Rialc
Rao 14.21
Fra Joan Basset
1 Us drachs fiblans va pel mon trop correns,
2 sembran veri del qual naix frugs amarchs,
3 ez us turchs vielhs trau li fletxa b dos archs,
4 fayts de matal, lavorats subtilmens;
5 y el drach no mor per qualsevol ferida,
6 que lerba may, ans, perden gaug, revida;
7 car us infants li fay so de tamor,
8 acordans, ple de mundenal dolçor.
9 Dotze leo coronat dan favor
10 al drach maleyt, e vay trestuyt cuytat,
11 persaguin fort lo velh turch coronat
12 de grans virtuts; don vey quez ab dolor
13 sesposa fay un plantz de critz terrible,
14 planyen lespos daquelh perilh orrible;
15 on va blasmans los injusts animals,
16 car veu que Dreg los te per criminals.
17 Al mig dun bosch florit de tots greus mals
18 ses le drach mes, moven cruzel brogit
19 e pasor; mant aucelhet peytit
20 espergir vey fogin a lors capdals;
21 e dautre part, duna cova fumosa
22 naix una votz vil, pastilenciosa,
23 rumors bastin pels aucelhs dicipar,
24 queras per dol congoxen de plorar.
25 Ffoch dissolut, arden, vey flamajar,
26 qui del bosch sal per cremar un vadel,
27 ab banyes daur e de virginal pelh
28 vestitz, lo qual vertats vol deffensar
29 encontra lops noyrits de tirannia,
30 dengan farcitz per manta n lar falcia,
31 tostemps del mon venin contra rayso,
32 ab furos gest de malentincio.
33 Un orçs alats de terrible fayso,
34 grunyens, se mou e volrie lo past
35 del vedel pur, benigne, just e cast,
36 saben, subtil en sa defensio.
37 Mays Dieus verays que totz laigs crims perdona,
38 segons que ditz, tramete la persona
39 de Jhesuchrist pel vedel mantenir,
40 lo qual despuys no pora preterir.
41 Belha ses frau, que portatz la corona
42 dautes virtutz, tots fis pretz sa ressona,
43 Verges, de vos, que volgues gen[t]s noirir
44 le Filh de Dieu, per nostres pechs morir.
45 Al naut prelat, bisbe de Barcelona,
46 en cuy saubers valenmen sabondona,
47 ofir mon vers perque·l dey corregir
48 e glosar prim, segons son dreig albir.
Ed. Pere Bohigas, Lírica trobadoresca del segle XV. Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló, Barcelona, Institut de Filologia Valenciana - P.A.M., 1988, p. 61. — Rev. Miriam Cabré.
Ms.: Hb. || 6 que lerba may] que·n lerba jay ed. (che trascrive erroneamente la lezione rifiutata: quen le may). — 46 abondona] abandona ed. || Aggiunte allapparato delled. Bohigas: 7 so ed.] co ms.— 43 noirir ed.] morjr ms.