Rialc
Rao 143.1
Ramis
1 [O]hiu de mi quanta dolor
2 soport tots jorns, servint Amor
3 ab desesper,
4 pus que lo dan m’es tan coster
5 que ja, forçat per lo voler,
6 no puix callar.
7 Tot hom se deu ben esforçar
8 com mes pora de ferm plorar
9 ma passio,
10 car be u mereix l’occasio
11 de mon trist cas sens ficcio
12 que jo soport.
13 Escoltau, donchs, ma trista sort
14 qui·m portara prop de la mort
15 a poch a poch.
16 Crema·m tots jorns sens flama foch,
17 per gran tristor fora de joch
18 qui no·s perteix
19 de mi un pas, ni may falleix
20 en carregar me lo gran feix
21 d’enyorament.
22 O fat estrany, perque consent
23 que·m veja mort per accident
24 de mon solas!
25 Vida no trob ni m’en percas,
26 ni veig conort, en aquest cas,
27 qui·m valgua res
28 per lo meu grat qui no ’s deffes.
29 La nit e·l jorn de cascun mes
30 metre ’n oblit
31 son gentil cors, son prim sentit,
32 son praticar qui m’a ’nvellit
33 per a tostemps,
34 son bell parlar e·l riur’ensemps
35 qui·m feren cert lo primer temps
36 ver amador.
37 Per fama fuy son servidor,
38 ans que l’amas ab tal ardor.
39 Com departesch,
40 de son bon seny sovin me pesch,
41 e de sos bens no·n posseech
42 sino lo grat.
43 Amadora es de bondat,
44 e, certament amonestat
45 per cami dret,
46 aquell seu gest no·m par retret
47 d’un assossech qui fa pertret.
48 a ben obrar.
49 Los ulls te nous per aturar
50 lo qui li plau ella mirar
51 sol ab desdeny.
52 Gentil color te qui m’empeny,
53 que certament a tot mon seny
54 james no·m fart
55 De ses virtuts en tota part
56 dir mon parer, qui·m fara tart
57 ser mentidos.
58 No trob al mon tant plasent mos
59 com es lohar aquell seu cos
60 qui·m te vençut.
61 Bocha e dents m’an tant plagut
62 que, si·m recort, de ma salut
63 so n’oblidant.
64 Aquests tants bens o mes avant
65 la van de grat acompanyant,
66 mas no de lluny.
67 Si gran tristor, donques, me puny
68 per entrenyor qui tostemps gruny
69 dins mon ventrell,
70 no es gran fet si·s torna vell
71 mon pobre cors, rompent la pell
72 per gran desig
73 qui s’es nodrit en lo seu mig,
74 e, com mes va, mes s’i affig,
75 sens que no trob
76 algun remey qui·m vag’a prop,
77 ni menys consell luny ni de prop
78 qui·m sia bo.
79 Lunyat estich de la raho,
80 e per gorir no trob saho,
81 hora ni jorn.
82 Mos espirits de nits com torn
83 i·ls pensaments prenen tal born
84 per gran contrast
85 que de suspirs no·m trobe cast.
86 Ni poch ni molt delit no tast,
87 ni·l sent venir.
88 E, com estich prop de morir,
89 si tal debat me vol tenir
90 axi desert,
91 car tota volta que·m despert
92 e vull pensar algun temps cert
93 quant la veure,
94 dobla tristor sentir cove
95 a tot lo cors, perque no y se
96 trobar cami.
97 Gran es l’enuig que, fins aci,
98 com no la veig, pas, trist de mi!
99 Mas lo primer
100 es molt major perque l’esper
101 Me fall als obs, quant l’e mester
102 sens pietat.
103 No se nengu tan esforçat
104 qui be sentis tal desbarat
105 que no·m plangues.
106 Mas tant me veig d’amor ences
107 que l[o]s treballs me son no res,
108 pus que tant l’am.
109 Sol que fos cert que·l mateix am,
110 ab que fuy pres sens gran reclam
111 primerament,
112 li fes sentir tal punyiment
113 que·l terç o menys del qui jo sent
114 ella sentis.
115 Pero no·m cur de tal avis
116 que, posat cas, may se partis
117 del be lo mal.
118 May no perdre nom de leyal
119 ni·m partire de son hostal
120 un petit pas,
121 ans, com sere en lo trespas,
122 qui par a tots en aquell cas
123 tant congoxos,
124 per molt que senta grans dolors,
125 lavors sere mes desigos
126 d’ella mirar.
127 Per ço li fas mon lay mostrar,
128 e, si meresch que·m dej’amar,
129 jo la suplich,
130 attes qual vaig ni com estich,
131 qu’en mos affanys met prou destrich,
132 e que breument
133 de pietat li vingu’esment,
134 pus que li so umil servent
135 sens tot engan.
136 E si tals, com jo li deman,
137 de tot en tot va menyspresan,
138 jo visch ben cert
139 que no m’es luny lo temps incert
140 ab que sere per Mort cubert
141 dins en lo vas.
Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 331.