Pastrana
1 A vos, mon cor, me cove descobrir
2 los greus afans que sostench nit e dia
3 per fin’amor, e sol no puch sentir
4 que·n puix’aver neguna milloria.
5 E fayts ho vos, d’altre no·m dey clamar,
6 que·m dats tot jorn voler ultra mesura,
7 car no·m devets leyalment fer amar
8 dona del mon, pus que no y he ventura.
9 E qui us ha fayt tan fort enfellonir,
10 mon feble cors, que no vullats aymia?
11 Cert, no devets fin’amors derenclir
12 ffins a la mort, ne yo no y consentria.
13 Pero be us dich que vos devets triar
14 dona de seny e de gentil natura
15 e, si no u fats, no·m devets enculpar
16 quez asi·m pas ma part de la rancura.
17 En cor, en cor, a me covendra dir
18 en aycest punt ço que dir no volria,
19 car dones son tals que volen tenir
20 cent amadors, fent a xascu falcia.
21 E donchs veyats yo si me·n dey lunyar,
22 puys lor amor no ’s ferma ni segura;
23 enquer pus fort, que del bell dia clar
24 creyre us faran que sera nit escura.
25 Cor maldizen, no poria soffrir
26 vostre fals dits ni mala parlaria,
27 ans ne devets algunes mantenir
28 que no us faran joch ni barateria;
29 mas vos, amichs, no les sabets trobar
30 e per ayço passats de joy fretura,
31 car dona ’b seny no us fara tant penar
32 com la que te lo cap en la verdura.
33 Argullos cor, no devets presumir
34 de vos trop mays que mester no us seria,
35 car vos sabets c’a mi no·m val servir
36 ni·m val haver bondat ni cortesia,
37 ni·m val razo ne bon dret allegar,
38 ne res no·m val promissio ni jura,
39 ni·m val bon geny, ni·m val de nit vetlar
40 perque vos dich que no·n dey haver cura.
41 En cors, en cors, vos no podets fugir
42 al que yo vull, puys que us he senyoria,
43 que mals e bens haurets a sostenir,
44 car fin’amor diu e vol c’axi sia.
45 No us enugets, si us play, de trebeyllar
46 lay hon saubets que mon voler s’atura,
47 e si porets, mala dita forsar
48 y aconseguir d’amors la joya pura.
49 La que amats m’a fayt axi lenguir
50 que m’ha portat en longa malaltia,
51 car per tostemps qu’eu d’amors la requir
52 dits que no·m vol ne·l play ma companyia;
53 perqu’eu no vull pus ab leys altercar,
54 puys axi m’es del tot cruels e dura.
55 Mas vos e yo, prech vos, anem sercar
56 dona qui·ns don d’amor la vestidura.
57 No us ne porets, en cors, axi partir
58 si contemplats sa dolsa fisomia,
59 son dolç parlar e lo gint acollir,
60 l’amoros vis e sa beutat jolia.
61 Mas lo millor consell que jo us puch dar
62 es que lohets sa perfayta figura
63 e que sovent l’avets merce clamar,
64 car tot bon fruis a pauch a pauch madura.
65 Tant quant ne cuis pus abtament regir
66 de vays amor, trob qu’es molt gran follia,
67 car dones huy no·s poden abstenir
68 de fer barats ab granda tritxaria.
69 No us sia greu com gose tan parlar,
70 car yo us atorch qu’es gentil creatura
71 leys que amats, mas fa·m desesperar:
72 com volets, dochs, que vostre mal procura?
73 Nostre debat, en cors, haur’a finir,
74 pus no volets fer la voluntat mia.
75 Mas dir vos he com porets provehir
76 a nostres mals, e pus no us en diria:
77 que dolsamen tornets a suplicar
78 la qui·m te pres jus sa gran tancadura
79 que us don s’amor e, si no la us vol dar,
80 ladonchs creyre que us clamats ab dretura.
81 Per cloure dich qu’aycell ha foll dezir
82 qui mal prenent no·s muda ni·s xastia.
83 E vos, mon cor, volets amor seguir,
84 que·l fiz amans pels lausangers cambia?
85 Mas puys axi volets profidiar
86 ab me qu’us tench jus ma clausura,
87 la que amay requerray sens dubtar,
88 e si·m dits no, fayts me la sepultura.
89 Carvoncles bells, playa us determanar
90 nostre debat, car loch temps ha que dura;
91 e si volets a dreyt vers mi jutgar,
92 dar m’ets la joy que tots amans ha cura.
Ed. Rossend Arqués, «Apunts sobre el domini del cos i la manipulació de l’ànima», Actes del 9è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, I, Barcelona, P.A.M., 1993, pp. 48-72.
Rao: Pastrana; Arqués: Pestrana; rubriche: Pestrana JN; Pastrana K.
Incipitario
di Pastrana
Indice
degli autori
