Francí Joan Puculull
e Joan Fogassot
1 Qual voleu mes, e sou de bon acort,
2 vos que perdau per cars forçat l’aymia
3 bona, leyal, plena de cortesia,
4 o bon amich per qualsevulla sort?
5 En Foguasot, per dret de gentilesa,
6 d’aquest pertit me diguau so que us par:
7 quant l’una part per vos ne sera presa,
8 yo l’altre us vull, tensonant, defenssar.
9 Lo prepossat, per que·m par quesit fort,
10 m’a fet pensar a que m’inclinaria,
11 haver pensat mon cor se forsaria
12 en mantenir sens null autre recort.
13 La qui be·m vol tan fort e te sotmesa
14 la voluntat, que no·n vull freturar,
15 ans me plau mes (be pot esser fadesa)
16 perdre l’amich: aso us vull altercar.
17 A mi que·m par ha pres lo cami tort
18 vostron voler, que pas rao no·l gula,
19 lexant aquell qui lexar no poria,
20 car en son loch me restaura de mort,
21 de vostr’amant, per tota sa bonesa,
22 cert no us podeu en tot fet ajudar
23 com d’amich fel, qui·m tol tota tristesa
24 e ’n fet d’amor james no·m feu penar.
25 Dubte·m fa gran vos meneu a bon port
26 vostre parer, tenint aquexa via;
27 de mi us dich clar per res no mudaria,
28 car de mos mals es singular conort,
29 com sebeu cert que per sa gran firmesa
30 la ben amant no·m vol may oblidar,
31 e, si no·m val, fa tant per sa proesa,
32 que·m fa valer e no s’en pot cansar.
33 Vos no dubteu, car yo no son discort,
34 d’aço que dix Salamo quant vivia:
35 que l’amich ver, sertes, molt mes valia
36 que don’al mon, ni tresor que·ns aport,
37 james creure que, per sa gran franquesa,
38 per molt que·ns do s’i puxa comperar;
39 ans contra vos, per molt que si’ensesa,
40 en qualque temps vos fara follejar.
41 Si be y pensau, lo dret juy me remort,
42 que degue dir lo que no lexaria,
43 ca be ’s amich, e may alre diria
44 senyora fel, que may m’aura fet tort
45 e, ben servint, foragitant peresa,
46 en tot quant pot m’asage devançar,
47 e no li plau consentir en malesa,
48 ans tots extrems ab cor fort vol passar.
49 Be·m maravell que saber no us report
50 d’aquels passats la gran filosofia:
51 Sampso,Daviu, Socrates par que y sia,
52 e veig Adam qu’en va surtir de l’hort,
53 Marli, Plato, complits de saviesa,
54 e Lansalot e Paris feu errar,
55 Virgili sert, e ’n la fi de longuessa
56 millars d’aquests la dona ffeu peccar.
57 Dir me ffareu, pus axi feu l’acort,
58 que stremament del bel cant se desvia
59 e per rao no retrau melodia,
60 per qu’es mester per bon art tot s’acort.
61 Especulan la questio premesa,
62 del suposat no us vullau gens lunyar,
63 car en errants may ach ten gran abtesa
64 com a la que volgues alt prepossar.
65 Yo de mon cant no so fora d’acort,
66 ne ’n ma canço no puch metra falcia;
67 la nota·m fa tant bona companya,
68 contra tenor a tot ffa sser concort,
69 e yo no dich que sia descortessa,
70 mes dels ssabents a molts ffeu desviar
71 la ffoll’amor qu’en don’avien messa:
72 lexau la, donchs, pus ve del seu amar.
73 Vostr’argument vos dich que fa pus fort
74 lo meu partit, segons a mi parria,
75 e·l qu’allegau molt mes per mi faria
76 que no per vos, de que·n prench gran confort,
77 car pus scients abundants en destresa
78 per dones tals an volgut peguejar,
79 com be perpens en lur viril flaquesa,
80 home no se per qui·m puxe servar.
