Rialc
Rao 173.1

            Bernat de So






    1      Al meu coral amich
    2      qui trebal e destrich
    3      sofre per mi soven,
    4      a la font de bon sen,
    5      al perfet es entiers
    6      mossen Bernat Serviers,
    7      envers lui, Vesio,
    8      vay, e coreccio
    9      pren d’el com de bon payre.
    10     Pero tu l’as retrayre,
    11     sens mentir en parlar,
    12     ço que·m volch demostrar
    13     Ffortuna, pauch temps ha,
    14     e digues li tot pla
    15     ço que m’es avengut.

    16     Pauch temps ha fon mogut
    17     greu contrast e gran guerra
    18     entre jens de la terra
    19     de Foix e d’Armanyach,
    20     e dir me la us empach.
    21     De Foix e del senyor
    22     volgui mostrar l’amor
    23     que·l porte de ferm cor:
    24     per que ses lonch d’onor
    25     . . . de Barcelona
    26     . . . no fech persona
    27     . . . del rey
    28     . . .
    29     si m’o volon . . . ser . . .
    30     que del tot . . .
    31     adonchs lo departir
    32     Per que·m volgui per lo . . .
    33     un pauch de me . . .
    34     per complir a m’onor
    35     so que tenia ’n car.
    36     Si que, sen null tardar,
    37     passey Catalunya
    38     per entrar en Gascunya
    39     le prous compte servir
    40     qu’ell se fay Gasto dir.
    41     E, quan fuy en Comenje,
    42     un jorn que fon dicmenje,
    43     al loch de San Gausens
    44     deturey ab mes jens
    45     per los cavalls pausar,
    46     qu’eron trop las d’anar,
    47     es, ans qu’eu fos dinats,
    48     eu fuy de voluntats
    49     que·m deportes defora,
    50     per qu’eu aney tro l’ora
    51     de l’aygua que a . . .
    52     Garona qu’es . . .
    53     e cerquan . . .
    54     trobey . . .
    55     que·m mete en un puy
    56     trop bell, d’on sens enuy
    57     pugey leumen lassus.
    58     E, gardan sus e jus,
    59     eu vi del flum sallir
    60     un hom gran, que m’albir
    61     que no ’n fos may tan gran,
    62     ne de talla semblan.
    63     E cridet d’una vots
    64     que·ns spaventech tots;
    65     mas negus no vesia,
    66     sals eu, qui·l crit fasia.
    67     E, can ell ach cridat
    68     tres vets aut e cuxat,
    69     el ach a dreta part
    70     jens que·m penssara tart
    71     ffossen en cell pahis.
    72     E sembla·m que vestis
    73     us d’aquells tall casula
    74     com lo clergue·s despulla
    75     qan ha complit l’offici,
    76     d’on fay hom sacrifici.
    77     Es al cap, sus lo fron,
    78     tench capellet redon,
    79     que fon agut dessus.
    80     No devisaray plus
    81     de l’autre vestimen,
    82     mas vermell veramen
    83     era tot cell qu’ay dit.
    84     Es apres fon exit
    85     de l’ayga nombre gran
    86     de jens qu’al meu senblan
    87     portavon sus la testa,
    88     per us ho per la festa,
    89     gran e preyon capell,
    90     e eron tuyt vermell.
    91     E tropas d’autras jens
    92     vi pres d’ells examens,
    93     qu’en lur man tenion
    94     bastos qui·l cap avion
    95     vout, e ’ncorbat an jos,
    96     so dich del cap dessus.
    97     E tota aquesta jen
    98     vigui honestamen
    99     de llur rauba vestir.
    100    Mas par me dega dir
    101    de lur fayt un pauch mays.
    102    Grans ostals e palays
    103    viu e taules parades,
    104    hon ach apparellades
    105    de les mellos viandes
    106    qui·s menjon per jents grandes;
    107    car ells agron perditz,
    108    ffaysans, pahos rostitz,
    109    gallines e cervos,
    110    cabrits ne. . . moltos,
    111    e tropes salvatgines.
    112    Vegui de lurs cosines,
    113    e tot apparellat
    114    per home delicat.
    115    E depux no cal dir
    116    si agron fet venir
    117    lampreses e salmos,
    118    savogues es amfos,
    119    estorions e dalfis.
    120    E dels pexs, los pus fis,
    121    qui·s trobon en la mar
    122    ne lengua pot nompnar,
    123    agron tots complimen,
    124    e salses, veramen,
    125    ach cada pex e carn.
    126    E no vench per scarn
    127    le vis clar e·l piment,
    128    mas a gran complimen.
    129    E no·m calla retrayre
    130    si·s davon de bon ayre.
    131    Es, apres lur menjar,
    132    vegui d’alguns entrar
    133    en cambres ben ornades,
    134    e dones amaguades
    135    avion tots, o·ls mays.
    136    E fahedors de ays,
    137    per ajustar tresaur
    138    d’argen ne d’aquells aur,
    139    vi qu’avion palats.
    140    Per tractar grans barats
    141    e per los bells florins,
    142    els agron pregamins
    143    d’on penjavon cordos
    144    de seda bells e bos,
    145    als quals cera·s tenia;
    146    e·l senyal que y avia
    147    no say ben devisar,
    148    ne l’scrit recitar.
    149    Pauca part d’esta jent
    150    estech honestament
    151    com justs, a ma senblança,
    152    e tenion balança
    153    dreta, per far dretxura,
    154    de que·s troba fretxura,
    155    e no·s davon deleyts
    156    . . .
    157    ni de massa menjar
    158    ni de null layg parlar.
    159    Apres, vers part squerra
    160    gardey, e vi la terra
    161    cach cuberta de jens,
    162    e dich vos veramens
    163    que·ls fech mot bell mirar,
    164    per que vull devisar
    165    part de lur contenença.
    166    Lay ach, a ma parvença,
    167    quatorze homens armats
    168    d’arnes rich, jent obrats,
    169    muntans . . . bells destriers.
    170    Es anet tot primers
    171    us d’aquells, e denan
    172    li portet hom un bran
    173    nuts, e fon bell e clar.
    174    E tras luy fech anar
    175    los .xiii. bellaments.
    176    E·ls .xiii. veraments
    177    portavon sus lur testa,
    178    per honor de la festa,
    179    us çercle d’aur trop bell,
    180    hon ach format dentell
    181    entretallat com flos,
    182    hon de mantes colos
    183    ach peyres de virtut.
    184    Mas leu fon conegut
    185    que l’arnes mays valia
    186    de cell que·l bran fasia
    187    denan si trayt portar.
    188    Eras crey dey comptar
    189    de la bella maynada
    190    qui fon apparellada
    191    per los .xiii. servir,
    192    que de cert eu m’albir
    193    que vius en aquest mon
    194    pus bells homens no son,
    195    ne tan polit armats,
    196    ne mils encavalquats:
    197    que de ço qu’es mestiers
    198    a tot pros soldadiers
    199    agron ells complimen
    200    plus que null’altra jen.
    201    E si n’ay vists assats
    202    depux que eu suy nats,
    203    qu’en ost ay vist angles,
    204    e normans, e frances,
    205    picarts e borgonnyos,
    206    savoyes e brotos,
    207    vianes e proençal,
    208    e tots en general
    209    de Langadoch e·ls bos
    210    biernes e gascos,
    211    lombarts, venecias,
    212    janoves e toscas,
    213    e l’Sforç de Ferrara,
    214    e del Mosti qu’enpara
    215    fayts de noble senyor,
    216    e cell qu’ama valor,
    217    qu’es per tots nomenats
    218    Marques de Monferats,
    219    e l’Sforç de Mila
    220    qui sol far star pla
    221    tots ho·ls plus dels lombarts.
