Rialc
Rao 164.1
Jordi de Sant Jordi
1 Axi com son sus lespera los signes
2 per instruhir los scientals estrolechs,
3 son en midons totes virtuts insignes
4 que divissar pusquen alguns teolechs;
5 les quals hi mes Dieu, qui na fayt retaules
6 perque cascus, miran sa bella talla,
7 veja donor cap, pes, mans ez espaules
8 e que pensan en leys james no falla.
9 Axi com dech a Moyses les taules
10 Dieu per guardar de ffallir lo se[u] pobles,
11 nos ha trames, sens monsongues ne faules,
12 per nostre be, desay, lo sieus cors nobles;
13 perqueles tals que tot lo mon abarca
14 le renoms sieus, tant es valenz e casta;
15 per queu lapell archiu de prets e barca,
16 fruit de deleyt del qual negu no tasta.
17 Si com salvech Noe, la ins en larca,
18 tot ço que y mes en lo temps del dilluvi,
19 salva midons ley e çells de ssa marca,
20 ab son engeny, del vergoyable fluvi
21 qui pel mon cor, o·m trop negat per fama;
22 car leys es tals que no consen la taca
23 del parlamen, ne de fayts ne de fama,
24 per quen lo preu donor son pretz estacha.
25 Si com deffes Dieu lo fruyt de la rama
26 que no·n manges lo primer payre nostre,
27 deffin midons al qui per sieu·s reclama
28 quen fayts ni n dits alguns viltats no·s mostre,
29 ne teme ges de perdre la persona
30 per far sonor en montanya ne plassa;
31 e, sen aycests ella samistat dona,
32 ez al[s] volpels ab ve[r]gonya·ls menassa.
33 Per queu aysi com çells qui sabandona
34 lansan se en mar, vesen perd[r]e la fusta,
35 e preya Dieu que·ll desliure de lhona,
36 me ren a ley hon gran valor sajusta,
37 sopleyant la que·m retraga del[s] vicis
38 qui·m poden far perdre lonor del segle,
39 queu en tal punt en vey mos artificis
40 quen perill visch, si per ley no maregle.
41 Reyna donor, tots homens tench per nicis
42 qui us vol damor sopplear ne requerre,
43 car hom no·s pot trobar en vos indicis
44 perque dejats causa semblan sufferre.
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, València, Tres i Quatre, 1984, con alcuni ritocchi introdotti nelled. Donatella Siviero: Jordi de Sant Jordi, Lamoroso cerchio. Poesie dellultimo trovatore, Milano-Trento, Luni («Biblioteca medievale»), 1997, e ivi giustificati.
Vedi anche altra edizione.