Rialc
Rao 164.14
Jordi de Sant Jordi
1 Cant vey li temps camgar e ’nbrunusir,
2 que non aug chant d’auzelh, voltes ne lay,
3 me sent al cor un tal esmay
4 quant mi recort
5 que per amor Jesus pres mort
6 e tuig li san,
7 e pens d’amor lo bell afan
8 que·m fa passar,
9 d’on vulh Ovidi reclamar
10 disent aysi:
11 Qu’amor s’engendre de cor fi
12 e vertader,
13 e no de fals ni monsanger
14 ne variable;
15 e tantost qu’es d’ayço colpable
16 amor no ’s dita,
17 que lay on se met nez habita
18 ges no y atura.
19 Axi com fech dels quatre vents natura,
20 quez on plus van esforssen lur poder,
21 amor es sauber e poder
22 ffundat en saviesa,
23 e per sa gran altesa
24 desonestat no vol;
25 ffranquesa del tot col
26 ez ama son amich
27 e lunye·l de destrich.
28 Enquer vulh que sabgatz
29 qu’amor es amistats
30 sobre tots celhs qu’eu say enamorats,
31 per res no soste offensa ne barats,
32 axi com celh qui ama e no ’s amatz:
33 E per ço ha pausat
34 prop de se un ostal
35 on son fayt duy portal,
36 ez en miey un chastelh,
37 aut e sobrer e belh,
38 on esta·l Dieu d’Amor,
39 e conte çay Valor,
40 e diu en aut cridant:
41 «No ’s meravelha si yeu xant
42 mils de nulh autre xantador».
43 Per l’un portal entrar
44 vos cove, que nomnar
45 se fa Joya e dir;
46 e per l’altro celhir
47 lo qual Dolor s’apelha.
48 Atressi com l’orifany,
49 qui quant chay no·s pot levar,
50 celh qu’en la porta vol entrar
51 on Joya stay,
52 que davant, amoros e gay,
53 tantost lo guia
54 ab xant d’auzelhs e melodia.
55 E puys avant l’aporta
56 aut en la sobirana porta
57 on veu de virtuts canta:
58 «Vergier d’amor on nais la fina planta
59 que ’b gran beutat gen espandex e brulha».
60 E cove·l que·s reculha,
61 que Joya ja pus no·l seguix,
62 car Voler tantost hix
63 que·l pren e·n fay gran festa.
64 L’aman ditz per fin’amistança:
65 «En lo ffront port vostra belha semblança
66 de que mon cor nuyt e jorn fa gran festa».
67 Voler, ab ray[s]o presta
68 diu a l’ayman:
69 «Amich, entes hay dir per ver:
70 qui tinch per folh qui ama [e] no requer
71 dompna del mon, ne·s fia ’n lur semblan.
72 Per que t’ameneray denan
73 lo nostre Dieu, c’axi·s cove».
74 Tantost es denant sa merce
75 agenolhats.
76 Lo Dieu d’Amor diu: «Ben venyats
77 vos, [lo] novelhamen vengutz».
78 L’aman respon apercebutz,
79 ses alre dir:
80 «De vos mi venon li desir
81 al cor ab sospir amoros».
82 E com se veu ten abondos
83 e tan joyos, esta ’b reguart,
84 dubtos e certs ez arditz e coarts,
85 trists e gaugos, avars e franchs e brutz.
86 Dolor fay tentost missatgiers
87 dos lausangiers,
88 Envega e Mal[al]engua,
89 manant a xascu d’els que·l prengua
90 e·l lanssen ffora;
91 e, ses de mal autra demora,
92 de fayt es pres,
93 liatz e batutz e malmes.
94 Ez elh crida ’b dolor:
95 «Be m’an mort mi e lhor
96 mey hulh galiador»,
97 girant los hulhs al Dieu d’Amor
98 si·l deffendra
99 ne Voler si l’emparara;
100 ez aysi·n van,
101 que no·s curen de son afan
102 neguna gen.
103 Elh diu: «Tant hay lo cor en penssamen
104 del temps, com axi·l vey giratz,
105 que·l gaug m’es a tristor cangats,
106 e·l plaser mi va dexanden».
107 E porten lo se·n ten vilmen
108 desenparatz;
109 baten lo fort per tot ab desesper.
110 Diu alt cridant: «Ay, ay, Voler,
111 amor es perduda per ver
112 ez hay ben fayt con folh en pon».
113 Ez ab aycest afan respon
114 ffins a la porta
115 on es Dolor, qui desconforta
116 e li demana:
117 «Ffolhs, ben haguist la testa vana;
118 com te meties
119 en aycest loch, e que y volies?
120 Di m’o, si·t platz,
121 ne com est aysi malmenatz».
122 Respon dolen:
123 «En greu esmay ez en greu penssamen
124 an mis mon cor ez en granda error,
125 li lausanger e·l falç devinador,
126 abaxador de joy e de joven.
127 Vet com m’an falssamen
128 abatutz . . .
129 e crey tot hom s’i pert
130 qui fay cest cami lonch.
131 Car aysi·m pren com fay al jonch,
132 qui non a frug, fulhes ni flor».
133 Dolor pus no cossen de por
134 que lay atur
135 perseveran [en] lo sieu fur,
136 ans fort l’empeny
137 dangerosament amb endeny
138 ffora·l portal.
139 «Ara haujats, dompnes, que us fau saber
140 a qualsevol d’estat o ley que sia,
141 que no’m creats si us demostre voler,
142 car, jur vos Deu, que’u fau tot per falcia.
143 Ten pauques sots dispostes per amar,
144 que tot desir e voluntat m’oblida,
145 mas [per] qu’en res no u puscats ignorar
146 yeu vos n’avis ab ma publica crida».
147 E clou les portes de l’hostal
148 e roman lay
149 cridan ab gran votz d’esmay:
150 «Si n’ay perdut mon sauber,
151 qu’a penes say on m’estau,
152 ne d’on vench, ne vas on vau,
153 ne que’m fau lo jorn ne·l ser,
154 car trasit suy en cresensa».
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, València, Tres i Quatre, 1984, con alcuni ritocchi introdotti nell’ed. Donatella Siviero: Jordi de Sant Jordi, L’amoroso cerchio. Poesie dell’ultimo trovatore, Milano-Trento, Luni («Biblioteca medievale»), 1997, e ivi giustificati.
Incipitario di Jordi de Sant Jordi
Indice degli autori
