Rialc
Rao 153.3, 153.3a, 153.3b

            Lluís Roís






    1      Totes les coses d’aquest mon,
    2      civils o graus, segons que son,
    3      al qui les vol
    4      causen desig, y desig dol
    5      ab passio,
    6      segons que vos, mosen Anyo,
    7      ara mostrau,
    8      fundant rahons que us apellau
    9      molt agreugat.
    10     Y no sou jens, en veritat,
    11     que l’interes
    12     no va per lo cami real
    13     ni per justicia,
    14     ans par que va per amicicia
    15     sens consciencia.
    16     Per ço de tal dita sentencia,
    17     qu’es anullada
    18     hi nullament pronunciada,
    19     mon dir s’apella
    20     de tots vosaltres hi d’aquella;
    21     y axi us demane
    22     un jutge tal que be u esplane
    23     al mes segur,
    24     car yo, seguint les leys hi·l fur,
    25     demane gratis,
    26     atque vicibus geminatis,
    27     si us feu esquius,
    28     apoostols, tals afirmatius,
    29     que ab los tals,
    30     vel saltem, reverencials,
    31     la mia causa
    32     pugua venir sens pendre pausa
    33     davant lo jutge,
    34     lo qual rendra per fel conjutge
    35     la veritat,
    36     y axi protest la nullitat
    37     de tal juhi.
    38     Hi, cert, no restara per mi
    39     de proseguir
    40     lo tal proçes fins obtenir,
    41     ab gran raho,
    42     la tan just’apellacio
    43     e nullitats
    44     del mal juhi hon son estats
    45     tan grans encontres,
    46     los uns fent proves, altres, contres
    47     al meu dolç cant,
    48     hi tan granment perjudicant
    49     a ma justicia.
    50     Hi per açò, sense cobdicia.
    51     yo, summo ope,
    52     tots los meus drets bons y convoque
    53     en aquest fet;
    54     per ço que reste mes perfet
    55     lo meu proçes
    56     hi que millor sia deffes
    57     en lo jugar,
    58     vull mes avant ferm protestar
    59     mirant que vali
    60     tantost de tempore fatali,
    61     puix es honest,
    62     generalment vull hi protest
    63     tot quant de grat
    64     . . .
    65     hi cruel mort.
    66     Si vos ho sou, no us fa jens tort
    67     ni perjohi
    68     tembre les mans y lo johi
    69     del vostre nom.
    70     De mal solas ne fuig tothom
    71     naturalment.
    72     No siau vos, negant, inpenident,
    73     del que comes haveu en esta plaça.
    74     Investigau rahons ab que·s desfaça
    75     vostre mal fet, y axi sereu prudent.
    76     Fer lo reves son actes de dement,
    77     de defallit, de home de mal viure.
    78     Si·l vostre nom de savi·s pot scriure,
    79     ligau lo temps passat ab lo present,
    80     hi, majorment,
    81     las que consent
    82     la pascientia,
    83     lo vostre jest y la presencia,
    84     tot es de savi.
    85     Si·l rey, d’Anyo, vos fon besavi,
    86     vos ho sabeu,
    87     basta pel nom o per la veu,
    88     vos li semblau.
    89     Donchs al beneyt, si l’espantau,
    90     nom de bochi
    91     espanta fort a tot mesqui,
    92     y mes aquell,
    93     qui de ses mans porta mantell
    94     de correjades.
    95     Si son mes cobles acaptades
    96     de tres o quatre,
    97     mes val ofendre que conbatre
    98     y eser vençut.
    99     No y ha prudent ni hom agut
    100    sense consell.
    101    Si vos ho sou, no·m maravell
    102    resteu de popa
    103    hi que bejau l’amarga copa
    104    de perdedor
    105    ni que lançeu mots d’amargor
    106    ab tals golades.
    107    Par que jugueu mostres trobades.
    108    No us enganeu,
    109    que vostres cobles vos les feu
    110    ab tals biaixos,
    111    qu’ades son alts, ades son baixos
    112    los vostres vesos,
