Lluís Roís
1 Misteris profundes los angels cantaven,
2 o Verge sagrada de gran maravella!
3 quant vostre venguda en Deu contemplaven
4 hi dins vos la sua per hon esperaven
5 repar de lur falta hi nostra querella.
6 Donchs vos, elegida per mare divina,
7 com podieu caure en crim que·ns aterra?
8 Sols vostra no fora aquesta ruhina,
9 que·l cel hi la terra cauria ’b tal mina
10 si vos, d’ells, senyora, cahieu en terra.
11 Si mare tacada lo Fill tacat mostra,
12 l’Inmens no prenguera dins vos la carn vostra.
13 Entre·ls que molt s’amen, tantost qu’es entesa
14 de l’hu la congoxa, als dos es comuna,
15 per hon, sens tardar se, cascu pren la ’npresa
16 si pot remeyar la ans d’esser encesa.
17 Hi·l que no socorre no te fe neguna.
18 Donchs quant perillaveu o verge molt neta!
19 de caure ’n desgracia per culpa del pare,
20 lo Fill que u preveya, mirant vos perfeta,
21 si no us preservara de fer tal bestreta,
22 no prou hobeida d’Ell fora tal mare.
23 Si Deu nos hobliga fer als parents honra,
24 no crech Ell permeta en vos tal desonra.
25 Amava y tenia Jesus vostra stima
26 en tant que la propia per vos menyspreava,
27 car per vostra fama Ell, Deu que us sublima,
28 posa ’n tal disputa la su’alta cima,
29 que fill l’estimaren del vell qui us guardava.
30 Donchs qual dubtos dubta Deu si rellevara
31 a vos de tal macula? Puix de la sospita
32 volgue tant defendre us, que us feu tal empara
33 que ’n res perseguida no fosseu lum clara.
34 De vera i ’n falsa lege’a vos dita,
35 Ell ab sos dexebles rebels improperis,
36 vos sola fos sancta ab sacres misteris.
37 Parint restar verge, qu’es sobre natura,
38 volgue Deu que sola tal graci’aguesseu,
39 perque del cors noble hi d’anima pura
40 vos, la mes insigne del cel creatura,
41 les gracies totes, dins vos comprenguesseu.
42 Donchs totes no y foren si una fallia,
43 la qual vostres pares primer la tingueren,
44 ans es lo contrari, y axi·s convenia,
45 car sou vos aquella humil, sens falsia,
46 que l’a recobrada y aquells la perderen.
47 L’angel vos dix «plena». Donchs qui no u defensa
48 te falta d’entendre si dir millor pensa.
49 Dels sants, les doctrines que tal no us loaren
50 no foren perfetes que ’rrar no poguessen,
51 que ligen se moltes rahons en que ’rraren,
52 y aquells per aquelles james no peccaren,
53 puix Deu no·ls donava mes lum que mes vesen.
54 Tots jorns Deu revela de nou al mon noves,
55 les quals ignoraven sants hi patriarques,
56 e ja huy s’aproven no sols per ses proves
57 mas tota la Sgleya com a regles noves
58 per fe les decreta en nostres comarques.
59 D’aço·l gran Aureli tenim per exemple,
60 la nova portant nos del virginal temple.
61 Mes veig que pretenen original taca
62 no fer vos gens leja, puix no ’s propi vici.
63 Mas yo dich que us donen escusa molt flaca,
64 que l’anima bella, la carn si la taca,
65 la pena reporta de gran malefici.
66 Ni basta que diguen fos santificada,
67 puix una per una vos dien maleyta,
68 que la corrompuda, reconciliada,
69 may cobra corona de verge stimada
70 per molt que la ’xalçe Deu com a beneyta.
71 Del mal, donchs, si resta passat algun rastre,
72 en vos no·s pot creure venir tal desastre.
73 Si tots pel delicte teniem perduda
74 aquell’alta gracia que tan merexiem,
75 qui diu tal legea siau vos cayguda
76 en crim, si·l Fill vostre havia remuda
77 a vos de la flama hon tots encorriem?
78 Axi l’ague nova Jesus, hi tan rica,
79 hi vos, mare digna per Ell insignida,
80 que lo qui l’excepta, segons d’Ell se prica,
81 per ser fet sens home prou be no l’aplica,
82 si diu que vos fosseu de tal crim ferida.
83 Per ço yo us excepte los dos de la pena,
84 segons tal doctrina rahona y hordena.
85 La carn preciosa del Qui us deifica
86 en actual culpa james fonch tenyida
87 perque no tenia lo que·ns mortifica.
88 Hi com vos en acte negu testifica,
89 senyora, pecasseu, may fos circuhida
90 d’aquella gran força, d’aquella cadena
91 que·ns nafra, que·ns mata, que·l mon encadena.
92 O lum concebuda en Qui us glorifica,
93 del cel clara stela d’on pren lo sol vida,
94 parahis terrestre hon la ley sexplica
95 per tots venjadora de la serp inica.
96 Donchs arca, refugi de nostra fallida,
97 a vos se presenta, divina, serena,
98 mon dir que desiga de vos pura smena.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 488.
È la risposta al llibell III dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.8).
Incipitario
di Lluís Roís
Indice
degli autori
