Rialc
Rao 131.1

            Lluís de Peguera






    1      Jo crech sapiau la casa
    2      dels XXII ascalons
    3      hon solen juguar d’espasa
    4      un tort ab corona rasa
    5      e dos altres companyons.
    6      Ab sollisites rahons
    7      alla pervengui tot sol
    8      per sonar lo flaviol
    9      e cantar dues cansons.

    10     La porta trobi uberta
    11     hi la senyora molt bella
    12     qui, com a persona certa,
    13     a mon pler se fonch hoferta,
    14     prima pel mig en gonella,
    15     e dix me: «Quina novella
    16     es que sou asi, senyor?»
    17     «Senyora, la vostr’amor»,
    18     respongui, «asi m’apella».

    19     No fuy junt a miga sala,
    20     que li viu desfer los guants
    21     e, per mostrar mils la gala,
    22     pres mon vit, si Deus me valla!,
    23     ffort estret ab dues mans.
    24     La virtut cresque dos tants
    25     quant ligui ’lsada la falda,
    26     trobant la era pus calda
    27     que no solia dabans.

    28     En hun canto d’una caxa
    29     jo li·n meti lo crepo.
    30     Jo no dich sie n’Alaxa,
    31     car no se si tant abaxa
    32     la sua condicio;
    33     mes força la pasio
    34     la pot aver enguanada,
    35     ffinalment anemorada
    36     de mi per serta raho.

    37     En la pus fonda canal
    38     al comensant de la vora
    39     mostra que li feya mal
    40     aquel diabl’infernal
    41     qui del riure d’altri·s plora:
    42     «Ay, na lasa, que m’acora!
    43     No sentiu que so fadrina?
    44     Si no y meteu escupina,
    45     morta sere dins hun’ora».

    46     Mostra cara piadosa
    47     com lo senti dins tenir,
    48     de menejar pus †derosa†
    49     que de pendre la filosa,
    50     ni tallar ni de cosir,
    51     hi lansa hun gran sospir
    52     ab hun ay de dona prenys,
    53     oblidant tots los desdenys
    54     per la força revenir.

    55     Conegui qu’era vençuda
    56     a la fi del suspirar.
    57     Anant me dix: «Senyor, ajuda!
    58     E no vets que so perduda,
    59     e no·m voleu ajudar?»
    60     Jo, per fer li lo joch par,
    61     abraçant li fiu socorro,
    62     mordent la ten fort del morro
    63     que la fiu resusitar.

    64     Morta per algun espay,
    65     si Deus m’ajut!, ma pensi,
    66     no cuydant veure pus may
    67     lo seu cors grasios, gay,
    68     abraçat d’amor ab mi.
    69     Mes com lo mariner fi
    70     per mal temps muda lo lop,
    71     espantada d’aquel grop
    72     en la ma pres lo manti.

    73     E puja sus la mijana
    74     per mils correr la tanpesta,
    75     vermella com huna grana
    76     car la mar no era plana,
    77     ni segura, ni honesta;
    78     mes al nesesari presta,
    79     lo timo mes ha la banda,
    80     sperant la sua tanda
    81     de la segona raquesta.

    82     Naveguant a hull de vent
    83     ffiu ascot’a la cadena,
    84     car de la part de ponent
    85     senti l’ayre ten ardent
    86     que feu tremolar l’antena.
    87     Mes la força de la squena
    88     percudia tant lo lom,
    89     que venguem de tom en tom
    90     ensemps a mostrar carena.

    91     Quant se viu al gran perill
    92     per la grosa marejada
    93     que buydava lo setrill,
    94     si·s fos vista en l’espill
    95     per morta·s fora jutjada;
    96     mas Venus anemorada
    97     ffins ara no a fallit:
    98     provoca son spirit
    99     a la cosa desitjada.

    100    E dejus cortines blanques,
    101    acabat lo segon toch,
    102    sentireu musica d’anques,
    103    cascu tenir se les branques
    104    per ensendre mils lo foch,
    105    ffins a tant que poch a poch
    106    la hobra fonch espatxada,
    107    que surti de la posada
    108    fflacament ab mon stoch.

    109    Ella grogua e jo groch
    110    ffom axits de la buguada.
    111    Diu, pus no la n’e fartada,
    112    no·m dara pus almedroch.

    113    A mi par que no merescha
    114    ella u vage publicant,
    115    car qui torna terça grescha
    116    no penç que virtut li crescha,
    117    car no crex qui va minvant.
    118    Germa Vicenç, algun tant
    119    me diguau si culpa tinch
    120    per no bastar a les sinch
    121    en hun’ora sols estant.

 

 

 

Ed. Francesc Gómez, Rialc 2000. In corso di stampa in microfiches per Els Cançoners catalans medievals, Fundació La Caixa - Seminari de Filologia i Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.

Ms.: N.

 

Incipitario di Lluís de Peguera
Indice degli autori

Rialc