Antoni Vallmanya
1 A[n]cios tot de l’amagat engan,
2 ficte, causat contra la pensa mia
3 dintre lo cor d’aquella que servia,
4 covench a mi congoxar de mon dan
5 en aquell jorn que ’b manera pensada
6 a mi trames dient l’embaxador
7 d’ella tingues l’esperança lunyada
8 e mes avant no fos son amador.
9 L’uhit parlar dona un tal espant
10 que dolor gran occupa mon entendre,
11 vent m’en perills, sens poder me·n deffendre,
12 quasi semblants com dins Infern lo Dant.
13 A mi·s tolgue la paraula ’n tal hora,
14 e l’uis dels ulls perdi ’n fort poch espay
15 en aquell punt, quant me viu luny e fora
16 d’ Amor e Grat, qu’ells servir falli may.
17 Arbitrant jo mon cor enamorat
18 colpa no ’ver e menys causa dubtosa,
19 de mi perdut qu’ella fos piedosa
20 l’ani pregar e n’hagues pietat
21 e no volgues vanament axi creure
22 altri qu’a mi, pus leyalment l’amas;
23 per ço l’amor partanyi’a mi deure
24 e merexer d’ell’aver lo percas.
25 Callat mon dir, son parlar sobrevench
26 e pus novell que may acostumave,
27 alt donant veus e contra mi surrave
28 en guisa tal qu’ab furia m’empench.
29 Apres me dix, ab paraula no clusa :
30 «Altre que tu me pres digne d’amar.
31 Lo qual me plau, e no fall qui tal usa,
32 que·l mal tractat consemblant ha tractar».
33 Si dolor greu cascun amant lengueix
34 e ’b tant esforç son be tolre·s conegua,
35 poch anar sab, que·l sehy perdre no degua;
36 vivint segur, sa culpa no u mereix.
37 Semblant m’a pres, vençut jo per gran ira,
38 revocat tot de mon preposit vist,
39 de seny fallit, corregui mes que vira,
40 tot furios, defora, perdut, trist.
41 Estrany ja fet lo meu seny conegut,
42 regint me sol pel estint de natura,
43 mon partir va me dugu’en tal ventura
44 hon ma dolor devenir me feu mut
45 per lo trobar lo meu fat, cos’incerta,
46 d’un clos jardi tot cayrat entorn pur,
47 en lo qual viu la porta sol’uberta
48 e perlaments hoy dins e murmur.
49 Fet ignorant jo del trobat jardi
50 e redubta[n]s dintr’aquell fer l’espassa,
51 tot avorrit de l’hoyr, prengui trassa,
52 e per l’ubert ab lent pas dins entri,
53 e viu delits pendr’aucells ab gran ayre
54 e lur xant fer, molt gracios d’uhir;
55 arbres e flors e gesmins per tot cayre
56 entrelliçats de verdor viu luhir.
57 Tardat poch temps, un suspir hoy fort
58 qui d’amant cor exir prengui suspita,
59 e, prest, un ris del loch qu’amor habita,
60 a parer meu, mostrant final deport.
61 Per l’escoltat, veure tal maravella
62 fins al mig loch intrar deslibere,
63 hon viu estar una bella donzella
64 ab dos galants, l’un contentant molt be.
65 Ab un trist gest e tot mudat esguard,
66 dos passos luny, l’altre galant viu dolre,
67 merce clamant .son be no.s degues tolre,
68 ne dar li mort per lo vengut mes tard.
69 Fet[s] aquests prechs desdenyant ab gran pena,
70 ella·l respos ab fort aspre gosar:
71 «Pus dolor tal Amor en tu ordena,
72 vers t’en d’aqui; no.t vull pus escoltar».
73 Dolent me ferm d’aquell amoros dol
74 que·l descontent fey’ab sa trista vida,
75 vent Pietat qu’axi stav’adormida
76 dins lo cor dur d’aquella qu’ell be vol,
77 me vench record lo cas de ma partença,
78 que sens fer mal m’aymia.m te ’n oblit;
79 me so dispost que, de desconaxença
80 ella reptant, un vers ne sia dit.
81 Retret d’amor e d’aymi’avorrit
82 pus me trob vuy, e luny de Conaxença,
83 pris n’e posat e Vostra Reverença
84 suplich que·l do al qui mils haura dit.
Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, Paris, Champion, 1912, p. 347.
Incipitario
di Antoni Vallmanya
Indice
degli autori
