1 Dona gentil e d’accellent natura
2 que viu tots jorns en amoros voler
3 deu per tostemps metre tot en son poder
4 no mostrar may a altri s’amor pura,
5 sino a ’quell qui porta benvolença
6 de cor e cors e de tot son talant,
7 car si a ’ltri fa sguart ne bell semblant,
8 al qu’es primer fa gran desconaxença.
9 Guardar se deu, per sa gran accellença,
10 dona valent no vulla molt parlar
11 ab hom qui sol tostemps lagotegar
12 e ment quant diu en tota s’aloqüença;
13 e, sens aço, dona ferm’advertescha
14 e hobre l’uyll, car tot logoter falç
15 deu hom tant fort voler, com fa temps malls
16 lo mariner qu’en mar fallona trescha.
17 Dona se deu lunyar d’aquella brescha
18 quant l’om li diu laors ab mots pintats
19 jatsia·l mon es vuy tant dereglats
20 que·s vol lausar per be que no u marescha;
21 mas dona prous, d’altres virtuts perfeta,
22 deu be pensar qu’ella ja sab qui es,
23 e no li cal en sacret ni pales
24 daurar d’estany ne fer de randa veta.
25 Dona deu ser en son parlar discreta,
26 e deu guardar son leyal amoros
27 no·l perda ’n res, e que no·n vulla dos,
28 mas hu tan sols, amant lo d’amor dreta;
29 e que per be molts li fasan semblança
30 de bell parlar ne de poxant vestir,
31 res de tot ço jamay no la cabgir,
32 car no es hor tot quant luu en la dança.
33 Tot so que dich es ver zell d’amistança,
34 per tal com te que vol dir ver’amor,
35 que·l ver aymant no te altra paor
36 mas perdr’aço d’on viu ab alegrança;
37 car hom per qui no ’s dret’amor testada,
38 ne pas tristor, ne se n’engeloseix,
39 no sab que es amor, ne d’on proceix,
40 ne com deu ser lind’amor conservada.
41 Cims coronats, d’infinit bens dotada,
42 e de virtut font qui tot goig poseix,
43 de vos amar lo meu cor no·s parteix,
44 c’altre no·n port dins mos senys figurada.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 254.
Incipitario
di Blai Seselles
Indice
degli autori
