Rialc
Rao 164.5
Jordi de Sant Jordi
1 Deserts damichs, de bens e de senyor,
2 en estrany loch y en stranya contrada,
3 luny de tot be, fart denuig e tristor,
4 ma voluntat e pensa caytivada,
5 me trop del tot en mal poder sotsmes;
6 no vey algu que de me saja cura,
7 e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
8 de que·n fau grat a ma trista ventura.
9 Eu hay vist temps que no·m plasia res,
10 ara·m content de ço qui·m fay tristura,
11 e los grillons laugers ara preu mes
12 quen lo passat la bella brodadura.
13 Ffortuna vey qua mostrat son voler
14 sus me, volent quen tal punt vengut sia;
15 però no·m cur, pus ay fayt mon dever
16 ab tots los bons que·m trob en companyia.
17 Car prench conort de com suy presoner
18 per mon senyor, servint tant com podia,
19 darmes sobrat e per major poder,
20 no per defaut gens de cavalleria.
21 E prench conort quan no puch conquerir
22 haver en res sens que treball no senta,
23 mas daltra part cuyt de tristor morir
24 com vey que·l mon del revers se contenta.
25 Tots aquests mals no·m son res de soffrir
26 en esguart du qui al cor me destenta
27 e·m fay tot jorn desperança partir,
28 com no vey res que·ns avans duna spenta
29 en acunçar nostre desliuramen,
30 e mes que vey ço que·ns demana Sforça,
31 que no sofir algu rahonamen,
32 de que langueix ma virtut e ma força.
33 Per que no say ni vey res al presen
34 que·m puixe dar en valor duna scorça,
35 mas Deu tot sol, de qui prench fundamen
36 e de qui fiu, hi b qui mon cor cesforça;
37 e daltra part del bon rey liberal,
38 qui·m socorrech per gentilesa granda:
39 lo qui·ns ha mes del tot en aquest mal,
40 quell me·n traura, car soy jus sa comanda.
41 Reys virtuos, mon senyor natural,
42 tots al presen no us fem altra demanda,
43 mas que us recort que vostra sanch reyal
44 may defalli al qui fos de sa banda.
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, València, Tres i Quatre, 1984, con alcuni ritocchi introdotti nelled. Donatella Siviero: Jordi de Sant Jordi, Lamoroso cerchio. Poesie dellultimo trovatore, Milano-Trento, Luni («Biblioteca medievale»), 1997, e ivi giustificati.