Francesc Oliver
La Bella Dama sense merci
Parle l’actor
1 No ha gran temps cavalcant jo pençava,
2 com un hom trist, cansat e doloros,
3 en un gran dol hon Fortuna·m lançava,
4 lo mes dolent de negun amoros;
5 pusqu’ab son dart e força rigorosa
6 me tolch la Mort la senyora de mi,
7 lexant me sol ab Tristor engoxosa
8 en lo govern doloros e mesqui.
Parle l’actor
9 E si vull dir: Forçat m’es que·m jaquescha
10 de ffer dictats e de cobles rimar,
11 e qu’abandon e de mi convertescha
12 riure y solaç per lo legramajar.
13 Cert, en aço m’es forçat lo temps metra,
14 car ja no tinch sentiment ni confort
15 d’escriura res ni tampoch de tremetra
16 cosa qu’a mi ni altri fos deport.
Parle l’actor
17 E qui ’l voler constrenyer me volia
18 d’escriure mot delitos ni plasent,
19 ma ploma, cert, attendre no y sabria,
20 ni ja menys dir ma lengua clarament.
21 Bocha no tinch ab que rialles fassa
22 qu’ab los meus ulls n’o vesseu desmantir,
23 car mon cor trist desdient l’ambarassa
24 ab dols e plors que dels ulls fa surtir.
Parle l’actor
25 E per ço leix als malalts amorosos
26 qui han esper d’aver alleujaments
27 ffassen cançons, balades, mots donosos,
28 cascuns segons lurs abtes sentiments.
29 Qu’en testament la mia car’amada
30 se pres la mort, Deus haja l’espirit!,
31 e se·n porta mon sentir en s’anada,
32 qu’ab ella jau sots la losa dormit.
Parle l’actor
33 De mi callar es vengut temps e hora,
34 car de res dir so del tot yo cansat.
35 Jo vull leixar als altres dins e fora
36 ffer lo lur temps, car lo meu ja ’s passat.
37 Pus mon cofret ha romput la Fortuna,
38 hon mes ricors yo tenia guardant
39 e tot lo be per mi justat en una
40 en lo bon temps de joventut volant.
Parle l’actor
41 Amor lo seny m’a regit e la pensa;
42 si falta y ha, deman n’a Deu perdo.
43 E si be fiu, pus no·n sent conaxença,
44 aço no·m tol ni tempoch no·m fa do.
45 Car, al trespas de ten singular dona,
46 tot mon deport feu tembe son trespas.
47 Pera·m la mort l’estany d’aygua no bona
48 de que passar may no poch mon cor llas.
Parle l’actor
49 En tal pensar e sompni d’amargura
50 jo cavalqui aquell mati ’b dolor,
51 tant que no fuy luny d’un loch e verdura
52 hon lo dinar pensave fer mon cor.
53 E quant hagui ma via ja complida,
54 cuydant me yo albergar e retrer,
55 yo vaig sentir, per ma sort e oida,
56 grans ministres dins en un bell verger.
Parle l’actor
57 En aquell punt e sonada moguda
58 si·m retragui en un loch tot secret.
59 Mas, sabent, cert, mos amichs la venguda
60 vingueren prest hon jo m’era retret;
61 e qui ab prechs, qui ab fora y raquesta,
62 mon saber may acabar, cert, no poch
63 qu’ab ells no fos a la jornada presta
64 d’aquell solas e tant delitos loch.
Parle l’actor
65 A l’antrar fuy acullit de donzelles
66 e d’altres prou senyores ben rebut,
67 e festejat be de cascuna d’elles,
68 qui totes son bones, si Deu m’ajut;
69 e de llur gran e cortesia bella
70 jo fuy tengut alli, cert, aquell jorn
71 en grans deports e festa molt novella
72 e mes en pler e graciat sojorn.
Parle l’actor
73 Lo dinar prest fonch e taules parades,
74 e seure·s van alli totes ensemps;
75 e puixes, quant foren ben arreglades,
76 los mes dels bons meten servint les temps.
77 Mes tals hi hac qui ’n aquell jorn veheren,
78 dins en la gran companyia d’aquells,
79 les lurs amors, d’on semblant may no feren
80 que d’ellas fos liguat pas negun d’ells.
Parle l’actor
81 Mes hu n’i veu entre·ls altres ma vista,
82 venint, anant alli, ades ades,
83 e molt pensos, arrapat d’amor trista,
84 guayra brogit no menave james.
85 Lo semblant seu entremudat semblave,
86 mas lo desig, qui passa la raho,
87 li feya fer reguard a qui amave
88 en hora tal que no era saho.
Parle l’actor
89 E d’elegrar viu que feya sa força,
90 menant en si fentament un goig flach,
91 e lo seu cor de ben cantar esforça,
92 no per delit, mas que son fet amach.
93 Car ell tot jorn un gran relaix de planta
94 li vereu, cert, enllaçar ab sa veu,
95 e revenir a ell ab pena tanta
96 com de l’ocell al bosch cantant veheu.
