Rialc
Rao 175.6
Lleonard de Sors
1 Crueltat vol que gens no si’amat
2 qui ’b leyal cor serveix enemorada,
3 no desijant en res desonestat
4 a qui no plau esser desonestada.
5 Gran tort comet al bon enemorat
6 lo vici foll, e virtut no ’s amada
7 per qui tall fet esser volrra lohat.
8 Contra raho la veig desordenada,
9 principi pur no te de caritat,
10 ffa liberall prest obre caritada,
11 e·l molt anardit es desordenat:
12 si dona u fa no·n deu esser lohada.
13 Aço vull dir, vehent molt engoxat
14 Ffranci Buçot, per qui vuy hajustada:
15 es gent subtil a qui no ’s amaguat
16 secret algu ni l’abtes’amagada,
17 el magnifich consistori, justat,
18 per deslliurar sa pensa congoxada,
19 per desseguall regiment qu’a mostrat,
20 qui de virtuts es tan acompenyada:
21 segons ell diu, que Deu s’es fort mirat
22 ffo[r]mar la tall, mas ella s’es mirada
23 ffer lo tostepms d’enuig acompanyat,
24 may un istant bona car’a mostrada.
25 Tant a d’onor li guardan temps passat
26 e guarda vuy c’altre no ’s ten presada
27 si bel desdeny gens no l’a ’bendonat
28 en tots serveys ell menys l’a ’bendonada.
29 Qui tant soffer deu esser molt pressat
30 per que·lls antichs avian tal passada.
31 Crueltat veig qu’es vici reprovat
32 e tant iniust que bondat te ’magada.
33 Quant en un loch ab ella s’es trobat,
34 qui·s veu tan ferm, molt’amor ha trobada;
35 iuy e raho semble tingu’amagat
36 qui te ’n sos fets manera reprovada.
37 Armem tots donchs vostre benignitat:
38 pietat vull ab vos si’acostada
39 e·l voler be pus no tendreu selat.
40 Com sobre·l cap haiau semblant selada,
41 al cors metam e per cada costat
42 Amor, qui fa l’ira benignitada,
43 e per man dret esforç vos sia dat
44 per destruir la crueltat malvada.
45 Les calses forts sien humilitat,
46 que si teniu la pensa humilitada
47 no·s pot trobar may en vos res malvat,
48 qui fama tal de cruel vos ha dada.
49 Regonexeu si us han aconsellat
50 ten mall custum qui us ha ben avisada
51 no sia pech o tant passionat
52 que son consell no·s morst passionada.
53 Seguiu lo vot del millor avisat,
54 e cert tendreus per mills aconsellada
55 lansa restant ab que si a ’ncontrat
56 lo vici mal qui us ha ’xi ’nderrocada.
57 D’aquell bon seny qui ha molt aprovat
58 l’amant amar esser cosa provada,
59 per millor part no pot ser derrocat
60 cor enfortit qu’amor tant ha ’ncontrada
61 Hi si us ve prop lo vici tan armat
62 qui tant s’offen hi us te senyoreiada,
63 tirau l’estoch de com iustificat
64 es l’amador essent iustificada.
65 Gran part del mon tindreu senyoreiat
66 si d’armes tals vos teniu tan armada
67 e porem dir qu’es Buçot reposat.
68 Qui us vol amar en maner’onestada
69 desig carnal no·l fa ’nar desviat:
70 no donchs aneu vos tan poch desviada.
71 Muyra·l traydor vici qui d’onestat
72 ffa vers semblants sots forma reposada.
73 Na que servesch, tenint vos amaguat
74 mon bon servir en maner’amagada,
75 destruhiu vos aquesta crueldat
76 per que llauor no·n rest al mon sembrada.
Trascrizione diplomatica di Mariano Baselga y Ramírez, El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Gasca, 1896, p. 133. — Rev. Rialc.
Ms.: P. || 14 hajustada] ha justada ms., ha iustada ed. — 17 justat ms.] iustat ed. — 22 ffo[r]mar] ffomar ms. e ed.