Rialc
Rao 140.1

            Francí Joan Puculull






    1      Arbre molt sant, en qual ha be granat,
    2      granat lo fruyt qui molta sabor dona;
    3      dona tot quant desige la persona,
    4      persona tal qui·s lunya de peccat.
    5      Peccat remet qui fonch en vos posat,
    6      posat en creu hon volgue batallar,
    7      batallar fort per nos altres salvar,
    8      Salvar aquells qui l’auran confessat.

    9      Arbre molt sant, gran poder vos ha dat,
    10     dat lo Senyor qui nostres mals perdona;
    11     perdona tots, pus cadescu dispona,
    12     dispona fer per cell qui l’a crehat;
    13     creat l’a Deu, a ffi que·n si’amat,
    14     si’amat donchs ab quant se·n deu amar;
    15     amar de ferm he larbre singular,
    16     singular tant que no u pot dir hom nat.

    17     Arbre molt sant, qui·n sera ben armat,
    18     armat de vos ab confianca bona,
    19     bona sens por que ’n la virtut confona,
    20     confona tost lo turch de vanitat,
    21     vanitat ple lo cor fortificat,
    22     ffortificat tot hom hi deu anar;
    23     anar molt prest, pus la Creu fa spantar,
    24     spantar fa l’enemich reprouat.

    25     Arbre molt sant, vos haveu subiugat,
    26     subiugat molt lo malvat qui reffona,
    27     reffona dins en la fornal pregona;
    28     pregona·l turch qui y sera prest lansat,
    29     lansat per nos, tenint vos al costat:
    30     al costat deu bon crestia portar,
    31     portar tostemps la Creu en lo penssar,
    32     penssar tot jorn vostre significat.

    33     Arbre molt sant, de vida comperat,
    34     comperat lum qu’es de virtut espona,
    35     spona sou e de tots bens patrona;
    36     patrona gran de tota claredat,
    37     claredat feu que·ns sera be mostrat,
    38     mostrat cami si y volem tots mirar,
    39     mirar cascuns e lo turch castigar,
    40     castigar be d’una tal crueltat.

    41     Arbre molt sant, tota Crestiandat,
    42     Crestiandat en la quaresma sona;
    43     sona ’quell vers que vexilla s’enthona,
    44     s’enthon’ab veu d’un cant de pietat;
    45     pietat vol que siau vos lohat,
    46     loat apres devem nos adorar,
    47     adorar cert podem glorieiar,
    48     glorieiar tenint vos abrassat.

    49     Arbre molt sant, qui es de vos senyat,
    50     senyat lo front, no te porgens ques fona,
    51     ffona dins foch, pus tan bena corona,
    52     corona pren de vos qui ben guardat;
    53     guardat la veu de mort e deslliurat,
    54     e deslliurat vos li fareu cobrar,
    55     cobrar esforç ab que pora matar,
    56     matar l’infel desconexent malvat.

    57     Ffi de tots dans, no son tan havisat,
    58     havisat yo que saber tant parlar,
    59     parlar de vos, ni pens negu bastar,
    60     bastar pogues dir vostra dignitat.

 

 

 

Trascrizione diplomatica di C. B. Bourland, «The Unprinted Poems of the Spanish Cancioneros in the Bibliothèque Nationale de Paris», Revue hispanique, 21, 1909, pp. 460-566, a p. 466.

14 se·n deu] seu Deu. — 55 esforç] esfort.

 

Incipitario di Francí Joan Puculull
Indice degli autori

Rialc