Parle l’actor
97 D’altres n’i viu una gran plena sala,
98 mas aquell sol a mi, cert, be sembla
99 enujos, groch, magre, de color mala,
100 ab son parlar que viu que tremola.
101 Guayre negu dels altres no semblara;
102 vestit d’escur era, sens pus senyal,
103 e home tal a cascu ressemblara
104 qu’en libertat no te son cor leyal.
Parle l’actor
105 De totes molt festejat se fenyia,
106 escahent li e fahent ho molt be;
107 mes tot sovent semblave·l costrenyia
108 l’amor leyal qui son cor cremat te;
109 aço per tant que s’amad’el mirave,
110 de que lavors clar s’amor conegui
111 en son reguard, que ’b sos ulls endressave
112 molt piedors, vers ella, dret cami.
Parle l’actor
113 Mas de grans trets desviave se cara
114 en altres lochs per voler ell mirar;
115 puys al trevers l’ull retornar susara
116 li vereu prest la hon li pleya star.
117 D’on percebi son tret qui dels hulls rage
118 empenat tot de request gracios,
119 e si digui entre mi: «Si Deus m’age,
120 aytal fuy yo com vuy sou, amich, vos!»
Parle l’actor
121 Alguna veu a part lo viu retraure
122 per reffermar son cansat continent,
123 e suspirant tendrament vereu jaure
124 en trist record son lassat pensament;
125 mas puxes ell, reprenent s’ordonança,
126 venia prest per ellas mes servir;
127 mas, qui volgues jutgar be la semblança,
128 un piedos entremes se pot dir.
Parle l’actor
129 Apres dinar cascun, cert, e cascuna
130 dispondre viu en danses e gran pler,
131 mas aquell trist dançav’ades ab l’una,
132 ab l’altr’apres, a tot lo seu voler,
133 a totes fent cara comuna y festa,
134 cascuna com li venia son torn;
135 mas retornar a la qui li es lesta
136 lo vereu molt e vogir li entorn.
Parle l’actor
137 Be de mon alt, cert, l’avia triada
138 entre les mes que yo lavors hi viu,
139 si ell al grat del cor l’agues sercada
140 axi com feu lo cors bell e joliu.
141 Mas qui leuger vol axi·l repos creure
142 de sos hulls sol, sens alre esparant,
143 de morts ben mil mort lo porieu veure
144 ans que tenir ço que va desigant.
Parle l’actor
145 En ella pas jo no pens hagues falta,
146 car tot son cors li viu ben compassat,
147 e de tots bens era cosa mes alta
148 per fer tot cor d’emoros contentat:
149 jove, gentil, frescha e molt leugera,
150 plena de bens, no variabl’en res,
151 de bell parlar e de pura manera,
152 jus l’estandart luça e molt cortes.
Parle l’actor
153 D’aquell solag e festa·m vaig constrenyer,
154 car joya fa al cor trist crexer dol;
155 e per la gent, pensant, me vaig empenyer,
156 posant me prop d’una trilla tot sol,
157 de rames grans e fulles ben espessa,
158 ab entrellas de salzes de verdor,
159 que jo no crech de neguna travessa
160 negu·m pogues veure per l’espassor.
Parle l’actor
161 Aquell amant s’amorosa prenia
162 quant a son torn li venia·l dançar,
163 e puys apres al retorn se·n venia
164 sus un prat vert ab ella reposar.
165 Mas d’apres ells negu pas no y estava
166 assegut prop, sino sol ells abdos,
167 ne res al mig d’ells a mi no·s trobava:
168 la trilla sol era miga de nos.
Parle l’actor
169 L’amant hoy sospirar e fer pianta,
170 car lo mes prop lavors ha mes desig,
171 e per voler que sent e dolor tanta,
172 no sab callar ni dir lo que li fig.
173 Axi lenguint pres lo metge, sens moure,
174 tardave dar per a ssi la salut,
175 car ja no pot lo cremant pus fort noure
176 qu’epropiar se foch gran e crescut.
Parle l’actor
177 Lo cor e·l cors li senti dar cruxida,
178 d’engoixa gran e de por molt constret,
179 estant mudat ab la cara smortida
180 per lo treball del cor e cors destret.
181 Desig l’empeny e la por lo reffrena,
182 la hu volent e l’altra contrestant;
183 de que, tot cert, pocha dolor no mena
184 qui dins son cor tal guerra va portant.
Parle l’actor
185 E de parlar sa fora viu empendre,
186 si la gran por no l’hagues desviat;
187 mas a la fi son cor fora d’estendre
188 en dir sos mais, com hague reposat.
189 E retornant pres de s’anamorada,
190 ab la veu baia lavors plorant digue:
Parle l’amant
191 «Adeu, mon be, e tan mala jornada
192 aquell jorn fonch que primer vos mire!
Parle l’amant
193 Jo soffir mal ardent e gran tristura,
194 e muyr tot, laç, per vostr’amor haver;
195 e si veig be que vos no us hen dau cura,
196 ni mes dolors no pensau de saber.
