Rialc
Rao 178.4
Montserrat Torres
1 Plorant, planyent, passant pena,
2 de cor ab devocio,
3 obtengue la Magdalena
4 dels peccats remissio.
5 Peccadora nomenada
6 era ans de Jesuchrist;
7 prestament se fonch girada
8 en sancta pus que hac vist.
9 Sens mes dir feu gran esmena,
10 cosas d’amiratio:
11 sos costums del tot refrena,
12 fent d’aquells oblivio.
13 En la casa, quant cenava
14 Jesus ab Symon lebros,
15 sens licença dins entrava,
16 e prostrats los genols dos,
17 plorar es llur cantilena,
18 son dol e compuncio,
19 fins Jesus li feu estrena,
20 dant li benedictio.
21 Gran mati ab company[i]a,
22 visita lo monument:
23 un angel qu’ali sehia
24 li dona gran espavent.
25 Prest, sensa girar l’esquena
26 vers l’ort ac cognitio
27 de Jusus, mas no·l nomena:
28 feu li adoratio.
29 L’avangeli ja·n recite,
30 es cert e gran veritat,
31 que Jesus quant resuscite
32 tot primer s’es demostrat
33 en aquella qui es vena
34 d’amor e dilectio,
35 e los penidens amena
36 al loch de salvatio.
37 Prech te que·m leus la cadena,
38 que·m dones turbatio
39 ab tos prechs, e qu’en la cena
40 dels Sants haie portio.
Ed. Manuel de Bofarull, «Poesías religiosas catalanas copiadas del códice que se custodia en el Archivo de la Catedral de Gerona», Revista histórica latina, 2, 1875, pp. 61-64, 102-108, a p. 63.