    222    Enquer ay vist los sarts
    223    en ost enclaus dins força,
    224    e·ns laxeron per força
    225    L’Alguer e altres lochs,
    226    mas be·ns costech le jochs.
    227    Es ay vist be axos
    228    en ost, e berbanços,
    229    e mays los mayances,
    230    e li pros colunnyes,
    231    e de cells d’Escoritxa,
    232    e d’altra jen mol ritxa
    233    del pahis d’Alamanya.
    234    E·ls .iiii. reys d’Espanya
    235    ay vist en ost soven,
    236    e moros examen,
    237    e d’altres qui no vull
    238    nomenar, ans me·n tuyll,
    239    e torn als servidos
    240    d’aycells .xiii. sennyors.
    241    Ells steron enssemps,
    242    ses res dir un gran temps,
    243    pux vi los departir,
    244    e pres, a son albir,
    245    cascus son loch e plaça,
    246    si com cell qui·s percaça
    247    qu’en ost aja loch bo.
    248    Mas a part xascus fo
    249    dels .xiii. ab ses jens,
    250    e vi soptosamens
    251    tendes e papallos
    252    azinats, e cuxos
    253    eron per ben fermar
    254    lurs cavalls e pensar.
    255    Los .xiii. nomenats
    256    eron cascus lotjats
    257    trop honorablamens.
    258    Apres vi a lurs jens
    259    en lus tendes venir,
    260    als quals per requerir
    261    que de servici bo
    262    los fes hom gasardo.
    263    E malvats lausengies,
    264    si com malvats parliers,
    265    dixeron, pel sennyor,
    266    ab pauca de sabor:
    267    «Qual profit abondos
    268    ach lo sennyor de vos,
    269    del servir que retrayts?
    270    Si fossets tan perfayts
    271    com cell que de nien
    272    saup far aver argen
    273    al sennyor d’el sotsmes!»
    274    E sap dir: «Tal burges
    275    ho tal mercader rich
    276    sab viur’e ses destrich
    277    donar a null hom nats».
    278    E pux fa l’encolpats
    279    de crim hon no mer mal.
    280    D’aquell es bon senyall,
    281    qui de pauch saup trop far,
    282    e qui sap ensennyar
    283    cell qui·s feny d’aver sen,
    284    ni qui viu justamen:
    285    que·l foll de son grat fay
    286    ço d’on plus mal li vay,
    287    d’on no sab de quin arts
    288    servits, ni en qual parts
    289    servi gran gasardo.
    290    «Senyer, be·ns sabra bo»,
    291    dixero·l servidor,
    292    «que sapia·l sennyor
    293    de que l’avem servit.
    294    Per luy avem jaquit
    295    lonch temps la volentat
    296    dell cor, e de bon grat
    297    avem fayt son coman.
    298    Les mullers e l’infan,
    299    parens e bos amichs,
    300    rictats e bos abrichs
    301    avem lexats per luy,
    302    e sofrem gran enuy;
    303    en guerres e ’n viatges
    304    avem sofert dampnatjes
    305    per crexer son gran laus,
    306    que no volem repaus
    307    ab qu’ell puxcam servir.
    308    E, si voliem dir
    309    so qu’avem per luy fayts,
    310    tart seria retrayts.
    311    Mas, servidor qu’es pros
    312    deu esser vergonnyos
    313    de servici retrayre,
    314    si força no ’s de fayre.
    315    E, qui serveix senyor
    316    tal qui ama s’onor,
    317    no li cal far retrayt,
    318    que ell conex qui l’a fayt
    319    mal servici ho bos,
    320    e sech lo ben rasos,
    321    si·ls seus ben gasardona,
    322    car cascus fama dona
    323    segons que vets far l’obra,
    324    e d’aquest mon no sobra,
    325    per tan c’om sia richs,
    326    si no·s fay bos abrichs
    327    de nobles fayts e bos.
    328    No qual dir pus a nos,
    329    mas que·l sennyor leu faça
    330    de nos ço que li plaça».
    331    Pero lur bell lengatje,
    332    ni bondat, ni paratje,
    333    profit no·ls poch tenir,
    334    que de llur bon servir
    335    ffossen gasardonats,
    336    car lausengers malvats
    337    feron tan que·l senyor
    338    no fech vars cells s’onor.
    339    Pux vench d’altra maynada
    340    qui·s mostrech corossada
    341    per tort qu’avion pres,
    342    e foron tuyt ampres
    343    c’ap grans crits e gran votz,
    344    ab plors e ab sanglots,
    345    hirats e corrosos,
    346    stant d’ajenollos,
    347    que pregron homilmen
    348    que·l sennyor fes breumen
    349    justitya del fayt.
    350    Leusenjers en agayt
    351    fforon pres del senyor,
    352    disen que gran error
    353    era sofrir tal causa,
    354    e pux, a cap de pausa,
    355    dix lo sennyor que leu
    356    faria, segons deu,
    357    dreg e del fayt drexura,
    358    «Si que de me rancura
    359    no farets justamen».
    360    E la mesquina jen
    361    renderen li·n merces,
    362    e laveron son pes,
    363    e salliron del drap,
    364    le plus gratan lo cap,
    365    duptant c’om dret los fes,
    366    segons que usat es.
    367    E·ls malvats lausengies,
    368    qui gasanyon diniers
    369    per dreyt metre ’n barat,
    370    agron apparellat
    371    un lur fals tractador.
    372    Quan es fac gran temor
    373    a ’quells qu’eron dellats,
    374    e, quan spaventats
    375    los ach be de llur tort,
    376    ell no fech mut ni sorts
    377    d’ausir d’ells per oferta,
    378    mas fech .i. pauch la berta,
    379    e dix qu’era duptos
    380    que null fos poderos
    381    que del fayt los quitas.
    382    Pero qui presentas
    383    joyells ho deniers richs
    384    a cells qui son amichs
    385    e privat del sennyor,
    386    pogrets trobar favor
    387    en cort del vostre crim.
    388    «Senyer, nos tots venim
    389    acordats per donar
    390    a cell que·ns pusca aydar,
    391    e plaça us que us portets
    392    argen e que·n donets
    393    a tots cells qui us parra,
    394    car hom vos donara
    395    causa d’on serets richs».
    396    Aquell, ses gran destrichs,
    397    pres ques a d’ells l’argen,
    398    a cort anet leumen
    399    e dona los deniers
    400    als traches lausengers.
    401    E pux son leu vengut
    402    al sennyor e mogut
    403    li an dupte del fayt,
    404    dizen: «Sennyor, tot playt
    405    requer que sia ’uzida
    406    planamen la partida
    407    qu’es en cort acusada,
    408    car huy es tal maynada
    409    que·s clamon de nien,
    410    e vets hom far soven
    411    clamor a cell qu’a tort,
    412    d’on tal pux penra mort,
    413    per que·s deu enformar
    414    sennyor qui vol dret far
    415    del fayt com es stat,
    416    ne qual a començat.
    417    E pux que faça dreyt
    418    de cell que a neleyt».