197 Mes en ten poch que jo dir no poria
198 veig que u meteu, com a vos ho replich,
199 e menys valer vostra gran senyoria
200 d’aço no veig ni d’onor gran destrich.
Parle l’amant
201 E las de mi! que us enuya, senyora,
202 si us vol tant be un cor d’ome ten franch,
203 car per honor mon seny a vos adora
204 e vostre so, sens mudar may lo tranch?
205 E dret en vos jo no y deman, ni ’s lassa
206 ma voluntat, qui tant sotsmesa s’es
207 al vostre grat, e no·l meu, d’una passa,
208 per fer servir a ma franquesa mes.
Parle l’amant
209 Jatsie·m pens que pas no desservescha
210 lo vostre grat per lo meu bon servey,
211 soffriu almenys, si us plau, que jo us servescha
212 sens lo mal grat tant vostre del servey.
213 Jo us servire sens fer may deservança,
214 ma leyaltat be tostemps observant,
215 car per aço me trasch Amor en dança
216 que vostre fos e servidor amant».
Parle l’actor
217 Quant hac hoyt sa dama son lenguatge,
218 ella respos axi tot baxament,
219 sens punt mudar la color ni coratge,
220 mes tot suau e mesuradament:
Parle l’amada
221 «Beli senyor, vos, aqueix foll pensar d’ara,
222 no·l lexareu james de vos partir?
223 Vullau pensar a l’enuig qui us empara
224 e dar vos pau: no vullau lo morir».
Parle l’amant
225 «Negu no y pot metra pau ni destreta
226 sino vos sol, qui la guerra·m donas
227 quant vostres ulls scriviren la letra
228 per la qual mi desaffiar mostras,
229 ab Dolç Reguard, qui d’aço·m fes tramesa,
230 araut d’aquell desaffiar que·m fes,
231 per lo qual, cert, vos me fes la promesa
232 qu’en desfiant bona fianç’agues».
Parle l’amada
233 «Ell ha gran fam de viur’ab dol e pena
234 e de son cor flaquament guarda fa
235 qui d’u tot sol reguard d’ull no·s deffena
236 ne guard se pau ne se joya qu’en va.
237 Car, si yo us guard o altri vos reguarda,
238 los ulls son fets solament per mirar.
239 En aço jo no prench altrament guarda:
240 qui mal ne sent aquell se·n deu guardar».
Parle l’amant
241 «Si naffr’algu un altra de ventura
242 per culpa sol d’aquell axi neffrat,
243 que y pot ell fer mes per juy e dretura
244 sino ’ver dol del cas affortunat?
245 E pus ma sort ni la mia fortuna
246 no m’an pas fet aquest doloros cas,
247 mes vos ho fes, de tots vicis dejuna:
248 per que preneu en desgrat que us amas?»
Parle l’amada
249 «Yo contra vos desgrat ni fellonia
250 james hagui ni la vull ni le us moch;
251 ni guayre grat no me n’abelliria
252 ni menys saber vostre privedes joch.
253 Cuydar vos met en tal perseverança
254 que lo molt poch vos pot esser plasent;
255 mes, si us voleu fer engan ni ultrança,
256 axo no vull jo fer segurament».
Parle l’amant
257 «Quisvulla·l mal a mi procur ni pena,
258 Cuydar no m’ha en aço desabut;
259 mes Amor tant m’a cassat ab cadena
260 qu’en vostre laç so per fora caygut.
261 E, pus que m’es tal sort sdevenguda
262 qu’en vostres mans he d’ever la merce,
263 si caygut so, e vos no·m dau ajuda,
264 qui pus tost mor, cent, menys pena soste».
Parle l’amada
265 «Tan gracios mal ni de semblant pasta,
266 sertes, no met guayre de gents a mort,
267 mas ell esta be lo dir al qui u tasta
268 perque mes prest ell son desig report.
269 Mes tal se plany, crida fortment e plora
270 que no sent pas les pus aspres dolors;
271 mas, si Amor axi greument acora,
272 cert, mes ne val un dolent que no dos».
Parle l’amant
273 «E las, Amor!, que, certes, mes valria,
274 per gran bondat e cortesia fer,
275 qui del dolent dos alegres fahia
276 que no·l dolent axi del tot desfer.
277 Yo mes desig no tinch de vos, mestressa,
278 sino que mon servey a vos plagues,
279 per cambiar, sens mal fer ni revessa,
280 dos ben contents en loch d’un trist e pres».
Parle l’amada
281 «D’amor no vull lo goig ni la tristesa,
282 ni gran esper, ni desig tempoch tal,
283 e si no he de vos pler ni bellesa,
284 ni guayre sguard a vostre pler ni mal.
285 Triu a son pler tot hom qui triar vulla:
286 yo francha son e francha vull estar,
287 sens lo meu cor depertir d’una fulla
288 per fer a mi altri senyorejar».
