Rialc
Rao 164.8

            Jordi de Sant Jordi






    1      Enuig, enemich de jovent,
    2      combatedor del pensament,
    3      m’enuja tant que res plasent
    4      no puix veser;
    5      atants despits me fay sovent
    6      que·l cor de son alleujament
    7      sortir vol fer.
    8      Per qu’eu m’enuig del tot primer
    9      del mon, com li plats sostener
    10     mants fayts que vey en aquell fer
    11     desmesurats.
    12     Per qu’enujats
    13     me suy del mon
    14     com vay amon
    15     e contramon;
    16     es a la fi
    17     de fi en fi
    18     res no y ha fi,
    19     ans tot deffallit e mesqui.

    20     Per qu’eu me vau plus enujan
    21     d’amor com vay tant mal usan,
    22     e de mant foll que·s vay guaban,
    23     e may fech res;
    24     autres que·s van d’amor claman
    25     ez anch llur cor senti l’afan,
    26     ne sap que s’es.
    27     E par me que gran enuig es,
    28     quant suy ab leys a qu’eu am mes,
    29     per altres gents no·l puix dir res
    30     de ma langor.
    31     Autre peyor
    32     e fort me par
    33     so que no·m par
    34     massa sperar;
    35     e d’ome fat
    36     e desdonat
    37     ple de mal fat,
    38     que per gracios se debat.

    39     Un autr’enuig sovent me ve:
    40     quant en algun loch parlare
    41     qui m’enterroch quant mils volre
    42     dir ma rayso.
    43     Autre, quant un bon mot dire
    44     en part hon no s’enten per que,
    45     d’on rest fello,
    46     e fay creyre m’intencio
    47     a cors grosser qu’en tot diu no.
    48     D’enemich de conclusio
    49     hay gran enuig
    50     e molt m’enuig.
    51     Autr’enuig trop,
    52     que m’enuig trop
    53     com algu trop
    54     que no m’azaut
    55     c’a mon desaut
    56     comport son aut,
    57     de que mon cor pren fort asaut.

    58     Enquer m’enuig dormir la nit
    59     en mig de dos en petit lit,
    60     e plus m’enuig quant dorm vestit,
    61     calsat e stret.
    62     E plus m’enuig e prench despit
    63     d’om pereros nes adormit
    64     e de gran fret.
    65     Apres m’enuig, si scriu secret
    66     letra hon va part de mon fet,
    67     lo fat grosser per que s’i met,
    68     puys no·l deman;
    69     ne plor d’infan;
    70     ne jaur’en post;
    71     nez al sol post
    72     ser mal dispost
    73     ab dona ’nclaus;
    74     n’estar jus claus;
    75     ne quant pert claus
    76     mon cossier quant vau per fraus.

    77     D’autres enuigs me vull sentir
    78     qu’an fayt mon cor envellesir:
    79     d’om grosser que u vol tot dir
    80     e no creu be;
    81     e larch sermo d’om pech ausir;
    82     ez ab sutza femna dormir,
    83     quant s’esdeve;
    84     e caminar ab palaffre
    85     dur, poch anan, que no trot be;
    86     e ladrador ca de sere;
    87     ne d’om escas
    88     qu’eu praticas:
    89     qu’ab me no·s juny!
    90     Ne sol de juny,
    91     ne l’elm quant juny;
    92     e d’autra part
    93     dona que part
    94     en manta part
    95     s’amor gequint vergony’a part.

    96     Enquer m’enuig, com de la mort,
    97     estar en mar en calma fort,
    98     en estret loch e sens comport,
    99     passant lo mal;
    100    e sentir cant ab desacort;
    101    ez en ivern pujar al port
    102    ab temporal;
    103    e quant fay vent descominal;
    104    e caminar per arenal;
    105    e fum sens foch dins en hostal;
    106    ne qui sol va
    107    per cami pla
    108    e puys lo pert;
    109    ne qui·m despert
    110    quant dorm espert;
    111    ne d’om, que punt
    112    no ’s de mon punt,
    113    ques en un punt
    114    se pleveix de me ne s’ajunt.

    115    Enquer m’enuig, si mala·m diu,
    116    quant juch als daus si res me diu
    117    algun fexuch; si prop me siu
    118    m’es enuyos;
    119    e larch cami fer en estiu;
    120    ne dur en puny astor esquiu,
    121    brau ne bascos;
    122    ne jaur’ab hom que haja tos;
    123    n’estar ab vell trop renyinos;
    124    ne de legoter enveyos;
    125    e dels mosquits
    126    com en les nits
    127    dormire ferm;
    128    e de l’inferm
    129    que·s plany de ferm;
    130    ne lansa dur;
    131    ne de pa dur
    132    que massa dur;
    133    nes abitar dins avol mur.

    134    O, quants enuigs hay sostengut,
    135    que trestots dir no·ls he pogut!
    136    Mas fort m’enuig de l’hom mogut,
    137    ignorant, pech;
    138    ne roba que pel ha perdut;
    139    ne fanchs de nits quant plou menut,
    140    que m’allenech;
    141    e qui·m diu no quant heu lo prech;
    142    ne quant sovent trop a qui dech;
    143    e don’ab magre cors e sech;
    144    ne larch consell
    145    quant no l’apell;
    146    e jaure sol;
    147    ne quant aug sol
    148    . . .
    149    ne ’mar ab seny
    150    dona qu’enseny
    151    que n’ha pauch seny;
    152    ne d’om flach que mir ab endeny.

    153    De tots los enuigs que dits hay
    154    tant fort ne tant soberch no·n say
    155    com pobretats, que don’esmay
    156    a gran e poch,
    157    e quant ha ferit de son glay
    158    Ffortuna, c’axi com li play
    159    vol donar loch
    160    a cell qui no val pas un çoch,
    161    ez aur esmerat de fin toch
    162    abat e met ab enderroch,
    163    no guarda ley,
    164    dret ne servey;
    165    d’on tots hom deu
    166    lausar a Deu,
    167    qui res li deu.
    168    Perque defin;
    169    mon lay ha fin:
    170    cascus affin
    171    sa volentats lay hon s’enclin.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, València, Tres i Quatre, 1984, con alcuni ritocchi introdotti nell’ed. Donatella Siviero: Jordi de Sant Jordi, L’amoroso cerchio. Poesie dell’ultimo trovatore, Milano-Trento, Luni («Biblioteca medievale»), 1997, e ivi giustificati.

 

Incipitario di Jordi de Sant Jordi
Indice degli autori