Rialc
Rao 18.1
Joan Blanch
1 [B]en hay razo quez yeu mos xans espanda
2 lausan Amors del mal que tant me gasta,
3 aman la res que de totz crims es casta;
4 e, las! no·m say devas qual part me ganda,
5 car vey un glay que·m vol dar sus la testa,
6 que nuyla re no m’en pot far gandida:
7 si donchs Amors, que·ls fis amans aida
8 no·m fay secors, la mort vey que m’es presta.
9 Aylas, Amors, no faretz gran conquesta
10 si m’estrasetz mon conort e la vida
11 del meu cor trist, que tot jorn playn e crida
12 merce, quez ay mot longamen requesta;
13 mas aras vey mi dons que de mi·s loyna
14 ez a gran tort m’a trait de sa conpayna,
15 don may sofrir ieu no·m pusch que no·m playna,
16 car ley aman ay mes totz temps ma poyna.
17 Ay! fin’Amors, en tan granda bezoyna
18 es lo mieu cors de puys que·m foch estrayna
19 leys quez en pla lauzar et en montayna
20 be fay tot jorn, car de falir s’aloyna;
21 per que, lausan ab humil reverensa
22 veylan, durmen, lo mieu cor se deporta
23 e bos espers dels trebayls me conorta
24 qu’ieu hay de ley, can l’ay en sovenensa.
25 E no pot dir que jamay abstenensa
26 fes lo mieu cor ni penses nuilla torta,
27 son cors honran, ans fin’amors li porta;
28 donchs l’amaray ab vera diligensa,
29 ez ay ma fe que de mi li soveyna,
30 qu’ieu vuyll estar dejos sa disciplina
31 may que servir comtessa ni regina:
32 donchs aman liey esper grans bes me veyna.
33 Ans que la mort, Amors, donchas m’ateyna,
34 faitz me gandir a ley que Pretz afina
35 quez atrobar no podi medicina
36 del foch quez art dins lo meu cors ses leyna;
37 e pus Dieus l’a de tans de bes montada
38 que per lo mon se fay lauzar a teza,
39 no deu sufrir la sua gran nobleza
40 que mortz per liey a mi sia donada,
41 Alba clara, dins mon cor figurada
42 vuyl eu portar vostra gran gentileza,
43 car vos nomnan no pusch’aver tristeza,
44 per qu’eu ’s daray ma xanço capcoada.
Ed. Alfred Jeanroy, «Poésies provençales inédites du XIVe siècle d’après le manuscrit de Barcelone», Annales du Midi, 52, 1940, pp. 241-279, a p. 266.