Parle l’amant
289 «Amor, qui dol e delit foragita,
290 dones lunya de servey e d’empriu,
291 e·ls ordena per la lur part e dita
292 senyores ser e de franch senyoriu.
293 Los servidors no y han pus d’eventatge
294 sino tan sol los percassos que·s fan;
295 mes, pus han fet una veu l’omenatge,
296 certes, ben car los costa ço que n’han».
Parle l’amada
297 «Ja dones, cert, no son axi grosseres,
298 mal entenents ni axi folles pas,
299 que per un poch de falcies leugeres,
300 confites prou en bells mots e dits clars,
301 d’on teniu tots escoles e gran fira
302 per elles fer los creure·l que voleu;
303 mas del tot prest lur voluntat se gira,
304 qu’a beli parlar orella cloure·s deu».
Parle l’amant
305 «No es burler que tant pogues despendre
306 d’estudi, seny ni de pena jamay,
307 qui axi trist plant james pogues vendre
308 com aquell fa qui es farit del glay.
309 Car lo qui·s dol e te la testa sana
310 a penas pot sa ficcio cobrir;
311 mas pensament, ple de la dolor vana,
312 prova sos dits en ses obres finir».
Parle l’amada
313 «Amor es, cert, fort cruel legotera,
314 dolc’en mentir e molt aspr’en sos fets,
315 e sab d’aquells venjar se ben leugera
316 qui·s pensen vuy saber sos grans secrets.
317 Car ella·ls fa consentir a sa guisa
318 per un entrar de caritat molt gran;
319 mes puys, quant ve al penedir, allisa
320 e mostre us dar la feretat d’angan».
Parle l’amant
321 «D’aquell tant mes que Deu e puys Natura
322 han fet plaher d’amors en pus alt vent,
323 tant mes es, cert, pus aspra la punctura
324 e desplasent mes lo deffalliment.
325 Qui no ha fret no ha de calt enveja:
326 contrari es un per altre request.
327 E d’aquest pler negu sab com pesseja,
328 si donchs no l’ha ab gran dolor conquest».
Parle l’amada
329 «Plaher no es per tots en egual mida:
330 ço que us es dolç, a mi par amargant.
331 E no podeu vos ni altra partida
332 a vostre grat a mi fer amar tant.
333 Negu no deu fer me clams ni querela,
334 sino per cor, ans que per libre no,
335 car fora may ensetar pot ni pela
336 la voluntat qui es francha d’axo».
Parle l’amant
337 «Senyora, ja plasent a Deu no sia
338 que nengun dret hi vulla conquistar,
339 mas sol a vos mostrar lo mal que·m lia
340 e requerir merce·m vullau donar.
341 Car, si yo ’ntench en res honor offendre,
342 Deu me do prest ço que delit confon,
343 e no·m leix may conquistar ni attendre
344 plers ni delits mentre visqu’en lo mon».
Parle l’amada
345 «Vos e cascuns qui volen fer tal jura
346 se van del tot condempnant maldient,
347 e cuyden se que lur jur pus no dura
348 sino tant com los mots van despenent,
349 e que Deu just e·ls sants riure se n’hagen;
350 mas en tals jurs no ha gens fermetat.
351 Les tristes, donchs, qui fiar s’i assagen
352 se·n ploren puys ab cor legramagat».
Parle l’amant
353 «Aquell no te cor d’om ni conexença
354 qui cerque pler que li torn desonor,
355 ni mereix nom ni donar li deffensa
356 ni qu’ayre·l toch ni terra ni claror.
357 Car leyal cors e la verdient bocca
358 son lo castell de l’hom qui es perfet;
359 e qui sa fe axi leuger abocha
360 s’onor desfa per altri e remet».
Parle l’amada
361 «Lo cor vila e bocca ben cortesa
362 no son james cascuns be d’un acort;
363 mas ficcio breu es ab ells encesa,
364 qui·ls ajust’ab maliciosa sort.
365 Lo malestruch son falç semblant aporta,
366 son preu a be e se lengua fenyent;
367 mas honor es en lur cor del tot morta
368 sens esser may plorad’ab veu planyent».
Parle l’amant
369 «Qui pensa mal, negun be no li vingua;
370 Deu a cascu don lo que be mereix.
371 Mas record vos, per Deu, de mi us sovingua
372 de la dolor que soffir e·m deleix.
373 Car de ma fi ni perdua deserta
374 al vostre cor enveja no li·n pren;
375 mas si en vos gracia m’es uberta,
376 ma vida, cert, per vos sole·s deffen».
Parle l’amada
377 «Lo cor leuger e la plasent follia,
378 qui es millor del tot com pus es breu,
379 cert, fa venir a vos malenconia,
380 pero mal es qui guoreix ab xich breu.
381 Per que vullau fer als pençaments treva,
382 car hom es tost de pus bells jochs cansat.
383 Yo no us ajut ni per mi res no us greva:
384 qui no me·n creu, no·n pot esser forsat».
Parle l’amant
385 «Qui ha falco, ocell ho ca de rassa
386 que tingua prop, amant be lur senyor,
387 ell lo te ’n car e·l te pres e l’abrassa,
388 e no li diu, manassant, res ab por.