    419    Ab aquestes paraules
    420    tornavon tot en faules
    421    le fayt, si que laguier
    422    davon e destorbier
    423    en aycells qui·s clamaven;
    424    e vi pux que rodaven
    425    e·n cort, ses far nien,
    426    despendre lur argen.
    427    E, cant de lur rancura
    428    no trobaron dretxura,
    429    partiron coroçat
    430    de cort, fasen tractat
    431    que presesen venjança
    432    ab scut es ab lança,
    433    pux que dret no trobavon.
    434    Be vi que pux jugavon
    435    d’un joch qui a nom gerra,
    436    si que tota la terra
    437    fon per aço torbada
    438    e per mots d’al maynada.
    439    Apres tots aquests fayts
    440    vi questions e playts
    441    e murmurs e rancos
    442    per mals consellados
    443    enfre·ls .xiii. nomnats.
    444    E vi primer armats
    445    us dels .xiii. qu’ay dits,
    446    d’arnes rich jen forbits,
    447    e tota sa maynada
    448    stech apparellada,
    449    fasen trop bella squera,
    450    e portavon bandera
    451    d’atzur hon ach d’aur flos.
    452    E vench li a socors
    453    tropa de bona jen.
    454    L’autre fo semblanmen
    455    dels .xiii. asinats,
    456    ab sos vassalls armats,
    457    ofren a pe batalla,
    458    e portavon ses falla
    459    gran baneyra vermella
    460    hon ach a maravella
    461    d’aur trop bells tres lauparts,
    462    qui semblavon ausarts,
    463    e mals, e forios.
    464    De pats fon coratjos
    465    cell ab lo capellet,
    466    d’on, cuxos, los tramet
    467    dos ab los capells grans,
    468    qui·s deron grans affans
    469    per la pats a tractar;
    470    mas tant no saubron far
    471    que no vis hom lur vida,
    472    qu’ells fazion partida
    473    tot clar ab l’una part,
    474    d’on crey faran pats tart.
    475    Tractador parcial
    476    encen pus leu gran mal
    477    que far pats ne acort,
    478    car be tengats per mort
    479    e foll, mens de sciença,
    480    cell que dona cresensa
    481    en hom qu’am sos contraris.
    482    Ab tant viu los necaris
    483    e les trompes sonar
    484    per les jens alegrar,
    485    e d’altres sturmens
    486    per acostar les jens,
    487    e avien bandeyres.
    488    Aquestes dos squeyres
    489    fferon mortal batalla
    490    d’on fon, si Deus me valla,
    491    pietat lo veser:
    492    e quaix m’ix desesper
    493    ver tal confusios;
    494    ne tal perdicios,
    495    pus nasch Santa Maria,
    496    no fon ne crey que sia,
    497    que us puch dir ab vertat
    498    que null camps no ’s senbrat
    499    pus espes de forment
    500    com fon cell camp de jent
    501    morta de cruel mort;
    502    e, fos dreyg ho fos tort,
    503    caps e pes e costats
    504    vich hom adonchs tallats
    505    per bran d’acer mot clar;
    506    e virets escampar
    507    sanch, membres e cervells,
    508    e fendre layg budells,
    509    e trencar ab fort glavis.
    510    E tench ha be per savis
    511    e per apercebuts
    512    cel qui·s cobris d’escuts,
    513    que flexa no·l tocas
    514    o cayrell no·l plagas,
    515    car tan eron mesclat,
    516    e tan fort asirat,
    517    que null’art no y valia
    518    que·l plus no tengues via
    519    perfayta de morir,
    520    e virets departir
    521    ab dol l’arma del cors.
    522    D’aquest fasion tors
    523    qu’eron pel camp senbrats,
    524    nuts e d’aver raubats.
    525    E·ls nafrats e·ls ferits
    526    gitavon mortals crits,
    527    e tan spaventables,
    528    que, si fossen durables,
    529    feren morir los vius.
    530    E vi ses ayga rius
    531    del beure dels cavalls,
    532    e, per cert, dels vassalls
    533    qui pogron scapar;
    534    e vegi presonar
    535    duchs, comptes e baros,
    536    e dar gran reemços,
    537    d’on eron enpaubrit,
    538    e lurs pages marrit
    539    pagavon lo dessastre.
    540    Ayço fon per mal pastre,
    541    e per mals conssellers,
    542    e per fals lausengiers
    543    que per mal sennyors creson,
    544    si que·s pert tot lo mon.
    545    Enapres vi loguats
    546    us dels .xiii. nompnats,
    547    e pres son papallo
    548    tench trop bell ganfano:
    549    blanch e vars, cada cayre
    550    avia, al meu vijayre,
    551    us sennyal quaix format,
    552    axi com cinquen dat,
    553    mas que·l .v. punt son blanch
    554    e que fan lur stanch
    555    dins un scut d’atzur;
    556    e, per star segur,
    557    sus al mig .i. n’avia;
    558    entorn orles dusia
    559    vermelles ab castells
    560    d’aur trop jentils e bells.
    561    Aquest dech a ses jents
    562    pats, regnan justamens,
    563    car jens fals, monsonjes,
    564    barat, ne lausenjers,
    565    ffoll sens, ne avaresa,
    566    ne cutxa, ne peresa,
    567    erguyll, ne malvolença,
    568    no li torbet sa pença
    569    que just vas tots no fos,
    570    humils e gracios:
    571    d’on l’ameron sos pobles,
    572    estan rich de tots mobles,
    573    car marchan e pages,
    574    jentilhom e burjes,
    575    e·l privat e l’stranny
    576    ffazion tuyt gasanny
    577    entorn d’aquell senyor,
    578    e tot bon servidor
    579    se tenia per richs,
    580    pus fos dins sos abrichs.
    581    Vist ayço, eu vi dos
    582    dels .xiii. coratjos,
    583    que·s feron desonor
    584    mostran pauca temor
    585    de mort ne de dampnatge,
    586    d’on mant hom de paratje,
    587    e marchant e pajes,
    588    e d’altra jen gran res,
    589    preseron del fayt dan.
    590    E l’us, a mon senblan,
    591    ffech aportar, primeyra,
    592    una bella baneyra
    593    blanqua, hon ach pausades
    594    tres barres jen obrades,
    595    e totes tres vermelles,
    596    ffaytes a maravelles,
    597    si com del obra·s tanny.
    598    E vench, ses tot affanny,
    599    sus l’altre, qui dusia
    600    baneyra que avia
    601    senyals d’aytals colos
    602    com cella de les flos,
    603    que no y ach menys ni plus,
    604    mas qu’en lo cap dessus
    605    ach lambets tots d’un gran,
    606    vermells, al meu senblan.
    607    E cell que barres dusia
    608    vench tot ples de feunia,
    609    ab sa jent ordenada,
    610    com a valent maynada,
    611    per dampnejar les flors.
    612    Mas a gran tort e cos
    613    les flos se recolliron,
    614    dins loch claus sgandiron,
    615    e lexeron les places,
    616    d’on perderon a braces
    617    de llur terra gran part.
    618    E ço que·l fech coart,
    619    cel que dusia flos,
    620    era per gran temors
    621    que·s carget del greu tort
    622    c’avia d’una mort
    623    que l’altre li clamava,
    624    e del peccat doptava
    625    no·l vengues desonos,
    626    que stiers per sa valos
    627    crey ffer altre defença.
