Rialc
Rao 175.18
Lleonard de Sors
1 Si tot lo temps despenia ’n pensar
2 en vostre cors quantes virtuts habiten,
3 seria poch per voler vos loar
4 entre les gents que bondats exerciten;
5 per que tot jorn vench a ’xir de raho,
6 [e]smaginant si bastar hi poria;
7 mes, a la fi, veig que res no·m valria
8 sino gran fe a ma salvacio.
9 Per ço jo call com no·m baste·l saber
10 per explicar los bens qu’en vos aturen,
11 e pas turment com no fart lo voler,
12 dien[t] qu’eveu ço que moltas freturen,
13 be explicant tota m’entencjo;
14 mes tot mon dir al terç no compliria;
15 per qu’e la fi veig que res no·m valria
16 sino gran fe a ma salvacio.
17 Qui es ten sech, ten grosser e tan fat
18 que, com vos veu, no s’age a ’legrar?
19 No·ll conech tall que no si’avensat,
20 si·ll voleu, vos, un poch favoregar.
21 Donchs, fos jo be en vostr’opinio,
22 car del restant be m’aconortaria,
23 pusqu’e la fi veig que res no·m valria
24 sino gran fe a ma salvacio.
25 Orats e pechs, savis e molt scients,
26 mirant a vos, no viuen sens temor,
27 ans los cove esser humills sirvents
28 d’aquel gran rey qui·s diu ser deu d’Amor.
29 Mirau quant pot un vostre gest fallo,
30 qu’e tot lo mon fa jaquir alegria;
31 per qu’a la fi veig que res no·m valria
32 sino gran fe a ma salvacio.
33 Totas virtuts qu’en dona poden esser,
34 cert, en vos son, e may s’en departexen.
35 Si be us mirau, negu no us pot merexer;
36 tan bella sou qu’Angells vos favorexen.
37 Donchs, si us servesch ab tant’afeccio,
38 no sia greu a Vostra Senyoria,
39 pusqu’e la fi veig que res no·m valria
40 sino gran fe a ma salvacio.
41 Fi del que pens, si us loas Salamo,
42 tot son perlar contentar no us deuria;
43 per qu’a la fi veig que res no·m valria
44 sino gran fe a ma salvacio.
Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 262.