389 E jo, que tinch mon seny e pensa tota
390 en vos, sens frau ne cami barater,
391 son lançat luny e mes pus baix que sota,
392 e menyspresat mes que un estranger».
Parle l’amada
393 «Si jo vuy fas a tots la cara francha
394 per mon bell pler e de franch cor e bo,
395 yo no us ben vull a vos fer una brancha
396 per esquivar vostre dan en aço.
397 Qu’Amor es, cert, de ten poch saviesa
398 e te l’acort en creure axi prest,
399 que molt leuger s’etreveix fer empresa
400 de cosa que proffit no se li·n rest».
Parle l’amant
401 «Si per amor e faeltat sancera
402 yo pert tot ço que los estrengers han,
403 ja no·m valra leyaltat verdadera
404 menys qu’en aquells qui venen e se·n van
405 e qui no son de vostra senyoria.
406 E fora mils vostre parer mostrar
407 que hon deveu vos somon Cortesia,
408 qu’exi·s mereix amor per amor dar».
Parle l’amada
409 «Axi es, cert, Cortesia ’nlassada
410 de gran Honor, qui la vol e soste,
411 que no vol may esser a res liguada
412 per donatius, ni prechs ni altre be;
413 car deperteix sol de sa bona cara
414 alla hon ho li semble e li plau,
415 guardo retent, ho mal, ho cosa cara,
416 e nunque may van ensemps ni·ls trobau».
Parle l’amant
417 «Jo no vull punt de guardo, cert, la tanda,
418 car lo servir m’es alt tant que me·n call:
419 gracia vull e d’aço us fas demanda,
420 pus que la mort o merce a mi fall.
421 Donar lo be alla hon n’a fallença,
422 aço es, cert, cortesi’ab raho;
423 mas dar als seus es ja major valença
424 que·ls estrengers festejar de bon so».
Parle l’amada
425 «No se quin be apellau en tal cosa.
426 Mal emprestat ha be, cert, altre nom;
427 car molt es larch del seu e massa gosa
428 qui per donar voi perdre son renom.
429 Car no·s deu fer donatiu a persona,
430 sino quant es requesta condessent.
431 Car, si honor no rete lo qui dona,
432 cert, molt petit es tot lo romanent».
Parle l’amant
433 «Cert, hom mortal may nesque ni seria,
434 ni pot james nexer dejus lo sel,
435 ni altri es sino, cert, que jo sia
436 qui vostr’onor toch pus ni mils d’un pel,
437 ni de negu, vulles jova ni vella,
438 lo meu no es sino·l vostre servey,
439 ni tinch lo cor, seny, bocha, ulls ni cella
440 qui·s donen fer offici d’altre ley».
Parle l’amada
441 «De prou e gran carrech vuy se carregua
442 qui sa honor guard’e vol mantenir;
443 mas ha desdeny e treball viu en bregua
444 qui ’n altra ma la voi fer detenir.
445 Car tal a qui la honor li partangua
446 attendre, cert, a negu no se·n deu;
447 car menys dete del seu e mes s’enfangue
448 qui ’n altri vol entendre mes que·l seu».
Parle l’amant
449 «Vostres hulls han empremptada lur marcha
450 en lo meu cor, quesvulla vingua·ls ne;
451 si he honor ho serch ahon s’embarcha,
452 ell m’a venir de vos, qu’exi·s cove.
453 Ffortuna, cert, ha volgut que jo tengua
454 ma vida sots vostre merce y voler;
455 per qu’es ben dret que del tot me revengua
456 de vostr’onor mes que d’altre mester».
Parle l’amada
457 «A vostr’onor enteneu ab gran fura
458 per vostre temps en millor espletar.
459 De la de mi, a mi lexau la cura,
460 sens pendre ’n gents pena ni fohejar.
461 Qui venç bon fet a son voler, cert, gira
462 un cor del tot follament dessabut,
463 que·l rompre es pits que plegar, qui u mira,
464 e moure·s val mes que no ser caygut».
Parle l’amant
465 «Pensau, mon be, que d’aquell jorn fins ara
466 qu’Amor del tot mon cor vos hac liurat,
467 ell no pot fer ni yo, cert, menys susara,
468 que d’altre fos tant com viure ’b son grat.
469 Tot quiti franch lo liur’a vos, ma vida;
470 aço, donques, no·s pot gens obolir.
471 Yo sper tostemps que sera la seguida,
472 car ja no y puch tolre ni affegir».
Parle l’amada
473 «Jo no tinch gents la cosa per donada
474 per offerir s’e dar a qui no u pren;
475 car donatiu es cos’abandonada
476 si al qui u dau del pendre se deffen.
477 Molt ha de cor qui d’empendre assaga
478 de voler dar a tal que lo y reffus.
479 Mas ell ha seny qui apren e que hage
480 sentiment bo en affers, que no mus».
