Rialc
Rao 169.1
Bernat Serra
1 Pus so destret no·m tenguats a follia
2 l’amor que us port ne·l servir que us vull far,
3 que jo no·m vull d’altra vassall nomnar
4 mas sols de vos, que m’avets senyoria;
5 e de fin cor vos liure vassallia,
6 pus Deu vos fech d’alta sanch e paratge;
7 per ço us supley que·m prenats l’omenatge
8 per remeyar mon dols e ma feunia.
9 Quant ve la nuyt enyor la companyia
10 que·m feyt de jorn, quant no us puch remirar,
11 e si·m recort dels ulls qui·m van plaguar,
12 on gens no val empastres ne metgia;
13 recordan me de la gran cortesia,
14 be·m costa car que·m soy dats a carnatge,
15 car be conosch l’avanç e l’aventatge
16 qu’eu endreig vos mostrar no m’ausaria.
17 Soven treball, si mos treballs valia,
18 per vos veher, mas no us guos figurar,
19 car veig que sots d’alt linatge y de car
20 ques envers vos, las, tan peytit valria.
21 O, bon’amor, qui·l cors e·l cor me lia,
22 e tan sovint lans mant sospir salvatge!
23 A, cor mesqui, presoner, mes en guatge!
24 E qui us traura de semblant presonia?
25 E quant mes dorm mon cor vella y somia
26 d’aytals fayçons com Deus vos volch formar,
27 ab cabells saurs e de semblant affar
28 cubert lo cors de neyre, que ferm lia,
29 la faç risen, linda sens maestria,
30 que·m trasch lo cor e·l fech tenir hostatge.
31 Quant mi despert son cells qu’en lo ribatge
32 ffech sembrar gra prop la mar que·l reblia.
33 Quant mi despert del sompni qui·m galia
34 eu romanch las, car m’a fayt vanejar,
35 que·ls ulls del cor me·n fan representar
36 del cap als peus vos e vostra valia.
37 E si·m regir cridant: «Ma bell’aymia,
38 cortesa y pros e de trop naut linatge,
39 dona valents o·ls fis, pres d’agradatge,
40 prenon repaus ab vos cent vets lo dia».
41 Lirs cars vermells, tan gen vos prearia
42 qu’endret d’amor me fessets avantatge
43 de bon respost, que sabes lo coratge
44 si us ho cossen que tostemps vostres sia.
Ed. Martín de Riquer, «Miscelánea de poesía medieval catalana», BRABLB, 26, 1954-56, pp. 151-185, a p. 181.