Rialc
Rao 175.1

            Lleonard de Sors






    1      A, volentat, a consentir molt presta
    2      tot ço qu’amor te fa mass’abellir,
    3      a, volentat, e per que·t vols regir
    4      per senyor tant qui no·t fa colra festa,
    5      mas com sclaus dels menestrals repossen,
    6      has a ffer tu massa pus gran yornall,
    7      e pus que veus de tot pler te depossen,
    8      no vulles pus consentir en ton mall.

    9      Yo be conech no seras ten gossada,
    10     que sol un pas te regesques pell seny;
    11     yo be conech que, pus lo grat tan peny,
    12     no penses mes en mostrar ta sforçada,
    13     erres granment en no voler mirar
    14     un poch lo mall, qua·s rebut molt sovent
    15     per creur’amor; car sino congoxar
    16     no t’a restat per ser obedient.

    17     Be tens sforç en dir axi·s fara,
    18     com raho·t diu no·t deus enamorar;
    19     be tens sforç en fer la prest callar,
    20     pus que no·t plau aquell contrast que·t fa:
    21     «Guardas molt poch los dans qu’a mi·n seguexen»,
    22     solament dius: «Entens mes en bondat;
    23     mas les dolors qui·l cors me destrouexen
    24     no les veuras fins m’auran acabat».

    25     Ma volentat grans delits pesseguexen
    26     per fer li dir tota la veritat:
    27     per ço mas carns tots iorns molt aflaquexen
    28     com en tal fet lo seny no [e]s ’scoltat.

 

 

 

 

Trascrizione diplomatica di Mariano Baselga y Ramírez, El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Gasca, 1896, p. 117. — Rev. Rialc.

Ms.: P.

 

Incipitario di Lleonard de Sors
Indice degli autori