Joan Rocafort
1 Tots mos delits e pensa ten joyosa
2 en que mon cor solia delitar
3 me son tornats en pena dolorosa,
4 e hisch de seny, que·m cuyt desesperar.
5 No·m veig ni m’hoig, tant es ma vida trista.
6 Tot mon desig es que pogues morir,
7 ans que jo·m ves absent de vostra vista
8 pel cars cruel qui·m fa de vos partir.
9 De vos me ve lo cas qui·m met a terra,
10 perque parlas lo que may no digui.
11 Per vos la pas, aquesta mortal guerra;
12 tant hi so ’npes que ja no es a mi
13 que returar me pugues una hora.
14 E perdre·l seny com veure no us pore,
15 en aquell punt que·m trobare deffora
16 l’arm’, e lo cors senyore tot quant he.
17 A, trist, catiu! Com pens en la partida,
18 pel mig del cor he desig d’esclatar.
19 Lo mon me fall ab dolor infinida,
20 james mos ulls no son farts de plorar.
21 O! Be so mes en estranya pressura:
22 no visch ne muyr ne se que s’es de mi.
23 Partint de vos, hon roman ma ventura,
24 desert me trop, cansat, las e mesqui.
25 Trist, doloros, en mal signe fonch l’ora,
26 maleyt lo punt que mare·m concebe!
27 Mala nesqui, car vos sou ma senyora,
28 de qui jo·m part sens que may no us veure.
29 Car, en lo punt qu’absent de vos me senta,
30 me pendra mal qui nunque·m lexara
31 ffins a la mort, qui tots los mals destenta.
32 E ’n lo terç jorn lo meu cors finera.
33 O, partiment ab incerta jornada!
34 Cruel, estrany, mala t’e conegut!
35 Lo cors desert, l’arma desamperada,
36 a totes parts me trobe combatut.
37 No se dolor ne se compare pena
38 a la que pas, senyora, si y pensau.
39 Pus de vos part e mala sort m’amena,
40 coman m’a vos, senyor’, a Deu siau.
41 Vingua la mort, qui tots los mals reffrena!
42 A mi, que·m port, senyora, d’on restau.
43 En semblant cas, vostr’amor me deffena,
44 qui·m fa restar e partir com li plau.
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.
Mss.: JK. Base: J. || 2 ves] vers. — 40 m’a] me JK.
Incipitario
di Joan Rocafort
Indice
degli autori
