Rialc
Rao 153.3, 153.3a, 153.3b
Lluís Roís
1 Totes les coses d’aquest mon,
2 civils o graus, segons que son,
3 al qui les vol
4 causen desig, y desig dol
5 ab passio,
6 segons que vos, mosen Anyo,
7 ara mostrau,
8 fundant rahons que us apellau
9 molt agreugat.
10 Y no sou jens, en veritat,
11 que l’interes
12 no va per lo cami real
13 ni per justicia,
14 ans par que va per amicicia
15 sens consciencia.
16 Per ço de tal dita sentencia,
17 qu’es anullada
18 hi nullament pronunciada,
19 mon dir s’apella
20 de tots vosaltres hi d’aquella;
21 y axi us demane
22 un jutge tal que be u esplane
23 al mes segur,
24 car yo, seguint les leys hi·l fur,
25 demane gratis,
26 atque vicibus geminatis,
27 si us feu esquius,
28 apoostols, tals afirmatius,
29 que ab los tals,
30 vel saltem, reverencials,
31 la mia causa
32 pugua venir sens pendre pausa
33 davant lo jutge,
34 lo qual rendra per fel conjutge
35 la veritat,
36 y axi protest la nullitat
37 de tal juhi.
38 Hi, cert, no restara per mi
39 de proseguir
40 lo tal proçes fins obtenir,
41 ab gran raho,
42 la tan just’apellacio
43 e nullitats
44 del mal juhi hon son estats
45 tan grans encontres,
46 los uns fent proves, altres, contres
47 al meu dolç cant,
48 hi tan granment perjudicant
49 a ma justicia.
50 Hi per açò, sense cobdicia.
51 yo, summo ope,
52 tots los meus drets bons y convoque
53 en aquest fet;
54 per ço que reste mes perfet
55 lo meu proçes
56 hi que millor sia deffes
57 en lo jugar,
58 vull mes avant ferm protestar
59 mirant que vali
60 tantost de tempore fatali,
61 puix es honest,
62 generalment vull hi protest
63 tot quant de grat
64 . . .
65 hi cruel mort.
66 Si vos ho sou, no us fa jens tort
67 ni perjohi
68 tembre les mans y lo johi
69 del vostre nom.
70 De mal solas ne fuig tothom
71 naturalment.
72 No siau vos, negant, inpenident,
73 del que comes haveu en esta plaça.
74 Investigau rahons ab que·s desfaça
75 vostre mal fet, y axi sereu prudent.
76 Fer lo reves son actes de dement,
77 de defallit, de home de mal viure.
78 Si·l vostre nom de savi·s pot scriure,
79 ligau lo temps passat ab lo present,
80 hi, majorment,
81 las que consent
82 la pascientia,
83 lo vostre jest y la presencia,
84 tot es de savi.
85 Si·l rey, d’Anyo, vos fon besavi,
86 vos ho sabeu,
87 basta pel nom o per la veu,
88 vos li semblau.
89 Donchs al beneyt, si l’espantau,
90 nom de bochi
91 espanta fort a tot mesqui,
92 y mes aquell,
93 qui de ses mans porta mantell
94 de correjades.
95 Si son mes cobles acaptades
96 de tres o quatre,
97 mes val ofendre que conbatre
98 y eser vençut.
99 No y ha prudent ni hom agut
100 sense consell.
101 Si vos ho sou, no·m maravell
102 resteu de popa
103 hi que bejau l’amarga copa
104 de perdedor
105 ni que lançeu mots d’amargor
106 ab tals golades.
107 Par que jugueu mostres trobades.
108 No us enganeu,
109 que vostres cobles vos les feu
110 ab tals biaixos,
111 qu’ades son alts, ades son baixos
112 los vostres vesos,
113 quant, un poch clas, quant, ben spesos
114 de vicis prou,
115 estils furtats, be u sab qui m’hou,
116 rims y compas,
117 invencions, aixo al ras
118 . . .
119 L’us de raho vos te compres,
120 y tant lo us cobre,
121 que poch ni molt jens no·s descobre
122 als vostres ulls.
123 Y d’on vos venen tals ergulls?
124 Digau, prevere;
125 yo be cognech, y axi u advere,
126 que se molt poch,
127 mas nostres obres son al toch
128 dels jutges bons.
129 Per que lançau, donchs, lamps y trons
130 ab tal tempesta?
131 Sense conbat voleu conquesta
132 del sant beneyt.
133 Mal vos esta de ser maleyt
134 en abit tal.
135 Si·ls jutges fan lo be o lo mal,
136 a mi per que,
137 ences en ira, sens fre,
138 me desonrrau?
139 de que us doleu? de que us clamau?
140 Be sou maligne,
141 no pot Deu fer un altre digne
142 tan bo com vos.
143 En capella, senblants erros
144 granment offenen,
145 puix jutges son tals que u entenen.
146 Siau content
147 de ser jutgat pel seu intent
148 ans que pel vostre.
149 Si ells, jutgant l’interes nostre
150 fan lo degut
151 o no l’an fet, cascu ’s tengut
152 fer lo que sab,
153 mas vos pensau tenir tal cap
154 y enteniment,
155 que creu raho ni ley consent
156 perdre pugau.
157 Mesqui de vos, que us enganau
158 al fer la suma.
159 Tot quant parlau es com la scuma
160 y com lo fum.
161 Hon son los raigs? Hon es la lum
162 del bon exemple?
163 Faltes tan grang en vos contemple,
164 que, ’n fe, monsenyer,
165 a dir les vos m’an fet estrenyer
166 mes que forçat.
167 Digau: teniu vos parentat
168 ab aquell rey
169 de qui·l beneyt, pricant la ley
170 de Jhesucrist,
171 ha sostengut turment tan trist?
172 O veu la jent
173 per a que us val l’enteniment?
174 A que us profita,
175 si us persegueix la mala dita
176 y a mi la bona?
177 Agre ’sturment dolçament sona
178 quant a Deu plau.
179 Donchs, reverent, vos no vullau
180 esser un Dant,
181 que lo traydor del consonant
182 molt afalagua,
183 y, afalaguant, axi us amaga
184 la veritat.
185 Qui·s veu ferit o ahombrat
186 sab de la maça.
187 Fiem nos, donchs, d’aquesta plaça
188 gran, tan insigne,
189 del reverent theolech digne,
190 del cavaller
191 estrenu, fort y verdader,
192 del venerable
193 sabut, discret, dolç y afable,
194 de bona gracia;
195 puix an jugat, mostrau que us placia
196 lo seu juhi.
197 Loau a ells, apres, loau a mi,
198 loau lo sant, loau a tots los altres,
199 guardau, jerma, que·l saber de nosaltres
200 no pot jugar lo ver de fi en fi.
201 Vullau seguir dels discrets lo cami,
202 vullau portar dels lavis la carrera
203 de veritat, seguiu l’alta bandera
204 y no digau apres «no m’o pensi».
205 Yo, cercador, cercant, si no us trobi
206 en aquell loch, que loch de sabuts era,
207 tractat per vos en tal lega manera,
208 de mal vehi s’espera mal mati.
Roiz.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 637. In Parramon il testo è distinto, per ragioni strofiche, in 153.3 (vv. 1-71), 153.3a (vv. 72-196), 153.3b (vv. 197-208).
Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).