    628    Mas l’om peccador pença
    629    que perill es morir,
    630    d’on, can pot, vol gandir
    631    l’arma de perill gran,
    632    per que veyrets creman
    633    tallar e consumar
    634    fflors per la mort venjar,
    635    d’on castells e ciutats,
    636    e lochs claus e murats,
    637    fforon layg destrouits,
    638    per que foron marrits
    639    gran temps cell del pahis,
    640    car raubats e mesquis
    641    eron per cella guerra,
    642    que perdion lur terra.
    643    Autres eron raubats,
    644    d’altres, morts e nafrats,
    645    es alguns presoniers,
    646    d’on pagavon diniers
    647    trop per lur reemço,
    648    per que n’ach bon raso
    649    cell qui·l gran clam fasia,
    650    car emparat avia
    651    ffayt de noble capdal.
    652    Mays tots homs, hon plus val,
    653    deu gardar can comença
    654    clam ne guerra ne tença,
    655    e, pux a començat
    656    clam ne se n’es armat,
    657    deu se fort treballar
    658    que pusca bon cap dar.
    659    Aquest, be comença,
    660    mas trop mal afina,
    661    qu’argen de les flos pres,
    662    del clam d’on es repres,
    663    car bell començamen
    664    no dan just lausamen,
    665    si la fi no y es bona,
    666    d’on null hom no ’n raysona
    667    cell qui·l clam a lexat,
    668    car cell qui a bondat
    669    tem grans fayts començar,
    670    si no·ls pot ben finar.
    671    Can agui tot ço vist,
    672    ffuy pensius e quaix trist
    673    dels mals grans que vesia,
    674    e, per dol que n’avia,
    675    gire·m vars l’altra part,
    676    hon bran, lança ne dart,
    677    no y vi que·n fesson gerra,
    678    que·l sennyor de la terra
    679    tenia·ls seus en pats,
    680    ffazen dreyts ses barats;
    681    e par me que·ls regis
    682    un que·m sembla que·l vis
    683    ab los .xiii. venir,
    684    e cresi deja dir
    685    part de son stament.
    686    Ell era veramen
    687    ben fornit de companya,
    688    e tota jent strannya,
    689    barons e cavalers,
    690    prelats e mercaders,
    691    caçados e soudat,
    692    son per ell enparat
    693    es onrat, e servit
    694    tuyt li pros e grasit.
    695    E gracies e dos
    696    ffay ell de grat als bos,
    697    e tota jen drexura
    698    an dreyg e per mesura.
    699    E fay trop costumar
    700    en sa cort bell dançar,
    701    e juntes e torneys,
    702    e solats e dompneys,
    703    per que d’ells le plussor
    704    atendon en amor.
    705    Parentes e molliers
    706    sofron ells volentiers
    707    que en amor entendon,
    708    si que jelos no·n son,
    709    ans en gran alegria
    710    volon lur vida sia,
    711    e fan gran saviesa,
    712    car trop fay gran sinplesa
    713    cell qui cuja gardar
    714    sa muller de peccar,
    715    si cor a de fallir.
    716    E cella qui fogir
    717    vol a mal, no·l cal garda,
    718    e femna vil, si tarda
    719    de far mal, per asina
    720    trobara leu vesina,
    721    servidor ho cambreyra,
    722    qui sera corrateyra
    723    qu’ella·n faça viltat.
    724    Per que tench per senat
    725    cell qui d’aço no·s cura,
    726    tro veu que desmesura
    727    ffayt sa muller del fayt.
    728    Adonchs deu far pertrayt
    729    perqu’ella plus no visqua,
    730    pus qu’en viltat s’arrisqua.
    731    Pux vi le gran stat
    732    qu’a tots jorns costumat
    733    de caça de ribeyra
    734    e de tota maneyra
    735    ques home vol caçar,
    736    que no·l pot scapar
    737    nulla caça vedada,
    738    ni preso nomenada
    739    de grues, ne d’agros.
    740    Hostardes, anedos,
    741    tots aucells e perdits
    742    eron morts e ferits
    743    pels aucells qu’ell tenia,
    744    car en sa cort tenia
    745    grifalts jentils, laniers,
    746    astors es sparvers,
    747    e falcos pelegris,
    748    e dels auzells pus fis
    749    que·s trobon de preso.
    750    E tota veneso
    751    era presa jen morta,
    752    que res no·l dava storta,
    753    a setglars ne cervos,
    754    als orssos e motos
    755    que trobavon salvatje.
    756    E dir vos hay l’usatje
    757    d’un fayt que crets hom tart:
    758    qu’ell fa ’npendr’ab laupart
    759    llebres, e son maners.
    760    Cabres, alas mautes,
    761    savoyes e cas de mostra
    762    ab que prendon jen nostra
    763    perdits e d’altra caça,
    764    si que tot can percaça
    765    ni requer bos caçayres,
    766    ach ell , a mon vigayres,
    767    que tots los reys del mon
    768    tan valeros no son
    769    que tengon tan asida
    770    caça, ne tan complida.
    771    Lo sennyal seu primes
    772    fforo ’n los dos quarters
    773    quatre barres d’arjen,
    774    e quatre veramen
    775    d’asur, ab un layo
    776    vermell, e say qu’ell fo
    777    de fin aur coronats
    778    e jentament obrats.
    779    Sos autres dos quartiers,
    780    que vull dictar darriers,
    781    era cruts d’aur sus blanch,
    782    e dins li quatre branch
    783    de la crotz n’a pux quatre
    784    crots, catre per abatre
    785    terra que moros han
    786    e tenon ses affan,
    787    d’on em cuyt deshonrats
    788    e per Deu mens amats.
    789    Apres vi mout luny d’ell
    790    star fels .i. parell
    791    dels .xiii. nomenats
    792    qui foren pres poblats.
    793    E pres de mal talen
    794    e trop injustament,
    795    car dolent’es aniga
    796    ach fayta molt gran liga
    797    un dels dos, e fech gerra
    798    ab l’altre, d’on la terra
    799    e jens li dampneja,
    800    qui no·l desafia,
    801    rompen li covinença,
    802    oblidan la valença
    803    que·ls seus n’avien presa,
    804    e vench baneyra stesa,
    805    hon ach aytals senyals:
    806    dos leons fers e mals.
    807    E son abdos morat
    808    en argent blanch posat;
    809    dos castells ab dentell
    810    d’aur pausat en lo mell,
    811    m’es semblan que portes.
    812    Adonchs li fon apres
    813    l’altre, qui dret avia,
    814    pres si portar fasia
    815    baneyra, de senyal
    816    d’aur, d’on ach .iiii. pal
    817    vermell trop jen obrat,
    818    d’on fuy leu avisat
    819    qu’ell era mon sennyor,
    820    per que·l dera favor
    821    e socor, si pogues,
    822    perque a l’altre vences.
    823    Mas can ayço vesia
    824    e null poder no·m sentia
    825    que·ls pes pogues mudar,
    826    ans era ’n gran penssar
    827    si m’agron encantats.
    828    Apres lochs e ciutats
    829    e castells vi perir
    830    e mant vassal morir
    831    per cella mala gerra,
    832    car pert dreyg qui ’s sots terra.
    833    Ffon la terra dels dos
    834    en treball e ’n tenços.
    835    E pux vi dins la plana
    836    gens qui, ses gran ufana,
    837    creson verayamens
    838    Cell qui sofri turmens
    839    e mort en crots per nos.
