Rialc
Rao 175.14e
Lleonard de Sors
1 Car es a mi lo mal que pas d’amar
2 mes qu’a ’ltr’elgu enemorat que sia.
3 Car es a mi sentir ne congoxar
4 l’esperit dins, per l’antrenyor qui·m guia.
5 Car es a mi l’esmortir, si venia,
6 pus son absent d’ella qui·m fa ’spirar.
7 Qui sab, amant, son esforç esforçar,
8 trobant se luny de grans bens que tania?
9 Car es a mi punyent doloregar,
10 pus Raho u voll, si morir ne sabia.
11 Car es a mi tol anyorat pensar,
12 aconortat del viura, si·l perdia.
13 Car es a mi vengut esser lo dia
14 qu’el pot ben sert me gran amor mostrar.
15 Qui sab, amant, son esforç esforçar,
16 trobant se luny de grans bens que tenia?
17 Car es a mi veure·m senyoregar
18 mes que dabans a tan gran senyoria.
19 Car es a mi per amor vingu’a dar
20 lo franch poder e·ll dellit que sentia.
21 Car es a mi aver tal malelltia
22 qui james pot per gran suor passar.
23 Qui sab, amant, son esforç esforçar,
24 trobant se luny de grans bens que tenia?
25 Car es a mi ço que·m fa desigar
26 la virtut gran de tanta companyia.
27 Car es a mi no poder repossar
28 l’enteniment qui dabans se dormia.
29 Car es a mi que may en fantesia
30 no tingua pus sino llur praticar.
31 Qui sab, amant, son esforç esforçar,
32 trobant se luny de grans bens que tania?
Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 260.