Rialc
Rao 129.2

            Simó Pastor






    1      Segui, segui aventures gentils!
    2      Mostrar vos he la pus bella ’ventura
    3      que·s pot trobar en los bens de natura
    4      e de virtuts acompanyada mils.
    5      Entre delits una clara donzella,
    6      plena de seny, enginy e bon saber,
    7      en bell estil mostrant lo seu dever
    8      en les millors millor, gentil e bella.

    9      Ector no fou tan prous, ardit ne fort,
    10     ne tant espert en la cavalleria,
    11     com de virtuts pertanyent en aymia,
    12     la que yo dich florex en alta sort.
    13     L’ome qui sab part de la su’abtesa
    14     ab veritat pora recitar
    15     que los bens tots qu’hom pot considerar
    16     son assistents a servir se noblesa.

    17     Si de tants bens al savi Salamo
    18     ffos pervengut, ni un tant d’una sintilla
    19     ja disputat lo saber de Sibilla,
    20     lo dit senyor fora d’opinio
    21     qu’ell visitas la donzella Suaris,
    22     auctoritzant los savis documents,
    23     judicis grans e subtils arguments
    24     qu’ella sab fer als disputants contraris.

    25     Si conagues Paris la que diem,
    26     cert Menelau no for’absent d’Elena,
    27     ne fora mort per amar Polissena
    28     lo tant valent Anxilles, com sabem.
    29     Que·l pus sentit qui mir esta donzella,
    30     per los bells dots e gracies que y son,
    31     no presant res tot lo restant del mon,
    32     oblida si e d’ella s’anamora.

    33     Donchs, que·n direm d’una senyora tal
    34     qu’es nostron be, goig e plaer e vida?
    35     Lo Paradis, part de delits complida,
    36     res indegut no cap en son hostal.
    37     Sus, donchs, veniu, amadors, a gran pressa,
    38     magnificants tal donzella d’onor!
    39     Si la serviu, guarnits de pur’amor,
    40     prosperareu, segurs de sort revessa.

    41     Na Ysabell, ma singular mestressa,
    42     per ço us am tant he us servesch ab temor,
    43     que us veig muntar en tan alta favor
    44     que dins breu temps vos tindrem per deessa.

    45     Ves te·n, canço, a la gran principessa
    46     que lohes tant e dius qu’es la millor;
    47     e digues li que·l preu de sa valor
    48     munta mil tants que ta veu no confessa.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, «Un precedent del bilingüisme literari valencià: la tertúlia d’Isabel Suarís a la València quatrecentista», BRABLB, 38, 1979-82, pp. 105-131, a p. 126.

 

Incipitario di Simó Pastor
Indice degli autori