Rialc
Rao 163.1

            Ausiàs de Sant Joan






    1      Si dels infels Polifemo y Golies,
    2      y altres jagants, per cosses mundanes
    3      ne fan recort proses hi poesies
    4      y era·l goig d’ells humanes fantasies,
    5      devem deixar d’aquells les obres vanes,
    6      puix coneixem esser cosses profanes.
    7      Cristofol, vos, gran jagant y benigne,
    8      qui mereixques honor tan gloriosa,
    9      qu’entre·ls sants tots sou estat vos lo digne
    10     qui sou pugat en un grau tan insigne,
    11     que fos la nau, de gloria ’bundosa,
    12     de Deu, y fes vida tan virtuosa.

    13     L’enteniment en vos elevat era
    14     per divinal amor que us inflamava;
    15     l’Esperit Sant espira us la carrera,
    16     la qual seguis, sens perdre la dreçera,
    17     dels reys cerquant lo qui mes trihunfava,
    18     ab gran desig de fer ley qu’ell servava.
    19     Y·l gran Satan, volent ell desviar vos,
    20     puix conegue que vos ver Deu çerquaveu,
    21     del sant intent treballa d’apartar vos,
    22     y ab liguams seus del tot volent liguar vos,
    23     dient ser ell lo Rey que desigaveu,
    24     may vos torba del que deliberaveu.

    25     Deu glorios, qui los fets vostres veya
    26     significant lo quant li fos amable,
    27     dona us cami, per al que ja us preveya;
    28     alt en los çels per a Si barca us feya;
    29     volgue us mostrar l’arbre tan delitable,
    30     la sua creu, lunyant vos del diable.
    31     Y apres, seguint lo vostre sant viatge
    32     sens cambiar vostra ’ntencio pura,
    33     Deu eternal tramete us un misatge:
    34     hun ermita, qui us mostra hun ribatge
    35     prop d’un gran riu, hon divinal ventura
    36     vos, sant, trobas mes qu’altra creatura.

    37     Vos, esperant ab ferma confiança
    38     a Deu inmens, vivint en gran pobrea,
    39     jamay perdes la virtut d’esperança;
    40     ferm y constant, may derenclis la lança;
    41     de ffe armat y de gran fortalea,
    42     no us espanta del riu la gran ferea.
    43     Alli passas tan gran y extrema pena,
    44     tant’aspretat de vida soferieu,
    45     que, dia y nit estant a la serena,
    46     los peregrins portant sobre la squena,
    47     en la fredor d’aygua los peus tenieu;
    48     fonch vostre lit l’arena hon dormieu.

    49     Jhesus, ver Deu, vent vostra vida santa,
    50     que recitar no pot la lengua nostra,
    51     dar vos volgue alegria complida:
    52     sa deytat vos mostra, infinida,
    53     y la tingues sobre la squena vostra,
    54     los sants passant de grau, segons se mostra.
    55     Y·l tan gran pes y·l treball que sentia
    56     vostre cos gran no era jens miracle;
    57     d’un chich Infant, qui dins sa ma tenia
    58     çel, terra y mar y tot ho comprenia,
    59     no·s troba res li puga ser obstacle;
    60     vos fos d’aquell Altissim tabernacle.

    61     Sant excelent, cavaller molt egregi,
    62     tan trihunfant no trob a qui us compare,
    63     car posehiu hun tan alt privilegi,
    64     que·ls sants quants son ab Deu en son collegi
    65     no·l tenen tal, no derogant sa mare.
    66     Ver Deu portas, qui ’n lo çel nos empare.
    67     Vos sostingues sobre vostra presona
    68     lo qui soste lo çel y steles clares,
    69     y vos donas passatge al qui us dona
    70     possessio de trihunfant corona,
    71     del riu trahent qui trague los sants pares
    72     del lim d’infern ab cantichs y alimares.

    73     Gran en servir a Deu ab cor inmoble,
    74     gran en turments, que per Jhesus pasareu,
    75     gran en lo cos y gran d’animo noble,
    76     gran en preycar convertint l’infel poble,
    77     gran en la ffe de Crist que vos preycareu,
    78     gran en tan grans miracles que obrareu.
    79     Quant vos moris, havent fet la conquesta
    80     del goig etern ab victoria tanta,
    81     angels y sants per vos feren gran festa,
    82     tots coronant la vostra digna testa
    83     hon Deu inmens, del Qual fos barca santa,
    84     honor vos fa, que gens no·s pot dir quanta.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX,  València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 610.

Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).

 

Incipitario di Ausiàs de Sant Joan
Indice degli autori

Rialc