Lleonard de Sors
1 Si per fallir a mi subtill enginy
2 o pensa tal com vuy al fet pertany
3 (no sera dit
4 so que requer a qui bonesa siny),
5 mirau be tots e preneu tant affany
6 que m’agualeu mon dir ab la sentencia
7 mal proseguit,
8 car veritat
9 l’aura seguit;
10 e si·m deffall en be trobar sciencia,
11 no deffallint lo meu significat,
12 no sia gran la mia penitencia
13 ni descregut sia per tall peccat.
14 E mirau donchs que representa·l seny
15 al pensament, qui·ll memorar affig
16 per lo delit
17 d’enamorat, qui ’n aytall fet l’enpeny,
18 voler lohant qui de tots sta ’n mig,
19 lo consentir havent de consciencia
20 ab ell unit,
21 car ha provat
22 be lo seu dit,
23 qui sert me par age tal existencia.
24 Don’a mester, per be tenir bondat,
25 com es en fet la ’ que fa·s reverencia,
26 esser aytall, ho li ving’al costat.
27 Rims e saber fugir ia de mi veig
28 punts e contrasts mon entendre nodreix:
29 lo iorn m’es nit,
30 vuy munt tan alt, qu’en vides, mentre veig,
31 semble·m lo cors de sa form’e·s perteix,
32 tants son los bens que la suma potencia
33 ha consentit
34 etz aprovat.
35 Sia fornit
36 un cors de carn fet per gran eccellencia,
37 qui promou cors a Deu esser lohat,
38 per que·m segueix vera ma consequencia,
39 ffet’acordant lo seny ab volentat.
40 Himaginant aquest tan gran asaig,
41 com ara ’mprench, la sanch del seu loch fuig
42 per descarnit;
43 gens no·m defall, per ço tant mudat vaig.
44 Abaix la veu, en vermellor molt puig,
45 Amor no voll aga mes abstinencia
46 pus m’a ’nduit,
47 ben sperat,
48 no m’a iequit
49 callar per res la gran magnificencia
50 de lla qui·m mou a ffer semblant dictat,
51 per que si mostr groser intelligencia
52 a tots supplich m’aian per scusat.
53 Abtesa gran te devant los seus huls,
54 ha molta por de vergonya venir,
55 creu l’esperit
56 los seus desigs esquiven tots erguls.
57 Les set virtuts tostemps l’an hobeir
58 tant ab sforç segueix lur complacencia;
59 no te marit,
60 virginitat
61 es lo seu llit;
62 ha lo y tremes divina providencia,
63 vent son bon seny molt amar honestat:
64 los seus custums mostren espariencia,
65 de tots los bens es cap humilitat.
66 Na que servesch, un any aura passat
67 pus que·m trop luny de la vostra presensia;
68 tot quant io sab me par desgraciat.
Trascrizione diplomatica di Mariano Baselga y Ramírez, El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Gasca, 1896, p. 131. — Rev. Rialc.
Ms.: P.
Incipitario
di Lleonard de Sors
Indice
degli autori