    840    Mas, dins pauqua sasos,
    841    fforen tuyt devesit,
    842    mal volgut e partit,
    843    ffazen dos regidos,
    844    d’on mals e desonos
    845    ach cella jent mesquina;
    846    car jen que·ls es vesina,
    847    e de poder fornida,
    848    e no cresen la vida
    849    de nostre Salvador,
    850    fforon destrouidor
    851    del poble crestia.
    852    Pero say envia
    853    soven enbaxados
    854    al senyor de les flos,
    855    es a trop d’altres reys,
    856    en aycell qui fa leys,
    857    aycell del capellet,
    858    pero null pauch tramet
    859    a ’ycella jent ajuda,
    860    per qu’es del tot perduda,
    861    si Deu no y fa valença,
    862    car autre pauch ne pença.
    863    Lo senyal d’aquest era
    864    d’aur tota la banera,
    865    ab .i. layo vermell,
    866    es al cap, sus le cell,
    867    es d’azur coronat,
    868    e de poder baxat.
    869    E, vist ayço qu’ay dit,
    870    eu vi trop be fornit
    871    dos dels .xiii. en dos parts.
    872    El senyor dels lauparts,
    873    qu’eu ay damunt nompnats,
    874    stech apparellats
    875    per batalla complir
    876    e mals vassalls ponir,
    877    e l’altre part offri
    878    batalla que·s compli
    879    com de valen maynada,
    880    pero, cella vegada,
    881    fforon desbaratat,
    882    vençut, mort e nafrat,
    883    ab complit destorbier,
    884    e lur cap presoner.
    885    E·s perde la baneyra
    886    qui d’aytal senyal eyra:
    887    lo camp blanch ab leo
    888    vermell, qui enclaus fo
    889    d’orles de sa color,
    890    hon se tenion flor,
    891    les flors ab los lambeus.
    892    Ach tan d’arjen dels seus
    893    que paguet cells qu’ay dit
    894    que·l gran clam a jaquit.
    895    E pux passet la mar
    896    en ill’a guerrejar
    897    us dels .xiii. pobil,
    898    e portet se ’n exil
    899    es a destrouimen
    900    tot, ho·l mays, car la jen
    901    de la illa al plus
    902    fforon, d’on son confus
    903    e mal dit e jutjat,
    904    car cells qui fan barat
    905    a sennyor terrenal
    906    be·s tanny que·ls venya mal.
    907    Lo sennyals d’esta hilla
    908    que mala jent exilla
    909    son dos aigles de negre,
    910    carbo senblan ho pebre,
    911    e sus blanch son pausades,
    912    es ver que son mesclades
    913    en senyal d’aur batut
    914    ab pals que an vertut,
    915    e son vermell com sanch.
    916    Aquest senyall no·s planch
    917    ne s’enuget de gerra,
    918    d’on defes e pres terra.
    919    Pux vench per la carreyra
    920    corent una baneyra
    921    ab dos quarters de flors,
    922    e les altres colors
    923    dels dos quarters vermells,
    924    hon ach d’aur dos stels
    925    ab poms redons pels rays.
    926    E no·m pessera mays
    927    ffes ço que li vi far,
    928    qu’eu li vi guerrejar
    929    cell qu’es de les flos cap,
    930    si que met a menscap
    931    ses terres e sos pobles,
    932    que·ls a morts e tolts mobles,
    933    tant que son freturos
    934    de ço d’on abundos
    935    era tot lur ostal.
    936    E tench a mal senyal
    937    que sanch en be no bulla
    938    e, can vassall ergulla
    939    ne toll a senyor terra,
    940    son prets adonchs soterra.
    941    Pux vesi d’altre jen
    942    star molt sinplamen,
    943    ab cap, si Deu m’ajut,
    944    que pauca de virtut
    945    parech que fos en ells.
    946    E fech sennyal vermells
    947    ab crots d’aur clar e fis,
    948    e parech me que y vis
    949    quatre benes d’aur partides
    950    dins la crots devesides.
    951    Aquell poble e·l sennyor
    952    vengron en tal error
    953    que·s feron quaix beguis,
    954    e torneron mesquis,
    955    fflach d’armes e de vida,
    956    per qu’an d’ells conquerida
    957    terra, turchs e tartres
    958    e d’autra jen gran res,
    959    e no vol obeir
    960    a Cell que·ns a regir,
    961    d’on son catius venduts
    962    e tan layg confonduts
    963    que leu seran perit,
    964    si no son convertit.
    965    Cell qui·l bran trayt fasia
    966    portar per senyoria
    967    tots aquests mals mirava
    968    e consell no y donava,
    969    per que·l blasmon xascus,
    970    en suma: que degus
    971    no·l tem gayre ni l’ama,
    972    car le mon art e flama
    973    que·l pogra ben tudar,
    974    mas no y vol treballar.
    975    Aquest sennyal duzia:
    976    d’aur batut, hon havia
    977    aigla negr’ab corona
    978    d’arjen. Tal senyal dona
    979    sichne de gran conffort,
    980    mas tot li pros son mort,
    981    per que·l senyal pauch val
    982    ni de son fruyt no·m cal.
    983    Apres vi sallir gran
    984    nombre de jen portan
    985    richs draps e bell forats
    986    de vays ho de cendats,
    987    e tenion diners,
    988    joyas, draps per tauliers,
    989    mostran qu’els eron rich,
    990    d’on cell qu’eron mendich,
    991    paubres e sofratxos,
    992    venion, trop cuxos,
    993    manlevar d’els arjen,
    994    e comprar examen
    995    ab spera dels draps,
    996    si que trob grans mescaps
    997    los covench a comprar,
    998    car lo·ls feron costar
    999    mil sous, que veramens 
   1000    no valia cinch cents,
   1001    tant que al prets ach barat
   1002    trop may de la meytat.
   1003    Pux tuyt li venedor
   1004    ab gaug es ab baudor
   1005    aneron se disnar.
   1006    E no calla parlar
   1007    si·s trasqueron grans jochs
   1008    dels comprados badochs,
   1009    dizen a lus mullers:
   1010    «De paubres cavalliers
   1011    e d’autra jen assats
   1012    avem huy gasanyats
   1013    lo despens d’aquest mes.
   1014    Pero no sera res
   1015    tro que·n vendon castells
   1016    per draps ho per joyells».
   1017    E d’autres parlamens
   1018    agron no justamen,
   1019    desigan gasannyar
   1020    de mal vist, e menjar
   1021    no gausavon jes pro;
   1022    nuyll despens que fos bo
   1023    ni d’onor no·s fayon,
   1024    ans quaix se rescondion
   1025    c’om parles de bos fayts.
   1026    Vejats a quin maltrayts
   1027    se davon, per venir
   1028    encoras en azir
   1029    de nostre Salvador.
   1030    E tal ajustador
   1031    que no gauson tocar
   1032    argen per honorar
   1033    lurs cors ne lur stat,
   1034    pux dir ab gran vertat
   1035    qu’aytan may en l’argen
   1036    com han aquella jen
   1037    que no·l gauson despendre,
   1038    es eu no me·n gaus pendre.
   1039    Tropa d’autra maynada
   1040    ffon al loch ajustada,
   1041    e de lundanes parts,
   1042    es ab diversses arts,
   1043    per que dir lur stat
   1044    seria lonch dictat;
   1045    per que·l vull abreujar,
   1046    si que del scoltar
   1047    no sufra null hom greuge,
   1048    ans fayran que s’abreuje
   1049    de gran malenconia
   1050    cells en que plaser sia
   1051    ma Vesio ausir,
   1052    reçitar ho legir.
