispost plasent.
Vallmanya, per part de la donzella
169 Casta vivint, com vos e jo smentat,
170 plena de bens puch esser jo smentada,
171 ceptre portar de cors molt abonat;
172 ffent bens a molts, mils sere abonada,
173 e si tinch ffill, ssera be collocat,
174 e ’n bona part ma filla collocada;
175 almoynes fent,, lo goig aure guanyat
176 de paradis e gloria guanyada;
177 mas l’anfrescada
178 pendra volada
179 ab un tecayn, per pobresa qu’haura,
180 qui ’n loch publich la vida guanyara.
Joan Fogassot
181 Vostre perlar, granment sofosticat,
182 mostre be ’n vos raho sofisticada:
183 l’ergument fet damunt ja l’e soltat;
184 riquesa gran pot ser per crims soltada,
185 e·l pobr’humil per Deu es axalçat
186 e ’n un moment sa cas’es exalçada.
187 Lo rich qu’es vell no us sera companyat
188 sino poch temps, jo mal acompenyada!
189 Ben afillada
190 e consolada,
191 esta, veureu, la vida passera,
192 car be ’s dit rich lo content del que ha.
Vallmanya, per part de la donzella
193 En vostre dir conech que sou cansat
194 (de mi us fas cert may serie cansada),
195 car ja us serviu d’argument replicat;
196 una rao may jo us e replicada,
197 per que mon seny a ja desliberat,
198 e ’nsemps jo ’b ell estich desliberada,
199 veure la fi ab cor molt animat
200 de nostre cars, e ’b maner’animada.
201 Donchs, judicada
202 e declarada
203 vull sia prest, abans vuy que dema,
204 pel virtuos mossen Johan Boscha.
Joan Fogassot
205 Ab sarrayns par ajau praticat,
206 tenint en fets lur secta praticada;
207 vos replicau ço que us e derotat,
208 tota color vos he yo derrotada,
209 per que ’b gran pler per mi es acceptat
210 lo juy del qual haveu vi’acceptada:
211 jur vos ma fe granment fuy contentat
212 l’ora que viu de tal sou contentada,
213 d’on mes posada
214 no us sera dada;
215 mes, per ma part, adjunt dat li sera
216 Ffrançi Bussot, qui·l dret discernira.
Vallmanya, per part de la donzella
217 Mossen Boscha, pus sce que sots tocat
218 del Gay Ssaber, jo qui no·n so tocada
219 vos fas uns prechs: per vos si’abrassat
220 aquest meu cars, e ma part abrassada,
221 e que·l jutgeu ab cor molt repossat,
222 dret mitjençant, car jo·n visch reposada,
223 e mes per vos a mi si’asignat
224 loch, die, temps e cert’hor’asignada,
225 que promulgada,
226 sentenciada
227 per vos sera nostra tenço present,
228 per talqu’hoyr se pugua clarament.
Joan Fogassot
229 Ab tot fins vuy no haj’axecutat
230 per vos null pler, ne feyn’axecutada,
231 mossen Franci, segons es dalt narrat,
232 jutge us e pres en la causa narrada,
233 suplicant vos a qui dret a menat
234 doneu lo pris e rao ben manada,
235 e dins breu temps sia sentenciat,
236 car la tanço tan prest sentenciada,
237 per mi loada
238 e ’mologada
239 sera, us offir, ab voler molt content,
240 sentença tal sens tot si purament.
Suplicacio per part de la dita donzella presentada a lillustrisimo senyor Rey de Navarra [etc.]
241 Havent recors, segons es estilat
242 en vostra cort, yo qui no so stilada,
243 mes a d’un any fonch mon cors molt instat
244 prengues marit, per mos amichs instada:
245 home vell, rich e de grau ben honrat,
246 o jove bell ab pobresa honrada;
247 prenent acort, per mi fou demanat
248 a ’N Foguassot, essent pus demanada,
249 ab qual amada
250 e ben tractada
251 ffora millor d’aquests, a son parer,
252 vivint mon cors mils ab ell a mon pler.
253 Responent m’ell al quesit preposat,
254 ffundant rao per sa part prepossada,
255 entre nos dos havem prou altercat;
256 fforen alets, ab forma no ’ltarcada,
257 al modern cas, ab pacte declarat,
258 jutjes soscrits perque fos declarada
259 nostra tenço; e fonch per mi posat
260 Johan Boscha, e, per ma part, posada
261 no fonch pus dada
262 ne presentada,
263 mes per adjunt ell dona per sa part
264 Ffranci Bussot, qui d’amor sab tot l’art.
265 Ffonch per ells dos lo dit juy acceptat
266 liberalment, ab maner’acceptada,
267 e voltes mil fonch per mi congoxat
268 lo dit Boscha, com fos jo congoxada,
269 sentenciar volgues, e may curat
270 d’alre menys s’es, mes jo m’en so curada;
271 Per que, senyor, ab cor humil prostat,
272 supplich vos molt, ab manera prostada,
273 perque finada
274 si’ecabada
275 nostra tenço, jutjes vos hi mudeu,
276 e ’b pena fort declarar li maneu.
277 Lo senyor rey mana sia mudat
278 jutg’e·l dit fet, substança no mudada,
279 per dues parts volent sie ’mposat,
280 de mil florins per pena imposada,
281 que, rellexada
282 ffeyna cuytada,
283 molt prest declar qual dels pertits pendra:
284 so es miser Johan Bellafilla.
Joan Fogassot
285 Lo rey molt just, per tal sia spetxat
286 nostre gran fet per santensa spetxada,
287 doctor valent jutge·ns hi a signat,
288 ab pena ffort la cause·ns a signada;
289 donques, donada
290 presta jornada
291 sia per vos, per vostra cortesia,
292 donant lo dret a qui millor part tria.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 87.
Incipitario
di Joan Fogassot
Incipitario
di Antoni Vallmanya
Indice
degli autori
