Rialc
Rao 153.1
Lluís Roís
1 Apres d’aquell tan rich virginal temple
2 que Deu hi hom porta, mortal passible,
3 vos elegi maravellos exemple
4 Aquell mateix que ’n vos mirant contemple
5 per a portar a Ell, fet inpassible,
6 en aquest mon, per vos fent se vissible.
7 Cristofol sant, colunma sou tan alta,
8 tan gran, tan ferm, tenint qui us sostenia,
9 que·ll mon y·l çel y·l Mestre que·ls esmalta
10 haveu portat; i·ls peus no feren falta,
11 ni defalli la virtut que·ls tenia,
12 puix vos tingues l’esforç de Deu per guia.
13 Vos, bella nau, tenint l’arbre de vida
14 en vostres mans y·l fruyt sobre la squena,
15 portas lo pa que·ls famegants avida,
16 portas lo preu de valor infinida,
17 desenbarcant del flum sobre l’arena
18 l’Infinit Be on vostre be termena.
19 Dels peregins lo nolit que us pagaren,
20 portant los franchs en port que no perilla,
21 fon que los hulls mortals vostres miraren.
22 raigs divinals, que dins vos penetraren
23 tant, que prengue vostr’anima per filla
24 lo Fill de Deu, que·ls vostres pits abilla.
25 L’estrenu cor de cavaller insigne,
26 lo gran valer que gran vos ha fet creixer,
27 sant glorios, designen que sou digne
28 de ser tan gran que, vencent lo maligne,
29 meritament haveu pogut mereixer
30 que us ha Deu fet d’infel per sant coneixer.
31 A gran vassall, gran rey se representa,
32 a gran senor, tan grans serveys pertanyen,
33 a vos, gigant, David Deu se presenta
34 la mort vencent, que ’n vida molt contenta
35 regnar vos fa, puix vostres peus se banyen
36 en lo gran flum on grans merits se guanyen.
37 Als Magichs Tres, l’estel clar que·ls guiava
38 no fon tan clar com lo que us illumina
39 aquest Estel, que per ells s’adorava;
40 mes clar que·l sol en vos clar se mostrava,
41 portant lo vos per cimera divina
42 quan començas a fer dels cels la mina.
43 Vos sou lo pont, vos, la velera barcha,
44 vos sou lo pas del socors que us socorre
45 l’arbre portant, on lo gran Rey monarcha
46 ha triunfat paguant l’antigua marcha;
47 y sou dels murs del cel aquella torre
48 que guarda·l port hon tot perdut recorre.
49 Altar devot, los vostres muscles foren,
50 mirant l’anyell Jhesus Deu qu’i repossa,
51 retaule viu, que vius esmalts coloren,
52 en vos florint lo que·ls angels adoren;
53 sou vos l’esmalt esmaltat de la rosa
54 que produhi de Deu la verge sposa.
55 Vos, Symeon, lo prengues en los braços,
56 vos li digues, cantant, lo «Nune dimitis»,
57 vos sou lo fort que romp los mortals laços,
58 vos, dispenser dels divinals percaços,
59 tants ne rebes, que huy per vos son quitis
60 los asetgats en nostres mortals sitis.
61 Vos, batallant ab armes d’esperança,
62 lo mon vences hi quant aquell estima,
63 vençes l’infern portant la fe per lança,
64 vences la carn ab ferma confiança
65 de caritat, y aquella fon la cima
66 que ’n grau tan alt de martir vos sublima.
67 Ni vivint mort y mort vivint, palmera
68 de vencedor teniu molt coneguda,
69 hi fos hi sou de Jhesucrist bandera,
70 y als penidents haveu mostrat carrera,
71 per hon, homil, corona us es venguda,
72 desestimant la gloria vençuda.
73 Fon vostra fi principi d’aquell viure
74 on sant viviu per gloriosa fama,
75 vostra mort fon un eternal reviure
76 ab merits tals que no·s poden escriure,
77 tostemps cremant dins vos la ’ncessa flama
78 d’aquell’amor que l’anima us inflama.
79 D’un riu de sanch passas en lo viatge,
80 quant vos partis d’aquest baix emisperi;
81 lo Redemptor de l’humanal linatge
82 vos fon segur e luminos passatge
83 per a pugar al divinal inperi,
84 on dels treballs fruhiu lo refrigeri.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 594.
Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).