Rialc
Rao 129.1
Simó Pastor
1 Per divulgar la pratica dampnada
2 que tu vilment cascun jorn exercites
3 (bordells, taulers e tavernes visites,
4 corroborant ta vida raprovada),
5 me so dispost, e no poch voluntari,
6 en declarar tos crims espressament,
7 per che duymes no sies fictament
8 entre les gents entes per lo contrari.
9 Home confus, de peccats exemplari,
10 degres pensar que tot fet se descobre,
11 car lo peccat es clau tancant e obre
12 lo crim enclos de que·s pren inventari.
13 E vet per que romans sens adjutori
14 dels cars amichs, qui·s dolien de tu,
15 e per los fruyts d’on se coneix cascu
16 ton mal usar es fet clar e notori.
17 Lo pou d’infern es dat per porgatori
18 als desleyals Absalon e Tiestes,
19 Mordret, Amnon, e Jeson, e Horestes,
20 car son finits en criminos cursori.
21 Tot en axi ha fet discu[r]s ta vida,
22 procurant mals a qui mes t’a valgut,
23 de que romans pobre, vell, abatut
24 e ’nvergonyit per ta viltat complida.
25 Veu de clamor fins en l’Altisme crida
26 lo trahiment qu’as fet dins l’abitacle
27 del ver amich, qui sens algun obstacle
28 ta voluntat granment ha favorida.
29 E tu, pollut, obstinat en luxuria,
30 als cars amichs, no sens doble tractat,
31 la hu trahint, has l’altra destrossat
32 de ton poder, procurant los injuria.
33 Mas sies cert que Magera, la furia,
34 d’infern pregon sera ta companyona,
35 diversament cruciant ta persona,
36 ab foch e glaç, set, fam, ab que marturia
37 los denigrats pressits, hon peccats nexen
38 pus de mortals, sobrepujants de grau
39 ton crim exceç, hon tu, qu’est lur sclau,
40 seras punit segons tos crims merexen.
41 Guany es ubert als qui mes t’avorrexen,
42 per que ton mal no·ls sia participi,
43 car, si prevists fossen en lo principi,
44 fforen exemps dels pensaments qui·ls vexen.
45 Mes tu ja·t veus posat en tal ruhina
46 qu’a tot lo mon enuga ton compas;
47 cascu es fart de les viltats que fas:
48 exili prest te sera medicina.
49 De que fas peu, de ta color citrina,
50 o del renoch qui les hores te canta,
51 de glopejar ab la crapola tanta
52 que·l mal cuynat als escots t’ebomina?
53 No·t veig recors ni terra que·t sostengua,
54 ten ferament t’est inclinat a mals.
55 Totes viltats en tu son inmortals
56 e tot leix cars som certs que de tu vengua.
57 Sach de peccats, si per cascuna lengua
58 ffossen descrits tos dies criminals,
59 raho costreny que de les infernals
60 sien presents per complir tal erengua.
61 Lo testament dels asens te retengua,
62 executant sos drets perroquials,
63 qu’en lo Canyet, en tos dies finals,
64 seras translat de l’hostal de na Mengua.
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.
Mss.: JKN. Base J. || 13 romans N] roman JK. — 49 ta N] te JK.