Rialc
Rao 175.9
Lleonard de Sors
1 Esforç me fall volent loar a vos,
2 tant merexeu per gracia divina;
3 ço que·s veu clar cert es que no·s devina
4 e deu se dir pus qu’es fet virtuos.
5 Aiut me, donchs, la vostra gran virtut
6 pus mon saber lo mes que pot s’esforça,
7 dir ço que·n sab al pus no y es tengut.
8 Be us regoneix que mes n’a conegut
9 que dir no·n pot, tant ignorau la força.
10 L’esforç me fall venint a contemplar
11 lo vostre gest quant l’esguart vostre mira,
12 e no us coneix qui tantost no suspira,
13 ten fort atrau seny voler memorar.
14 Be ’s demostrat perfet lo Creador
15 hobrant per si tan bella creatura;
16 per quant ses vist, tots li·n donen lahor.
17 Talment valeu vos, dona ’leonor,
18 que ’b son poder non pot mes fer natura.
19 L’esforç me fall pensant lo vostre dir;
20 com perlau vos, que la boca presenta
21 raho gentil ab la graci’atenta,
22 plaent a tots quants le poden oyr.
23 Discretament molt la pronunciau
24 a·l que serveix e ’s axi propiada
25 que tot lo mon granment ne contentau.
26 En propri fet iames no us enganau,
27 per que sou mes de tot’altra lohada.
28 L’esforç me fall com veig mon saber luny
29 del que pertany a vostre senyoria,
30 e tant no diu que molt mes dir volria
31 tant veritat e conexenç’ell puny:
32 Loen vos, donchs, los d’alt enteniment,
33 escriuen molt oradors e poetas
34 que no diran axi singularment
35 tant vos teniu les maneras perfetas
36 en vostres fets com ne sou merexent
37 L’esforç me fall be mirant l’onestat,
38 e les virtuts que teniu en custuma
39 tal nombre son que no·ls trobe la suma
40 en cascun temps, han tant multiplicat.
41 Lo praticar ab gens feu liberall
42 e no feu peu de l’estranya bellessa;
43 a quants sou prop fuig pensament de mal
44 e cascu te per regle general
45 mes dir que tots en loar vos d’abtesa.
46 Ffi del que pens, si magestat real
47 s’avia dar per molta gentilesa
48 e per aver gracia speciall
49 ho per bon seny, besant los pans de sal
50 diriem tots: sus visca la merquesa.
51 Clara co·l sol, si vos no fosseu tal
52 qu’en mes lahors estiguesseu compressa,
53 no·m par que us fos prou servidor leal;
54 no me n’engan per esser parciall
55 ni veure ’n vos ma libertat sotsmesa.
Trascrizione diplomatica di Mariano Baselga y Ramírez, El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Gasca, 1896, p. 129. — Rev. Rialc.
Ms.: P. || 32 d’alt enteniment ms.] dabtenteniment ed.