Parle l’amant
481 «Aquell del tot no despen temps ni musa
482 qui vol servir dona de ten alt preu;
483 e, si u deig fer ni mon seny axi m’usa,
484 repres no puch ser de negu jus Deu
485 de cor fallit ni ’nguanat ab falcia,
486 car jo a vos la demanda fas tal,
487 per qui Amor l’ampresa fa tot dia
488 de tants bons cors la conquesta real».
Parle l’amada
489 «Si mon consell voleu hoyr e pendre,
490 en altra part sercau dona plasent,
491 e qu’en amors se vulla ben attendre
492 e mils se do a vostr’enteniment.
493 Car, cert, molt luny de confort se turmenta
494 qui, si mateix, met per dos en treball;
495 car aquell te l’esperança destenta
496 qui no sab fer son punt doblat al tall».
Parle l’amant
497 «Cert, lo consell que·m donau, ma senyora,
498 se pot mils dir que no fa pas lo fer;
499 de creare u yo me perdonau est’ora,
500 car lo mea cor es tan fort e senser
501 qu’ab res del mon no pot girar la pensa
502 en cosa tal d’on no ha leyaltat;
503 ni pus consell mester no·m fa ’n deffensa,
504 sino de vos merce e pietat».
Parle l’amada
505 «Aquell ha seny, quant ha follia feta,
506 si depertir ne sab e vol del tot;
507 mas falliment te de raho desfeta
508 lo qui la vol usitar e no pot.
509 Qui per consell no·s mou e no·s revocha,
510 desesperar se met de son encalç,
511 e tot lo be que reb ell ni li·n tocha
512 es de morir e[n] perseguiment falç».
Parle l’amant
513 «Jo certament passaguire quant pugua
514 e tant e fins la vida·m durara,
515 e, si lavors leyal morre ’n tal fugua,
516 aquella mort ja no m’enujara.
517 Mas, puixes quant vostra duretat fera
518 morir leyal me fara doloros,
519 certes, menys greu me sera y plesentera
520 que no ’n lo mon viure falç amoros».
Parle l’amada
521 «De res ab mi vostron saber no·s prengua,
522 car jo no us so aspra ni dura ’n res,
523 ni es pas dret que vostre seny me tengua
524 dolça vers vos ni amargua james.
525 Qui serque·l mal, tengue·l, pus lo·s procura;
526 altre confort donar jo no lo y se,
527 ni de mostrar tal fet jo no he cura.
528 A qui us vullau l’assaig ne remetre».
Parle l’amant
529 «Cert, assegar ho cove una volta
530 a tots los bons lur tarde ho endret,
531 e al degut d’amor fer pagua solta
532 qui sus franch cor ha de pendre ’lgun dret;
533 car franch voler mante e creu de veta,
534 si ’ndurahit s’es pres en tal saho
535 d’axi tenir altre cor en estreta,
536 si ell no te mes d’un cor en preso».
Parle l’amada
537 «Yo no so tant de cas maravellada
538 com so d’aquest al qual dech ben pensar,
539 car veig del tot perillosa l’entrada
540 e mes perill encar’al retornar.
541 Car tart veureu proffit vos ne seguescha;
542 per ço no tinch en sercar voluntat
543 un mal plasent qui perills vos refrescha,
544 d’or l’assaig pot costar car sens mercat».
Parle l’amant
545 «No es raho de dupte maniffesta
546 ni rasel menys qui us promogue·l saber
547 a mi longuar ni desviar ma testa,
548 car la bondat de vos troba lo ver:
549 que jo he fet l’assaig e prova serta
550 per que del tot ma leyaltat dar diu.
551 Lo lonch esper e la prova esperta
552 ne·s pot negar, car ell s’es mostratiu».
Parle l’amada
553 «Aquell se diu leyal e lo y diria,
554 e lo seu nom ho mostre maniffest,
555 qui servir sab e selar quant deuria
556 e sab guardar lo be, si l’ha conquest.
557 E qui mes vol perseguir ne requira,
558 cert, leyaltat no ha sprovada be,
559 car tal sercant va gracia e mira
560 que puys la pert, quant trobada la te».
Parle l’amant
561 «Si leyaltat de mi del tot s’esforça
562 de ben amar go que no·m quer ni·m vol,
563 e tinch molt car go que morir me força,
564 cert, plau m’aço qui m’es amoros dol.
565 Quant Pietat, qui s’es axi dormida,
566 en mos forts mals metra terma e fi,
567 axi plasent confort de vos, ma vida,
568 ffara mes ferm la leyaltat de mi».
Parle l’amada
569 «Un doloros ab la pensa ten ferma
570 dels pus contents lo dret li es reves,
571 e lur pensar enfermetat conferma
572 hi entre·ls sants, cert, del tot diverç es.
573 E tal es be de cor de gran travessa
574 qu’aver ben fet se pijora tant tost,
575 pus leyaltat van matent a l’anvessa
576 d’on solen puys sospirar lo gran cost».
