Rialc
Rao 143.1

            Ramis






    1      [O]hiu de mi quanta dolor
    2      soport tots jorns, servint Amor
    3      ab desesper,
    4      pus que lo dan m’es tan coster
    5      que ja, forçat per lo voler,
    6      no puix callar.
    7      Tot hom se deu ben esforçar
    8      com mes pora de ferm plorar
    9      ma passio,
    10     car be u mereix l’occasio
    11     de mon trist cas sens ficcio
    12     que jo soport.
    13     Escoltau, donchs, ma trista sort
    14     qui·m portara prop de la mort
    15     a poch a poch.
    16     Crema·m tots jorns sens flama foch,
    17     per gran tristor fora de joch
    18     qui no·s perteix
    19     de mi un pas, ni may falleix
    20     en carregar me lo gran feix
    21     d’enyorament.
    22     O fat estrany, perque consent
    23     que·m veja mort per accident
    24     de mon solas!
    25     Vida no trob ni m’en percas,
    26     ni veig conort, en aquest cas,
    27     qui·m valgua res
    28     per lo meu grat qui no ’s deffes.
    29     La nit e·l jorn de cascun mes
    30     metre ’n oblit
    31     son gentil cors, son prim sentit,
    32     son praticar qui m’a ’nvellit
    33     per a tostemps,
    34     son bell parlar e·l riur’ensemps
    35     qui·m feren cert lo primer temps
    36     ver amador.
    37     Per fama fuy son servidor,
    38     ans que l’amas ab tal ardor.
    39     Com departesch,
    40     de son bon seny sovin me pesch,
    41     e de sos bens no·n posseech
    42     sino lo grat.
    43     Amadora es de bondat,
    44     e, certament amonestat
    45     per cami dret,
    46     aquell seu gest no·m par retret
    47     d’un assossech qui fa pertret.
    48     a ben obrar.
    49     Los ulls te nous per aturar
    50     lo qui li plau ella mirar
    51     sol ab desdeny.
    52     Gentil color te qui m’empeny,
    53     que certament a tot mon seny
    54     james no·m fart
    55     De ses virtuts en tota part
    56     dir mon parer, qui·m fara tart
    57     ser mentidos.
    58     No trob al mon tant plasent mos
    59     com es lohar aquell seu cos
    60     qui·m te vençut.
    61     Bocha e dents m’an tant plagut
    62     que, si·m recort, de ma salut
    63     so n’oblidant.
    64     Aquests tants bens o mes avant
    65     la van de grat acompanyant,
    66     mas no de lluny.
    67     Si gran tristor, donques, me puny
    68     per entrenyor qui tostemps gruny
    69     dins mon ventrell,
    70     no es gran fet si·s torna vell
    71     mon pobre cors, rompent la pell
    72     per gran desig
    73     qui s’es nodrit en lo seu mig,
    74     e, com mes va, mes s’i affig,
    75     sens que no trob
    76     algun remey qui·m vag’a prop,
    77     ni menys consell luny ni de prop
    78     qui·m sia bo.
    79     Lunyat estich de la raho,
    80     e per gorir no trob saho,
    81     hora ni jorn.
    82     Mos espirits de nits com torn
    83     i·ls pensaments prenen tal born
    84     per gran contrast
    85     que de suspirs no·m trobe cast.
    86     Ni poch ni molt delit no tast,
    87     ni·l sent venir.
    88     E, com estich prop de morir,
    89     si tal debat me vol tenir
    90     axi desert,
    91     car tota volta que·m despert
    92     e vull pensar algun temps cert
    93     quant la veure,
    94     dobla tristor sentir cove
    95     a tot lo cors, perque no y se
    96     trobar cami.
    97     Gran es l’enuig que, fins aci,
    98     com no la veig, pas, trist de mi!
    99     Mas lo primer
    100    es molt major perque l’esper
    101    Me fall als obs, quant l’e mester
    102    sens pietat.
    103    No se nengu tan esforçat
    104    qui be sentis tal desbarat
    105    que no·m plangues.
    106    Mas tant me veig d’amor ences
    107    que l[o]s treballs me son no res,
    108    pus que tant l’am.
    109    Sol que fos cert que·l mateix am,
    110    ab que fuy pres sens gran reclam
    111    primerament,
    112    li fes sentir tal punyiment
    113    que·l terç o menys del qui jo sent
    114    ella sentis.
    115    Pero no·m cur de tal avis
    116    que, posat cas, may se partis
    117    del be lo mal.
    118    May no perdre nom de leyal
    119    ni·m partire de son hostal
    120    un petit pas,
    121    ans, com sere en lo trespas,
    122    qui par a tots en aquell cas
    123    tant congoxos,
    124    per molt que senta grans dolors,
    125    lavors sere mes desigos
    126    d’ella mirar.
    127    Per ço li fas mon lay mostrar,
    128    e, si meresch que·m dej’amar,
    129    jo la suplich,
    130    attes qual vaig ni com estich,
    131    qu’en mos affanys met prou destrich,
    132    e que breument
    133    de pietat li vingu’esment,
    134    pus que li so umil servent
    135    sens tot engan.
    136    E si tals, com jo li deman,
    137    de tot en tot va menyspresan,
    138    jo visch ben cert
    139    que no m’es luny lo temps incert
    140    ab que sere per Mort cubert
    141    dins en lo vas.

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 331.

 

Incipitario di Ramis
Indice degli autori

Rialc