Antoni Vallmanya
1 Sou vos sens par, Verge, dona polida.
2 Polit es quant vostra persona porta.
3 Port segur sou hon Deu hom se deporta.
4 Deport en vos pren Trinitat complida.
5 Complit fonch be quant Deu pres carn humana.
6 Huma be·ns es si·l cors nos comunicha;
7 comunich tal, que ’n lo cor del bo ficha.
8 Fich los genolls. Com tinch l’anima sana,
9 merce yo us clam,
10 que de greu fam
11 lo poble tot e regne preserveu,
12 pus mare sou e filla del Qui us feu.
13 Sa veig lo fruit que ’n vos floreix e grana.
14 Gra de vos nasch, e romangues poncella.
15 Poncell Jhesus, Fill de l’hom Deu apella,
16 apell li fa tal, la gent crestiana.
17 Crestia fonch e per nos pres mort dura.
18 Dur era·l jorn per los juheus, gent mala.
19 Mal tant no·s feu james en camp ne sala.
20 Sal menja ’quell del Qual vos tenieu cura.
21 Merce yo us clam,
22 que de greu fam
23 lo poble tot e regne preserveu,
24 pus mare sou e filla del Qui us feu.
25 Cur de vos molt, qui de tots crims sou pura.
26 Pur es lo loch hon per Deu fos be mesa,
27 mes, sen vos Ell que havia per si presa,
28 pres dins l’infern Luciffer hon atura.
29 Atur me dir com dich cosa tan alta.
30 Alt es lo cors qui·s consagra sus l’ara.
31 Lar bell e net es per vos, de Deu mare,
32 mar sou dels bons hon l’omilitat falta.
33 Merce yo us clam,
34 que de greu fam,
35 lo poble tot e regne preserveu,
36 pus mare sou e filla del Qui us feu.
37 Salt dampnos fa qui de vos se desalta.
38 Desalt molt he dels qui us meten gran dubte.
39 Dubt yo fer mal amant vos qui redubte.
40 Redubt a Deu que·l bon servent esmalta.
41 Esmalt sou clar hespill hon Deu se mira.
42 Mir dret al cel, lo qual regiu, senyora.
43 Senyor Deu n’es, he·l bencrehent l’adora.
44 Ador he·l prech que mort cruel no·ns fira.
45 Merce yo us clam,
46 que de greu fam
47 lo poble tot e regne preserveu,
48 pus mare sou e ffilla del Qui us feu.
49 Fir dolçament lo qui a vos se gira.
50 Gir se vers mi vostra pietat molta.
51 Molt grahire, si aquella m’escolta,
52 escolt me·ls prechs pels quals mon cors sospira.
53 Sospir tement, vinch a vos, Verge neta.
54 Net es tot ço que ’n vostre cors habita.
55 Habit en goig pus m’anima·l cogita.
56 Cogit Deu, yo, los peccats me remeta.
57 Merce yo us clam,
58 que de greu fam
59 lo poble tot e regne preserveu,
60 pus mare sou e filla del Qui us feu.
61 Remet ho vos, Mare de Deu eleta.
62 Elet es cell qui es just no·h sospita.
63 Sospit me tant com Deu axi us visita,
64 visit de pau, o feu que us ho cometa.
65 Merce yo us clam,
66 que de greu fam
67 lo poble tot e regne preserveu,
68 pus mare sou e filla del Qui us feu.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 279.
È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9). Rubrica dell’incunabolo (a): «Respon N’Antoni Vallmanya, notari, . . .»; ma si tratta dello stesso testo, con poche varianti e con l’aggiunta del ritornello, di 103.178 (Joan Berenguer de Masdovelles).
Incipitario
di Antoni Vallmanya
Indice
degli autori