Parle l’amant
577 «Aquell del tot despossehit jo veiga,
578 de ses amors e gracia desfet,
579 qui·s desconeix ni en pigor passeiga
580 lo do de grat e ço qui es benfet
581 d’altre y d’aquest, qui raffet l’a ’n bon astra
582 e de mort viu aquell ha remogut.
583 Cert, lo qui·s fart d’axi cruel desastra
584 mes d’una mort aytal ha merescut».
Parle l’amada
585 «En tals mals fets cort ni jutge no·s troba
586 d’on jo pogues recorrer algun loch.
587 La hu·ls maldiu, l’altre jutgant los roba;
588 mas vist no he morir ne gran ni poch.
589 Car lurs cors vuy veureu leixar escorrer,
590 puys començar pigor que de retorn,
591 e dones prou tristes veureu encorrer
592 d’altr’anuig gran, pena y culpa tot jorn».
Parle l’amant
593 «Jatsia qu’om no·s crem ni·s desespera,
594 mas, cert, aquell caygut en crim aytal,
595 yo son ben cert, quesvulla que n’espera,
596 qu’ans de la fi li n’esdeve prou mal,
597 e la honor e·l be li fall e·l leixa;
598 car axi es maleyta falcetat,
599 que may honor alta james se feixa
600 dessus aquell hon ell’a habitat».
Parle l’amada
601 «De tal fet por no ha, certes, nenguna
602 aquell qui diu e que del tot mente
603 que leyaltat no es ventura una
604 en aquell tal qui longament la te.
605 Lurs cors se·n van e despuixes retornen,
606 car ells, tot cert, los han be reclamats,
607 axi fort be que apres ells se·n tornen
608 a cambiar des que ells son amats».
Parle l’amant
609 «Qui ha son cor e s’amor empremtada
610 en algun loch e bona y leyal part,
611 ell deu haver la volentat fermada
612 empertostemps, sens metre l’a depart.
613 Car axi tost qu’amor es migpartida
614 tot lo bon alt e lo pler n’es sortit;
615 mas no sera may per mi departida,
616 tant com al cors me betra l’espirit».
Parle l’amada
617 «De ben amar tot ço qu’amar se degua
618 no·n podeu vos, certes, pas menysvaler,
619 mas si·l degut vostre seny poch nevegua
620 per tost seguir l’emprendre qu’es leuger,
621 cert, vos mateix vos podeu ben rependre
622 e prest haver a la raho recors,
623 pus tost qu’en foll esper voler attendre
624 un fort e molt desesperat socors».
Parle l’amant
625 «Raho, avis, consell, seny e destresa
626 son jus l’arrest d’Amor salats del tot.
627 Mas tal arrest yo consent, pus no·m pesa,
628 car nengun d’ells no s’es rebellat mot.
629 Per mon desig son mesclats en tal via
630 e ten fortment enlassats en treball,
631 que nunque may departir los sabria,
632 si Pietat lo llas donques no tall».
Parle l’amada
633 «Qui no ha be ab si ni amistança
634 de tot’amor es, certes, desfiat;
635 e, si de vos no haveu pietança,
636 ja no us fieu gents d’altra pietat.
637 Mas jo us fas cent eus sertiffich encara
638 que jo son vuy aytal com fuy james.
639 D’ever millor de mi no us fieu ara,
640 e preneu grat del reffus que us fas mes».
Parle l’amant
641 «Yo he del tot m’esperança fermada
642 qu’en dona tal com vos no deu fallir
643 la pietat, mas pens qu’es astacada,
644 e leix enuig dar me combat que·m fir.
645 E si gens veu ma virtut deffallida
646 per ben amar, cert, ella se n’ira,
647 e·s detendra en fer tarda l’axida,
648 e puys mon be soffrir me covendra».
Parle l’amada
649 «Axiu vos prest d’aqueix preposit fora,
650 car, tant com mes adintre vos siats,
651 haureu menys, cert, pler ni deport un’ora,
652 ni a la fi vendreu que desigats.
653 Ans de tot ço que us meteu en espera
654 vos trobareu empeguit ab ulls cluchs,
655 e tal liço a la fi sabreu vera
656 quel gran esper va paixent desestruchs».
Parle l’amant
657 «Vos direu ço que us plau e que be us vengua,
658 car vos havets de tot assats poder;
659 mas ja l’esper no·m tolra vostra lengua
660 del que tants mals ha passats mon voler.
661 Car, cert, tot quant ha vuy enclos Natura
662 en vos de bens ab esforç axi tal,
663 ella no·ls ha a vos dats ab tal cura
664 per no gitar Pietat, qui tant val».
Parle l’amada
665 «La Pietat esser deu rahonabla
666 e a negu no gens dampnosa pas,
667 e als qui l’an mester molt proffitable,
668 e qui la te guard se mal no·s percas.
669 Si dona es per altre piedosa
670 per voler scer ella a ssi cruel,
671 sa pietat ment hi es despitosa
672 e s’amor es a ssi pena infel».
