Rialc
Rao 164.12
Jordi de Sant Jordi
1 No pot ren dir ne far que be estia
2 lunch homs, si donchs ja damor non es pres;
3 per que·l meu seny damor trop se desvia
4 qui·s part damor tant quant pot dur larnes
5 nez hage·l cors per faytz de gentilesa,
6 car mils nes pros e cobegans donor
7 e ssent pus tart sa joventut despesa
8 e sab triar del mon tot lo milhor.
9 E perque mils la rayso sientesa,
10 prech que miretz los bandegats damor,
11 e veyretz com han lur cor en riquesa
12 e van fugen de pretz e de valhor,
13 e may los platz, si no per guany, despendre,
14 e ntre los pros tart los veyretz estar;
15 tot lur deport es en comprar e vendre,
16 e no·ls escay si volon dals parlar.
17 Mas celhs quamor vol per son home pendre
18 tot son plet met en veray pretz muntar,
19 e no·l veyrets a dir viltats dexendre
20 per nulha re ne de leigs fayts obrar;
21 en als no nten ne met engeny ne cura
22 mas com a tots se puxa far grasir;
23 despendre·l play e dar ultra mesura
24 per que cascu vulha de luy ben dir.
25 E no tem gens paubretatz ne freytura,
26 nenten qua menys puscha lunh temps venir,
27 car son cor es enrequits damor pura,
28 tal que jamay no·l lays enpobresir,
29 anans pençar lo fay ses tota falha
30 en ten auts fayts don puscha sustener
31 lo seu estat, e no tem ges batalha,
32 guerra ne brug per aycelhs mantener.
33 No·l fal arnes, rocis ne res que·l valha,
34 aur nez argent per far home valer,
35 quamors qui·l te de samorosa tralha
36 li fay donar trestot quant ha mester,
37 ho·l donangeny ab que·n sab leumen trayre
38 ses blasme lunh, perque viu abondos
39 de bens ab joy plus que rey nemperayre,
40 ez ayço tant com elh es amoros.
41 Ez enquer mays tart lo veyretz retrayre
42 de ben portar son gentil cors joyos,
43 e sera vielhs e no presera gayre
44 portar larnes ne viure cossiros.
45 De moltes gents say quaura lamistança,
46 don mes semblan prenda·l milhor del mon,
47 car viu en laus, en pretz ez en bobança,
48 e·ls altres morts qui dest mester no son.
49 Donchs, celhs qui cau en ten auta balança
50 com es damor, qui fay pugar amon,
51 ffins que ja·s veu en [la] vielha liança
52 no·n deu partir, car del tot se coffon
53 e·z destreny fort e senvelex e muda
54 sos bens en mals e sa virtut dechay,
55 e no u conex tro·s veu testa canuda,
56 gros e fexucs, tal qua dompna desplay.
57 Perque dich mays: celhs qua dona perduda
58 (ges ab tort sieu o della que no·l play),
59 per tal quamor hagen lay retenguda,
60 ne deu querir un altren poch despay;
61 car si no u fa, en dir mal se delita,
62 com cels qui es damar desafeynats;
63 e, cert, val pus sa viltat sia scrita
64 que far anuy a celhs ques ben amatz.
65 Al princeps nauts, poderos, on habita
66 pretz e valor, car es donor armats,
67 mon vers tramet, qui no platz a sermita
68 clergue ni lech si no s damor tocatz.
69 Reyna donor, excelhents Margarita,
70 yeu crey quamar altruy ne me no us plats;
71 pus quyeu vos ay sobre totes escrita,
72 vos amare tan com aytal siatz.
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, València, Tres i Quatre, 1984, con alcuni ritocchi introdotti nelled. Donatella Siviero: Jordi de Sant Jordi, Lamoroso cerchio. Poesie dellultimo trovatore, Milano-Trento, Luni («Biblioteca medievale»), 1997, e ivi giustificati.