   1053    E can foron sallits
   1054    de l’ayga cells qu’ay dits,
   1055    es agron tot ço fayt
   1056    qu’eu ay dit ni retrayt,
   1057    e·ls vegi tots justats,
   1058    joyos e corrossats,
   1059    pres d’aquell home gran,
   1060    adonchs me vench talan
   1061    c’anes ab ell parlar.
   1062    Per que senes tardar
   1063    a l’home gran aney
   1064    e, can lo saludey,
   1065    no us penssets fos ricos,
   1066    ans com a gracios
   1067    me rendech mes saluts,
   1068    si que fuy recebuts
   1069    per luy mot noblamens;
   1070    per qu’eu molt homilmens
   1071    li demandey son nom,
   1072    e cells qui del gran flom
   1073    vegi tras luy exir,
   1074    li preguey volgues dir
   1075    lur nom e lur stat,
   1076    ni per qu’eron justat
   1077    tots en aycell pahis.
   1078    Ell fet senblan de ris
   1079    e dix me douçamens:
   1080    «Bernat, verayamens,
   1081    cregats qu’eu suy le Mon».
   1082    E can ell nos conffon,
   1083    e·ns tresex, e·ns affolla,
   1084    ab guisca vots e folla
   1085    el dixi trop de mal;
   1086    d’on dich, si Deu me sal,
   1087    qu’ell me fech gran sofrença;
   1088    qu’eu dixi gran offença
   1089    tall com poyrets ausir:
   1090    «Senyer, vos fayts fallir
   1091    algus, e de lor grat,
   1092    autres, per gran barat
   1093    qu’es en vos, fayts caser
   1094    a peccat ab plaser,
   1095    car sembells fayts a tots
   1096    de richs menjars, d’on glots
   1097    son trop, e per asina
   1098    que·ls dats, per que mal fina,
   1099    si us cre trop bon ostal.
   1100    Enquer fayts altre mal,
   1101    que·ns amostrats riquesa,
   1102    e, per nostra simplesa,
   1103    tots, ho·ls mays, desigam
   1104    que grans rictats ajam;
   1105    de mal vist ho de bo
   1106    volem far nostre pro.
   1107    E, cant hem d’aver richs,
   1108    vos nos fayts tal presichs
   1109    que tornem ergullos,
   1110    enichs e corrossos;
   1111    d’on naxen d’aço torts,
   1112    e grans bregues e morts;
   1113    d’on pux ve malvolença,
   1114    hires, guerres e tença.
   1115    E pux fayts nos cembells
   1116    de jentils cors e bells
   1117    de femnes, per que·ls plus
   1118    em del peccat conffus;
   1119    d’on tornam vicios,
   1120    tan qu’enem pereos
   1121    de bones obres far,
   1122    tan volem sojornar.
   1123    E tots jorns fayts pertrayt,
   1124    e us metets en agayt
   1125    per nos a galliar;
   1126    volets qu’ajam a ffar
   1127    los .vii. peccats mortals,
   1128    d’on ixon tots los mals
   1129    que l’home pot complir.
   1130    E, si tot no u say dir,
   1131    en suma, vos ets causa
   1132    per qu’avem mala pausa,
   1133    que say vivem mesquis
   1134    e ’n perdem Paradis».
   1135    L’ome gran respondech
   1136    e no jes com a pech:
   1137    «Vos, en Bernat de So,
   1138    me par siats fello
   1139    contra me, sens que tort
   1140    no us tench, e si m’acort
   1141    qu’avets cell mal ho plus
   1142    que desits, car xascus
   1143    puyats de mal a far.
   1144    E, qui·m vol scoltar,
   1145    ab vertat vos diray
   1146    que eu null tort no n’ay,
   1147    car xascus be percaça
   1148    causa per que mal faça.
   1149    Vos saubets, en Bernat,
   1150    que Deus ha mi format
   1151    e ço que dins mi visqua,
   1152    e vol que tot servisqua
   1153    a l’home qual que sia,
   1154    e com Deus mostra·ls via
   1155    dretxa que·s pot salvar
   1156    es autra per dampnar;
   1157    es adonchs franch albir
   1158    ha home de xausir
   1159    la via que·l playra.
   1160    Donnchs qual m’encolpara
   1161    de ço qu’ell matex fay,
   1162    Si vos ets tan savay
   1163    es ab tan pauch de sen,
   1164    que prenets follamen
   1165    lo cami de la mort?
   1166    No us en tench eu null tort,
   1167    si gaug per dol lexats.
   1168    Qui us tendra per senats,
   1169    si per far mala vida,
   1170    lexats joya complida,
   1171    hon null be no defall?
   1172    No us plangui del treball;
   1173    si, per los meus delits,
   1174    qui trop leu son partits,
   1175    lexats joy perdurable,
   1176    vos serets del diable.
   1177    E·l perfayt Salvador
   1178    mostrech vos tal amor,
   1179    que, si volets complir
   1180    son man, que us fay bendir
   1181    a tota criatura:
   1182    si que la fama dura
   1183    totstemps d’ome qu’es pros,
   1184    e totsjorns vesets vos
   1185    c’ome just e leal
   1186    e que·s lunya de mal
   1187    es per tots homs lausats,
   1188    e, can mor, es salvats;
   1189    e pux Deus ha dat sen
   1190    e dreyt coneximen
   1191    a l’hom qu’es mal e be
   1192    . . .
   1193    ley e fe per salvar,
   1194    qu’en scrit volch lexar
   1195    ço que l’hom deu complir,
   1196    si que no pot fallir
   1197    qui fay seguons l’Escrit
   1198    que Deus çay a jaquit.
   1199    Donchs, si hom se desvia,
   1200    e·l pus alt per si tria,
   1201    no·m meri mal en re;
   1202    car eu tench mal e be
   1203    a l’hom apparellat,
   1204    car per Deus fo mandat.
   1205    E, si l’home vol mal,
   1206    be sembla que no·l cal
   1207    d’aquí star bona pausa:
   1208    ell mateix se n’es causa.
   1209    Donchs no·m devets reptar,
   1210    ans me devets lausar
   1211    si us donats conexença
   1212    d’aquo que us faç valença,
   1213    car en mi prenets vida,
   1214    tant que podets complida
   1215    smenda far dels mals.
   1216    Si no u fayts, no·n pux als,
   1217    pus temps de penedir
   1218    avets e franch albir».
   1219    «Senyer», fim eu, «vençut
   1220    m’avets, e conegut
   1221    ay qu’es nostre lo tort,
   1222    mas que prendi conort
   1223    que Cell qui·ns volch resembre
   1224    nos gardara, que tembre
   1225    no·ns calra del diable;
   1226    e·l gaug qu’es perdurable
   1227    nos dara per strena.
   1229    E Cella qui es plena
   1229    de gran benignitat
   1230    aura leu pietat
   1231    del poble crestia,
   1232    car Ella pregara
   1233    son Fill, qu’es Salvador,
   1234    que per sa gran douçor
   1235    nos vulla perdonar»
   1236    Ab tant vi desjustar,
   1237    e trop soptosamens,
   1238    l’ome gran e ses jens,
   1239    que pux home no vi,
   1240    mas una vots ausi
   1241    que·m dix per l’ome gran:
   1242    «Bernat: pregui us d’aytan
   1243    que·m vullats perdonar,
   1244    car eu ay trop a far,
   1245    d’on no us ay poscut dir
   1246    ço que volgrets ausir
   1247    d’ayço que us ay mostrat,
   1248    ne m’avets demandat.
