Pere el Cerimoniós
1 Vetlan el lit, suy ’n un penser casut
2 de dar consell als cavallers qui·s fan
3 e qui·s faran cavallers deravan,
4 es en qual loch los sera pus legut;
5 e dich primer que la cavallaria
6 rebre deu hom de son senyor, si·y es,
7 o de valent cavaller en apres,
8 o de qui cap de son linatge sia.
9 Lo loch me par que sia pus degut
10 noble ciutat, o vila gross’e gran,
11 o·ls enamics valentmen gareian,
12 tenent al puny lança e ’l bras escut,
13 o ’n esglesia, on devota[men] sia,
14 e si u fa ’xi, no sera ja repres
15 per cavallers ne per null hom entes
16 qui ’n nobles fayts met se pensa tot dia.
17 D’Amor no çant, axi com far solia,
18 car me vey trop en anys anant enpes,
19 dubtant que·m fos en mal per alcuns pres,
20 per qu’eu me·n call, [que] pus no·n cantaria.
Ed. Irénée Cluzel, «Princes et trobadours de la Maison royale de Barcelone-Aragon», BRABLB, 27, 1957-58, pp. 321-373, a p. 366.
Incipitario di Pere el Cerimoniós
Indice degli autori
