Rialc
Rao 131.1
Lluís de Peguera
1 Jo crech sapiau la casa
2 dels XXII ascalons
3 hon solen juguar despasa
4 un tort ab corona rasa
5 e dos altres companyons.
6 Ab sollisites rahons
7 alla pervengui tot sol
8 per sonar lo flaviol
9 e cantar dues cansons.
10 La porta trobi uberta
11 hi la senyora molt bella
12 qui, com a persona certa,
13 a mon pler se fonch hoferta,
14 prima pel mig en gonella,
15 e dix me: «Quina novella
16 es que sou asi, senyor?»
17 «Senyora, la vostramor»,
18 respongui, «asi mapella».
19 No fuy junt a miga sala,
20 que li viu desfer los guants
21 e, per mostrar mils la gala,
22 pres mon vit, si Deus me valla!,
23 ffort estret ab dues mans.
24 La virtut cresque dos tants
25 quant ligui lsada la falda,
26 trobant la era pus calda
27 que no solia dabans.
28 En hun canto duna caxa
29 jo li·n meti lo crepo.
30 Jo no dich sie nAlaxa,
31 car no se si tant abaxa
32 la sua condicio;
33 mes força la pasio
34 la pot aver enguanada,
35 ffinalment anemorada
36 de mi per serta raho.
37 En la pus fonda canal
38 al comensant de la vora
39 mostra que li feya mal
40 aquel diablinfernal
41 qui del riure daltri·s plora:
42 «Ay, na lasa, que macora!
43 No sentiu que so fadrina?
44 Si no y meteu escupina,
45 morta sere dins hunora».
46 Mostra cara piadosa
47 com lo senti dins tenir,
48 de menejar pus †derosa†
49 que de pendre la filosa,
50 ni tallar ni de cosir,
51 hi lansa hun gran sospir
52 ab hun ay de dona prenys,
53 oblidant tots los desdenys
54 per la força revenir.
55 Conegui quera vençuda
56 a la fi del suspirar.
57 Anant me dix: «Senyor, ajuda!
58 E no vets que so perduda,
59 e no·m voleu ajudar?»
60 Jo, per fer li lo joch par,
61 abraçant li fiu socorro,
62 mordent la ten fort del morro
63 que la fiu resusitar.
64 Morta per algun espay,
65 si Deus majut!, ma pensi,
66 no cuydant veure pus may
67 lo seu cors grasios, gay,
68 abraçat damor ab mi.
69 Mes com lo mariner fi
70 per mal temps muda lo lop,
71 espantada daquel grop
72 en la ma pres lo manti.
73 E puja sus la mijana
74 per mils correr la tanpesta,
75 vermella com huna grana
76 car la mar no era plana,
77 ni segura, ni honesta;
78 mes al nesesari presta,
79 lo timo mes ha la banda,
80 sperant la sua tanda
81 de la segona raquesta.
82 Naveguant a hull de vent
83 ffiu ascota la cadena,
84 car de la part de ponent
85 senti layre ten ardent
86 que feu tremolar lantena.
87 Mes la força de la squena
88 percudia tant lo lom,
89 que venguem de tom en tom
90 ensemps a mostrar carena.
91 Quant se viu al gran perill
92 per la grosa marejada
93 que buydava lo setrill,
94 si·s fos vista en lespill
95 per morta·s fora jutjada;
96 mas Venus anemorada
97 ffins ara no a fallit:
98 provoca son spirit
99 a la cosa desitjada.
100 E dejus cortines blanques,
101 acabat lo segon toch,
102 sentireu musica danques,
103 cascu tenir se les branques
104 per ensendre mils lo foch,
105 ffins a tant que poch a poch
106 la hobra fonch espatxada,
107 que surti de la posada
108 fflacament ab mon stoch.
109 Ella grogua e jo groch
110 ffom axits de la buguada.
111 Diu, pus no la ne fartada,
112 no·m dara pus almedroch.
113 A mi par que no merescha
114 ella u vage publicant,
115 car qui torna terça grescha
116 no penç que virtut li crescha,
117 car no crex qui va minvant.
118 Germa Vicenç, algun tant
119 me diguau si culpa tinch
120 per no bastar a les sinch
121 en hunora sols estant.
Ed. Francesc Gómez, Rialc 2000. In corso di stampa in microfiches per Els Cançoners catalans medievals, Fundació La Caixa - Seminari de Filologia i Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.
Ms.: N.