81 La done, us dich, vostre cor se recort
82 que inperfet animal s’escriuria,
83 e bo per bo no sse compararia
84 a l’hom, qui es perfet, a mon deport;
85 si dels sabents han feta bestlesa,
86 per ço us deveu lo coll ab ells trencar?
87 Mirau los sants, qui may fferen paguesa,
88 com l’amar fals a part lo·n van lexar.
89 Vos pur voleu totalment que us comport
90 contra rao molt gran soberguaria,
91 e yo james per res no permetria
92 renunciar la de galant comport;
93 car, pus en mi ben amar s’es empesa
94 e del dit nom se pot intitular,
95 senyora tal, avent tanta riquesa,
96 corona d’aur es digna de portar.
97 Cert, anuyg gran dels vostres dits soport,
98 qu’axi·m digau jo us fassa sobreria;
99 tot quant dieu me par que n’es folia,
100 n’esguart d’aquest qui m’a fet de sa cort,
101 qu’es pare ssant e fa·m portar empresa
102 de cardenal e d’aço que·m pot dar;
103 bon amich n’e, per l’amor que y he mesa:
104 dones millars per ell vull yo donar.
105 Ara conech vostra bocha no mort
106 e menys no sent, segons be mostraria,
107 qu’es fin’amor, ne quant be compendria
108 dona leyal, car vist es no pert tort,
109 ans, per bon dret, en si a tant’altesa,
110 qu’es amich ver e m’i puch deportar,
111 conort d’anuygs ab voluntat illesa;
112 pus tot ho a, no vullau mes perlar.
113 Per hun cami tostemps hanau a l’hort,
114 ffentesiant, mantenint gran porfia,
115 car yo d’amar tant com vos ne sabia
116 e n’e passats de grans perills de mort.
117 So m’en lexat, que par me gran simplesa
118 amar allo qui fa tant suspirar,
119 e del qui vull no·n pas gens de espresa;
120 res d’aquest mon tant no·s pot estimar.
121 Pus mon cami dret es e no bistort,
122 tal quom lo feu james permutaria;
123 tot quant me deits granment refermaria
124 lo meu parer, aquell fent molt pus fort.
125 Si·l deu d’amor a vos agues tramesa
126 dona ssemblant da qui vull augmentar,
127 hajau per çert no fereu tant’aulesa
128 com allegau, ne sol no·s deu pensar.
129 Pus qu’axi sou contra mi desconcort,
130 a juy remet aquesta causa mia;
131 raons tornar me par qu’es modoria,
132 e ’n quant direu en tot mi desacort.
133 No menys que vos, huna dama cortesa
134 amat he yo, molt bella y singular;
135 pus qu’es forçat, sens gayre fer contesa
136 vull la jaquir e l’amich aturar.
137 Molt m’es plasent lo so del manacort
138 que let aveu har’a la darreria;
139 de vostre plet a tostemps n’i auria,
140 per que·m plau be lo tall, pus a bon port,
141 yo so content ma part sia ramesa
142 a compromes, e·l so prest de fermar,
143 car ma rao no·m pens sia represa:
144 elegiu, donchs, qui y voleu nomenar.
145 D’aço que·m deits yo molt me n’aconort,
146 per que jo·n prench una gran alegria;
147 en mon verger violes culiria
148 hom qui y entras, e no pas moritort;
149 e per tant vull la porta sie stesa
150 de bat en bata quants volran entrar,
151 especial, ab voluntat palesa,
152 a mossen Sos qui be sabria triar.
153 La veritat distinchgira del tort
154 lo qui preneu, car a mes bastaria;
155 be·n so content, e crech que sens fallia
156 del mal que·m feu sere breumen estort.
157 Per tal, jo prench perçona ben entesa,
158 mossen Ramon Cardona, ssens pensar,
159 al qual ma part ma plau sia ramesa,
160 com sia tal lo dret volra xalsar.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 80.
Incipitario di Joan Fogassot
Incipitario di Francí Joan Puculull
Indice degli autori