   1249    Pero tan vos diray,
   1250    sitot pauch laser n’ay:
   1251    Cell ab lo capellet
   1252    es cell que Deu tramet
   1253    per lo mon governar,
   1254    e fay se nomenar
   1255    papa, qu’es lochtinent
   1256    de Cell qui pres turment
   1257    e mort en crots per nos.
   1258    E a per compannyos
   1259    cells que vengron ab ell,
   1260    ab gran capell vermell,
   1261    qui an nom cardenals.
   1262    E no·l son pas egals,
   1263    ans ell es lur sennyor.
   1264    L’autre son regidor,
   1265    e per ell ordenat
   1266    que sion nomenat
   1267    primarques e avesques,
   1268    abats e arçavesques.
   1269    E·ls altres son tuyt reys,
   1270    e cell qui deu far leys
   1271    qu’es dits emperador,
   1272    qui deu esser sennyor
   1273    de tot lo temporal.
   1274    Car no u es, van li mal.
   1275    Els .xiii. coronats
   1276    son axi nomenats:
   1277    lo primer, rey de França,
   1278    qui viu sol d’esperança,
   1279    car Fortuna·l treballa,
   1280    mas Deu cove que·ls valla,
   1281    si no trop mal sennyal
   1282    es d’autres qui fan mal.
   1283    L’autr’es rey d’Anchlaterra,
   1284    qui trop ha li fa guerra;
   1285    l’autres de Portogal
   1286    es rey e ’n dats sennyal;
   1287    es l’autres rey d’Ongria,
   1288    cell qui·l gran clam fazia;
   1289    rey de Napols a nom
   1290    l’altre, qui stech al som
   1291    d’esser deseretats,
   1292    si no fos la viltats
   1293    de cell qui ’n pres arjen.
   1294    L’autr’es verayamen
   1295    rey de Xipre lo just,
   1296    perqu ’a Deu plats c’ajust;
   1297    l’autr’es rey de Castella,
   1298    qui fay vida novella;
   1299    l’altr’es rey d’Arago,
   1300    qui a ’n trop gran tenço;
   1301    l’autr’es rey nomenat
   1302    d’Erminia, baxat
   1303    de poder e de jen,
   1304    car hom mal lo defen;
   1305    l’autr’es rey dels Scots,
   1306    qui rompia ses vots
   1307    al prous rey d’Anchlaterra,
   1308    de qui ell te sa terra.
   1309    L’autres es jovencell,
   1310    de casal bo e bell;
   1311    Sicilia defen,
   1312    mas Napols trop li pren;
   1313    l’altr’es rey de Navara,
   1314    qui frances layg sgara;
   1315    l’autr’es cap d’un al poble,
   1316    c’a nom Gontastinoble.
   1317    L’autres son mercaders,
   1318    qui vendon per diners
   1319    li coses d’aquest mon
   1320    e l’arma que·n perdon.
   1321    De l’altre poble gran
   1322    seria gran affan
   1323    dir tot lur stamen,
   1324    per que me·n laix breumen.
   1325    Pero d’ells la plussor
   1326    son tuyt layg peccador».
   1327    La vots no me·n dix plus,
   1328    mas que prech a Jesus
   1329    que·ns vulla perdonar,
   1330    e gart a me d’arrar.

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, «Poésies Provenço-Catalanes inédites du manuscrit Aguiló. I: La Vesio de Bernat de So», Romania, 51, 1928, pp. 11-248. — Rev. Gemma Navarro.

Ms.: E || 15 m’es] n’es ed. 16 fon] fo ed. 26 no fech] om. ed. 27 del rey] om. ed. 29 m’o volon … ser] mo vol… ed. 31 lo departir] om. ed. 32 lo] om ed. 33 me] m… ed. 35 so] si ed. 35 tenia ’n] tenian ed. 37 Catalunya] [de] Catalunya ed. 41 quan] qan ed. 42 fon] fo ed. 44 jens] jens, ed. 45 pausar,] pausar ed. 53 e cerquan] om. ed. 54 trobey] om. ed. 56 d’on] don ed. 60 gran,] gran ed. 63 vots] votz ed. 74 clergue·s] clergues ed. 75 l’offici,] l’offici ed. 76 d’on] Don ed. 95 e ’ncorbat] encorbat ed. 96 dessus] dessos ed. 110 moltos,] moltos. ed. 111 salvatgines.] salvatgines ed. 118 amfos] amsos ed. 135 mays.] mays, ed. 136 ays,] ays. ed. 143 d’on] don ed. 145 tenia;] tenia. ed. 146 e·l] El ed. 159 squera] soterra ed 163 bell] be·ll ed. 167 homens armats] senyers nat, ed. 168 rich, jent obrats] richmen obrat ed. 170 es anet] Es ans en ed. 176 E·ls] Els ed. 196 encavalquats:] encavalquats. ed. 197 que de ço] Quax ço ed. 198 a] Que ed. 200 jen.] jen, ed. 209 e·ls] els ed. 214 qu’enpara] conpara, ed. 216 qu’ama] qu’arma ed. 217 nomenats] nomenats, ed. 230 colunnyes] Colunyes ed. 233 del] Nel ed. 234 E·ls] Els ed. 238 me·n] m’en ed. 240 sennyors] senyors ed. 243 pux] Pus ed. 253 fermar] ferrar ed. 256 cascus] cascu ed. 265 sennyor] senyor ed. 269 sennyor] senyor ed. 269 del] Ne·l ed. 273 sennyor] senyor ed. 278 fa l’encolpats] fa·l[s] encolpats ed. 279 mer] vei ed. 280 senyall,] senyall; ed. 281 qui] E ed. 282 ensennyar] ensenyar ed. 284 ni] Ne ed. 286 d’on] don ed. 287 d’on] Don ed. 288 quin arts] quin’arts ed. 292 sennyor] senyor ed. 294 luy] lui ed. 296 dell] Ne·ll ed. 309 so] De ed. 312 vergonnyos] vergonyos ed. 318 que ell] Qu’ell ed. 329 sennyor] senyor ed. 346 d’ajenollos] d’agenollos ed. 348 sennyor] senyor ed. 349 justitya] Justitia ed. 350 leusenjers] lausengers ed. 354 pux, a cap de pausa,] pux a cap de pausa ed. 355 sennyor] senyor ed. 359 no] Ne ed. 362 laveron] baseron ed. 365 c’om] com ed. 367 E·ls] Els ed. 368 gasanyon] gasanion ed. 385 sennyor] senyor ed. 388 venim] venim, ed. 389 acordats] acordats, ed. 392 que·n] qu’en ed. 393 parra] parras ed. 395 d’on] don ed. 393 pres ques a