Mestre Rocafort
1 Segons consell de la divina scola,
2 per hon se deu lo chrestia regir,
3 desenguanat del que pot abellir,
4 vos escriure la part que m’aconsola;
5 car so ben cert que·ls grans doctors theoles,
6 sens discrepar del maestre qui la mou,
7 tots, una veu, cascu d’ells la conclou:
8 qui aldre vol vaja çerquar escoles.
9 Mirau, senyors, una cosa ja morta
10 sia·ns espill del que tractar se deu,
11 que, si y pensau, de clar en clar veureu
12 tot lo secret, lo qual en si reporta;
13 car, sus, axi com l’anima es partida,
14 resta lo cos mort e tots sos moviments;
15 si karitat ha pres deseximents
16 de l’esperit, aquel roman sens vida.
17 E no us engan lo viure que li resta
18 del natural, car un tal viur’es mort,
19 puix li defall lo divinal confort,
20 e ’n paradis no se·n celebra festa.
21 Car tan privat es l’esperit de forma
22 gratifìcant, ab tot que sia viu,
23 com es lo cos mort, si be y advertiu,
24 de l’esperit, sens lo qual se desforma.
25 Si com lo cors veu hom que resuçita,
26 dels actes seus ne ves hom lo semblant,
27 no es algu que u estigues neguant,
28 en l’esperit, com gracia excita;
29 mas so que feu, essent privat de viure,
30 mort prossehi e, per tal, se passa;
31 donchs, qual raho injustament cloura
32 la karitat bens morts faça reviure?
33 James se veu, segun philosofia,
34 forma vivint no es vivificar,
35 e, sent no res, com se pot informar
36 l’acte passat, que repugnant seria?
37 Mas se ben dir que·ls habits y el subjecte
38 poden molt be esser vivificats,
39 ab tot que morts, car, si be son estats,
40 encara son en lur propi respecte.
41 Si, offerint, en son esser tornassen
42 los actes fets en lo peccat mortal,
43 quant ve que l’hom te lo grat divinal,
44 yo no vull dir que no·s vivificassen.
45 Mas certament tal esser james torna
46 mes que lo temps en que foren elets;
47 pero, si us plau tals bens haver los fets,
48 aquest nou goig de karitat sorna.
49 Axi com Deu, per sa bondat inmensa,
50 lo cel pot dar al qui mereix infern,
51 pot fer que·ls bens que no·s feren al pern
52 de karitat accepte sens ofensa;
53 mas tal proçes de ley es absoluta,
54 e no·s debat de ço que Deu pot fer,
55 que sols diem de l’ordenat poder
56 segons lo qual justament executa.
57 Per ley trobam d’escriptura divina,
58 e per decrets, e per lo dit dels sants,
59 hoc e doctors, catholichs declarants,
60 qu’es mort lo fruyt sembrat entre la spina,
61 e sols aquell al sembrador prospera
62 que fon sembrat en terra de saho.
63 Qui ha legit en l’exposicio
64 de Jesuchrist veura qual part es vera.
65 Si·l bon obrer volrra fer just son merit,
66 puix lo senyor li determena loch,
67 alli u fara, sino valdra li poch,
68 car treballant ensemps es en demerit;
69 axi li·n pren qui stant en la sutzura
70 de sos peccats ensemps fa qualque be,
71 car non haura celestial merçe,
72 puix karitat no feu la sembradura.
73 No ’s benifet que Deu no·n done paga,
74 segons lo preu de sa justa valor,
75 per ço totstemps deu fer be·l peccador,
76 perque Jesus de peccats lo retraga;
77 bens temporals a les voltes li dona,
78 o, si ’n peccats sos dics ha finits,
79 no·s dolrra tant en los infernals crits
80 pregue cascu que·n guarde sa persona.
81 Leal e ferm servent merex corona
82 dels bens de grat e karitat seguits,
83 e no d’aquells que may ne son exits,
84 ne·s fara pus que·n sien una stona.
85 Mare de Deu, si ma lengua rahona,
86 segons lo cos dels divinals escrits,
87 vos inflamau los nostres esperits
88 de karitat, puix sou de tots patrona.
Ed. Jaume Auferil: Francesc Ferrer, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1989.p. 209.
Risposta all’appello di Pere Martines (cfr. 98.2).
Incipitario
di Mestre Rocafort
Indice
degli autori
