Rialc
Rao 14.21

            Fra Joan Basset






    1      Us drachs fiblans va pel mon trop correns,
    2      sembran veri del qual naix frugs amarchs,
    3      ez us turchs vielhs trau li fletxa ’b dos archs,
    4      fayts de matal, lavorats subtilmens;
    5      y el drach no mor per qualsevol ferida,
    6      que l’erba may, ans, perden gaug, revida;
    7      car us infants li fay so de tamor,
    8      acordans, ple de mundenal dolçor.

    9      Dotze leo coronat dan favor
    10     al drach maleyt, e vay trestuyt cuytat,
    11     persaguin fort lo velh turch coronat
    12     de grans virtuts; d’on vey quez ab dolor
    13     s’esposa fay un plantz de critz terrible,
    14     planyen l’espos d’aquelh perilh orrible;
    15     on va blasmans los injusts animals,
    16     car veu que Dreg los te per criminals.

    17     Al mig d’un bosch florit de tots greus mals
    18     s’es le drach mes, moven cruzel brogit
    19     e pasor; mant aucelhet peytit
    20     espergir vey fogin a lors capdals;
    21     e d’autre part, d’una cova fumosa
    22     naix una votz vil, pastilenciosa,
    23     rumors bastin pels aucelhs dicipar,
    24     qu’eras per dol congoxen de plorar.

    25     Ffoch dissolut, arden, vey flamajar,
    26     qui del bosch sal per cremar un vadel,
    27     ab banyes d’aur e de virginal pelh
    28     vestitz, lo qual vertats vol deffensar
    29     encontra lops noyrits de tirannia,
    30     d’engan farcitz per manta ’n l’ar falcia,
    31     tostemps del mon venin contra rayso,
    32     ab furos gest de mal’entincio.

    33     Un orçs alats de terrible fayso,
    34     grunyens, se mou e volrie lo past
    35     del vedel pur, benigne, just e cast,
    36     saben, subtil en sa defensio.
    37     Mays Dieus verays que totz laigs crims perdona,
    38     segons que ditz, tramete la persona
    39     de Jhesuchrist pel vedel mantenir,
    40     lo qual despuys no pora preterir.

    41     Belha ses frau, que portatz la corona
    42     d’autes virtutz, tots fis pretz sa ressona,
    43     Verges, de vos, que volgues gen[t]s noirir
    44     le Filh de Dieu, per nostres pechs morir.

    45     Al naut prelat, bisbe de Barcelona,
    46     en cuy saubers valenmen s’abondona,
    47     ofir mon vers perque·l dey corregir
    48     e glosar prim, segons son dreig albir.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas, Lírica trobadoresca del segle XV. Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló, Barcelona, Institut de Filologia Valenciana - P.A.M., 1988, p. 61. — Rev. Miriam Cabré.

Ms.: Hb. || 6 que l’erba may] que·n l’erba jay ed. (che trascrive erroneamente la lezione rifiutata: que’n l’e may). — 46 abondona] abandona ed. || Aggiunte all’apparato dell’ed. Bohigas: 7 so ed.] co ms.— 43 noirir ed.] morjr ms.

 

Incipitario di Fra Joan Basset
Indice degli autori

Rialc