Rialc
Rao 178.5
Montserrat Torres
1 Prothomartyr glorios,
2 Steve qui ’n los cels regnes,
3 als teus devots prech que vengues
4 e vulles donar socos.
5 Prega per aquelles monges
6 qui t’han en devotio,
7 per preveres e canonges,
8 qui de tu fan mentio
9 e·t servexen sen repos
10 axi de nits com de dia:
11 fes lur arma tenga via
12 al regne magnificos.
13 Dels primers portes ta bandera
14 e fuyst gosar singular
15 que la mort no·t sembla fera,
16 ans la volgist sperar
17 sens por, ab cor animos;
18 ne fugist a les pefrades,
19 ans foren be sperades
20 per tu, martyr virtuos.
21 O caritat inflamada,
22 quant era gran ton voler,
23 que per la gent tan malvada
24 tu volgist pregar primer
25 a Deu qu’en lo tenebros
26 loch lur arma no fos mesa,
27 ne·ls comptas tan gran malesa
28 com feren en lo teu cos.
29 Gratia obtinguist tanta
30 que d’altre martyr non lig
31 plenitut o cosa sancta:
32 be fonch complit ton desig.
33 O cavaller gratios,
34 per conseguir la vida
35 primer morint, has jaquida
36 la carn noch fonch enujos.
37 Com foren complits tos dies,
38 ans que·l spirit jaquis,
39 la carn vist grans alegries,
40 car tu mirist paradis;
41 e prostrat los genolls dos,
42 los cels uberts remiraves,
43 lo bon Jesus contemplaves
44 alt en lo loch luminos.
45 A la fi del teu martyri,
46 mirist lo cel com s’obri
47 bell e blanch pus que lo liri;
48 e·l fill de Deu vist alli
49 en lo cel tan luminos
50 qui regne ab lo seu pare,
51 don jamay no·s desepare,
52 et açi fina ton cors.
Ed. Manuel de Bofarull, «Poesías religiosas catalanas copiadas del códice que se custodia en el Archivo de la Catedral de Gerona», Revista histórica latina, 2, 1875, pp. 61-64, 102-108, a p. 102.
28 teu] seu.