Rialc
Rao 16.1

            Pau de Bellviure






    1      Dompna gentil, vos m’enculpats a tort,
    2      e, si m’ait Deus, sot ne mal informada,
    3      car per Tristany no fon sa don’amada
    4      mils ne tant ferm ne pus leal ne fort,
    5      que n’es per mi la dona qu’es leyal
    6      cant yeu vey cert que·n vol hu a cabal;
    7      mas quant eu vey dos pardals en l’espiga,
    8      renech d’amor e dich vos que no liga.

    9      Perque no preu lo valent d’una ffiga
    10     dona del mon, ne val poyrida malla,
    11     que ’n l’uyll d’altri veu la patita palla,
    12     ez en lo seu no veu la grossa biga;
    13     ans la preu menys que fanch ne podrit fems,
    14     e vull la mal com mariner mal temps,
    15     e crey que Deu sia causa ’nujosa
    16     dompna vestir la pell de la rabosa.

    17     No u dich per vos, car say qu’ets valerosa,
    18     mas parle tant per les que fan malesa,
    19     ronpent l’estil de vera gentilesa,
    20     dans fel per mel e carn pudent per rosa;
    21     les quals no vull amar, ans le desam,
    22     puys fan ab art dos peys caure ’n un ham,
    23     e simbells fan d’amor ab traydor loure;
    24     e no stan be dos coltells en un foure.

    25     [L]a cruseltats de dompna que no·m planya
    26     (qu’ab un sguart tot sol me pot ser metje,
    27     e no u vol far, com si fos un aretge
    28     contra la fe) de merce fora stranya.
    29     Donchs, per que u fayts? Cuydats fer benefici
    30     en dar la mort hun sol vassall aflicte?
    31     Qu’ieu contra vos jamay no fi delicte
    32     per que·m tingats en hoy hi en desfici.

    33     De Dieu tot sert e de gents haurets blasme,
    34     c’aissi·m fassats morir en crusel signe,
    35     e squassejant me d’un sguart benigne,
    36     portat m’avets al derrer punt de spasme.
    37     Qui, ses mi, ’s jus l’enerbat colp profunde?
    38     E si merce ab vos breu no·m recorre,
    39     morray sobtos, pus vey la mort qui·m corre:
    40     mas si us volets, quiti·m farets e munde.

    41     De vostre tort a vos mateixe·m clam,
    42     dien me fals qu’en diversos lochs am,
    43     ayci com mants qu’envege los fa moure:
    44     no mengen l’os, ne·l volen lexar roure.

 

 

Ed. Robert Archer e Isabel de Riquer, Contra las mujeres. Poemas medievales de rechazo y vituperio, Barcelona, Quaderns Crema, 1998, p. 186.

31-32 Nell’ed., punto alla fine di 31 e punto interrogativo alla fine di 32.

 

Incipitario di Pau de Bellviure
Indice degli autori

Rialc