d’ells] Per res qu’es d’ell(s) ed. 398 a cort anet] Acort donet ed. 402 sennyor] senyer ed. 404 Sennyor] Senyor ed. 412 d’on] Don ed. 414 sennyor] Senyor ed. 435 qui] que ed. 438 d’al] mal ed. 461 lauparts,] lauparts ed. 466 d’on] Don ed. 469 tractar;] tractar ed. 470 saubron] saubren ed. 489 fferon] Feron ed. 490 d’on] Don ed. 500 jent] gent ed. 522 D’aquest] D’aques ed. 537 d’on] Don ed. 542 lausengiers] lausengiers, ed. 543 sennyors] senyors ed. 551 sennyal] senyal ed. 563 monsonjes] monsonjers ed. 565 ffoll] Foll ed. 571 d’on] Don ed. 575 stranny] [e]strany ed. 576 ffazion] Fazion ed. 576 gasanny] gasany ed. 586 d’on] Don ed. 588 d’altra] d’altre ed. 589 dan.] dan, ed. 590 l’us] plus ed.; senblan,] senblan. ed. 591 ffech] fech ed. 596 ffaytes] Faytes ed. 597 tanny] tany ed. 610 com a] Coma ed. 616 d’on] Don ed. 622 c’avia] Qu’avia ed. 630 d’on] Don ed. 632 veyrets] verets ed. 634 fflors] Flors ed. 635 d’on] Don ed. 637 fforon] Foron ed. 642 perdion] perderon ed. 646 d’on] Don ed. 650 car] Que ed. 651 ffayt] Fayt ed. 652 tots homs, hon plus val,] tos jorns hom plus val ed. 659 Aquest,] Aquest ed. 662 d’on] don ed. 666 d’on] Don ed. 672 ffuy] Fuy ed. 675 gire·m] Tire·m ed. 679 sennyor] senyor ed. 681 ffazen] Fazen ed. 688 strannya] [e]stranya ed. 696 ffay] Fay ed. 697 jen] gen ed. 706 sofron] Sofren ed. 707 que en] Qu’en ed. 708 no·n] no’n ed. 723 qu’ella·n] Qu’ella’n ed. 727 ffayt] Fayt ed. 729 perqu’ella] Per qu’ella ed. 745 jentils] jentills ed. 749 preso] prenso ed. 757 tart:] tart. ed. 758 qu’ell] Ell ed. 771 sennyal] senyal ed. 772 fforo ’n] Foro’n ed. 775 layo] lanyo ed. 776 qu’ell] qu’el ed. 780 darriers] derriers ed. 787 d’on] don ed. 795 dolent’es aniga] dolent e saniga ed. 798 d’on] don ed. 811 m’es] Mes ed. 818 d’on] Don ed. 819 sennyor] Senyor ed. 802 perque] Per que ed. 811 portes.] portes, ed. 812 apres] apres. ed. 824 no·m] (non) ed. 833 Ffon] Fon ed. 841 fforen] Foren ed. 843 ffazen] Fazen ed. 844 d’on] Don ed. 850 fforon] Foron ed. 859 a ’ycella jent] Aycella gent ed. 864 la] lo ed. 876 ponir,] ponir ed. 881 fforon] Foron ed. 885 E·s] Es ed. 896 en ill’a] illa ed. 898 se ’n exil] [ne] cen mil ed. 901 d’on] don ed. 902 fforon] Foron ed. 905 sennyor] senyor ed. 906 tanny] tany ed. 907 sennyals] senyals ed. 918 d’on] Don ed. 919 carreyra] carreyra, ed. 920 corent] Derrer ed. 926 no·m] non ed. 927 ffes] Res ed. 932 mobles,] mobles. ed. 934 d’on] don ed. 940 prets adonchs] par’adonchs ed. 946 sennyal] senyal ed. 948 que y] qu’ay ed. 951 sennyor] senyor ed. 955 fflach] Flach ed. 957 terra,] terra ed. 961 d’on] Don ed. 970 suma:] suma ed. 972 le] el ed. 975 sennyal] senyal ed. 990 d’on] Don ed. 1007 trasqueron] trasgeron ed. 1015 que·n] qu’en ed. 1019 gasannyar] gasanyar ed. 1025 c’om] Com ed. 1040 ffon] Fon ed. 1047 greuge,] greuge, ed. 1050 cells] Sells ed. 1051 ausir,] ausir ed. 1057 e·ls] Els ed. 1066 com a] coma ed. 1083 e·ns] en ed. 1086 d’on] Don ed. 1093 qu’es] Pres ed. 1094 a peccat] [E] peccar ed. 1096 menjars, d’on] menjars don ed. 1111 d’on] Don ed. 1113 d’on] Don ed. 1119 d’on] Don ed. 1120 qu’enem] qu’en em ed. 1125 a galliar;] agalliar, ed. 1128 d’on] Don ed. 1130 si tot] sitot ed. 1136 com a] coma ed. 1143 puyats] pu[n]yats ed. 1156 autra] autre ed. 1160 Donnchs qual] Donch(e)s qui ed. 1177 E·l] El ed. 1183 totstemps] tots temps ed. 1200 alt] vil ed. 1201 no·m] No’n ed. 1219 fim eu] fi m’eu ed. 1225 diable;] diable. ed. 1226 e·l] El ed. 1227 strena.] [e]strena, ed. 1245 d’on] Don ed. 1257 e mort] Per mort ed. 1258 compannyos] companyos ed. 1263 sennyor] senyor ed. 1268 arçavesques] Arcavesques ed. 1269 E·ls] Els ed. 1272 qui] E ed.; sennyor] senyor ed. 1274 Car no u] Com no’n ed. 1281 sennyal] senyal ed. 1282 mal.] mal; ed. 1283 L’autr’es] L’autres ed.; d’Anchlaterra] d’Anchlaterra; ed. 1286 sennyal] senyal ed. 1294 L’autr’es] L’autres ed. 1296 perqu’a] Per qu’a ed. 1297 l’autr’es] L’autres ed. 1299 l’altr’es] L’altres ed. 1301 l’aurtr’es] L’autres ed. 1303 jen] sen ed. 1305 l’altr’es] L’altres ed. 1307 prous] pus ed. 1309 terra.] terra; ed. 1313 l’altr’es] L’altres ed.; Navara,] Navara ed. 1315 l’autr’es] L’autres ed. 1316 c’a nom] S’anom ed. 1320 que·n] qu’en ed. 1326 layg] laig ed.; peccador] peccados ed. 1327 me·n] m’en ed. 1330 me d’arrar] m’endurar ed. Afegits a l’aparat de Pagès 1928: 7 lui ed.] leu ms. 43 [al] loch ed.] loch ms. 50 ora ed.] taca al ms. 109 cervos ed.] taca al ms. 168 muntans ed.] A continuació taca al ms. 255 nomenats ed.] nomnats ms. 330 que l[i] ed] quel ms. 347 [p]regron ed] regron ms. 369 metre ’n] metren p amb la p ratllada al ms. 371 lur ed.] lurs amb s ratllada al ms. 375 de llur ed.] del ms. 380 poderos ed.] A continuació ratllat al ms que del. 386 trobar ed.] trobas ms. 393 parra ed.] parra A continuació taca al ms. 396 pres ed.] Titlla supèrflua al ms. 396 a ed.] Interliniat al ms. 468 grans ed.] gran ms. 558 orles] orelles ms. 612 a gran ed.] gran ms. 644 nafrats ed] nafras ms. 675 altra ed.] altre ms. 876 part ed.] per ms. 1147 be percaça ed. 1154 e com ed.] e ms. percaça ms. 1200 alt] al ms.

 

Incipitario di Bernat de So
Indice degli autori

Rialc