    113    quant, un poch clas, quant, ben spesos
    114    de vicis prou,
    115    estils furtats, be u sab qui m’hou,
    116    rims y compas,
    117    invencions, aixo al ras
    118    . . .
    119    L’us de raho vos te compres,
    120    y tant lo us cobre,
    121    que poch ni molt jens no·s descobre
    122    als vostres ulls.
    123    Y d’on vos venen tals ergulls?
    124    Digau, prevere;
    125    yo be cognech, y axi u advere,
    126    que se molt poch,
    127    mas nostres obres son al toch
    128    dels jutges bons.
    129    Per que lançau, donchs, lamps y trons
    130    ab tal tempesta?
    131    Sense conbat voleu conquesta
    132    del sant beneyt.
    133    Mal vos esta de ser maleyt
    134    en abit tal.
    135    Si·ls jutges fan lo be o lo mal,
    136    a mi per que,
    137    ences en ira, sens fre,
    138    me desonrrau?
    139    de que us doleu? de que us clamau?
    140    Be sou maligne,
    141    no pot Deu fer un altre digne
    142    tan bo com vos.
    143    En capella, senblants erros
    144    granment offenen,
    145    puix jutges son tals que u entenen.
    146    Siau content
    147    de ser jutgat pel seu intent
    148    ans que pel vostre.
    149    Si ells, jutgant l’interes nostre
    150    fan lo degut
    151    o no l’an fet, cascu ’s tengut
    152    fer lo que sab,
    153    mas vos pensau tenir tal cap
    154    y enteniment,
    155    que creu raho ni ley consent
    156    perdre pugau.
    157    Mesqui de vos, que us enganau
    158    al fer la suma.
    159    Tot quant parlau es com la scuma
    160    y com lo fum.
    161    Hon son los raigs? Hon es la lum
    162    del bon exemple?
    163    Faltes tan grang en vos contemple,
    164    que, ’n fe, monsenyer,
    165    a dir les vos m’an fet estrenyer
    166    mes que forçat.
    167    Digau: teniu vos parentat
    168    ab aquell rey
    169    de qui·l beneyt, pricant la ley
    170    de Jhesucrist,
    171    ha sostengut turment tan trist?
    172    O veu la jent
    173    per a que us val l’enteniment?
    174    A que us profita,
    175    si us persegueix la mala dita
    176    y a mi la bona?
    177    Agre ’sturment dolçament sona
    178    quant a Deu plau.
    179    Donchs, reverent, vos no vullau
    180    esser un Dant,
    181    que lo traydor del consonant
    182    molt afalagua,
    183    y, afalaguant, axi us amaga
    184    la veritat.
    185    Qui·s veu ferit o ahombrat
    186    sab de la maça.
    187    Fiem nos, donchs, d’aquesta plaça
    188    gran, tan insigne,
    189    del reverent theolech digne,
    190    del cavaller
    191    estrenu, fort y verdader,
    192    del venerable
    193    sabut, discret, dolç y afable,
    194    de bona gracia;
    195    puix an jugat, mostrau que us placia
    196    lo seu juhi.
    197    Loau a ells, apres, loau a mi,
    198    loau lo sant, loau a tots los altres,
    199    guardau, jerma, que·l saber de nosaltres
    200    no pot jugar lo ver de fi en fi.
    201    Vullau seguir dels discrets lo cami,
    202    vullau portar dels lavis la carrera
    203    de veritat, seguiu l’alta bandera
    204    y no digau apres «no m’o pensi».

    205    Yo, cercador, cercant, si no us trobi
    206    en aquell loch, que loch de sabuts era,
    207    tractat per vos en tal lega manera,
    208    de mal vehi s’espera mal mati.

              Roiz.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX,  València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 637. In Parramon il testo è distinto, per ragioni strofiche, in 153.3 (vv. 1-71), 153.3a (vv. 72-196), 153.3b (vv. 197-208).

Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).

 

Incipitario di Lluís Roís
Indice degli autori

Rialc