Parle l’amant
673 «Lo confortar desconfortats seria,
674 cert, gran lehor e no pas crueltat;
675 mas vos, qu’axi portau dur cor tot dia,
676 axi bell cors vos seria donat
677 e blasme gran e deslahor trobada
678 de cruel fet qui mal, cert, li escau,
679 si Pietat, qui perteix lahor dada,
680 en vostre cor ben alt no seu ab pau».
Parle l’amada
681 «Qui·m volra dir que yo so benvolguda
682 e que del tot yo creure u vulla be,
683 tenir me deu en blasme ajaguda,
684 si al seu pler yo no follajare?
685 E si·ls conforts de tals fets vull entendre,
686 aço·s pot dir pietat sens raho;
687 car, si apres ab dol me n’he rependre,
688 seria, cert, la fi del guany de ço».
Parle l’amant
689 «A, cor, pus dur que no lo negra marbre!,
690 en que merce james no pot entrar,
691 e molt pus fort a plegar q’un gros arbre:
692 que val a vos aytal rigor mostrar?
693 Car mes vos plau a mi al trespas veure
694 mort devant vos per vostre bell deport,
695 e per un sol confort mostrar me deure,
696 procurar me que m’abate la mort».
Parle l’amada
697 «De vostres mals gorir vos podeu sempre,
698 car, cert, dels meus jo pas no us hen requir,
699 ne per mon pler no morreu d’equeix tempre,
700 ni yo gorre tempoch per vos gorir.
701 Car gens mon cor per altre no ’rreria
702 cridant, plorant ni rient ho cantan;
703 mas, si yo puch, provehire ’b destria
704 qu’altres ni vos ya no se·n vantaran».
Parle l’amant
705 «Bon cantador yo no so de tal cosa,
706 ni axi poch plorar me plau ni·m cur,
707 ni en guabar negu mon cor no·s posa,
708 car, cert, mes am estar me tot segur.
709 Negu no deu en amors metra pena,
710 si no ha cor de selar ço qu’enpren;
711 car guabador no ha d’onor estrena,
712 pus son parlar lo menyspreu ni·l repren».
Parle l’amada
713 «Bocha de mal te be, certes, gran casa:
714 cascun mes dir se vol e studiar
715 ffalç amoros, en lo temps que s’encasa,
716 servint se tots de falç legotejar.
717 E·l pus secret vol be, certes, qu’om digua
718 qu’ell es, tot cert, d’alguna ben cregut;
719 mas per quant hom ni dona dir persigua,
720 ell no deu pas scer per crehent tengut».
Parle l’amant
721 «De moltes gents sera, mentre mon sia:
722 la terra, cert, no es tot’una pas.
723 Dels bons lo be mostrara sa paria,
724 e dels malvats lur mal tornara tras.
725 E si per dret alguns han ahunida
726 lur lengua vil en vergonya y maldir,
727 Reffus es dret escomonich lur vida
728 e que los bons deves sa bondat tir».
Parle l’amada
729 «Quant malestruchs malament parlar usen,
730 aytal malfet seria perdonat;
731 mas qui mils fer deuria, tals hi musen,
732 si be del tot noblesa·ls ha donat
733 d’ever esser de condicio bona,
734 aquells aytals son pus avant al fanch,
735 e molt leuger lur cor se abandona
736 a curta fe e lengua de lonch tranch».
Parle l’amant
737 «Ara conech en tal endret e tema
738 que per ben fer es hom envergonyit,
739 car pietat, raho e dret se crema
740 hi es de cor de dona repellit.
741 Per ço cove fer los ahunir ara
742 los bons servents e los falços tambe,
743 e que los bons sien punits encara
744 per lo peccat dels desleyals sens fe?»
Parle l’amada
745 «Jo, cert, no he poder a negu noure
746 ni de punir altri al mon ni vos;
747 mas, pels malvats esquivar e fer moure,
748 ell es ben fet guardar de tots lur cos.
749 Car falç semblant fa dol humil astendre
750 per pendre tost les dones en aguayt;
751 e per tal, cert, cacuna deu attendre
752 en metre y be l’escolta que li ayt».
Parle l’amant apellant se a Deu
753 «Pus que de vos un mot plasent no·s troba
754 ni pot exir de vostre furos cor,
755 yo, cert, m’apell davant Deu de qui·m roba
756 e del treball qui m’atteny e tristor;
757 e dich planyent que Ell ma provaescha
758 de pietat, qu’en oblit vos meteu,
759 o que del tot ma vida greu fenescha,
760 pus axi tost mes en oblit m’aveu».
Parle l’amada donant li comiat
761 «Mon cor ni yo no us fem james dampnatge
762 d’on planyer vos deguau axi a tort.
763 Res no us fa dan sino vostre coratge:
764 de vos mateix jutge siau ben fort.
765 E una veu hajau per cosa certa
766 que vos del tot romaniu escondit.
767 De tant mes dir prench enuig qui·m desperta,
768 car yo ben clar vos n’e, cert, assats dit».
Parle l’actor
769 Ladonchs lo trist prestament ell se leva
770 e va·s partir de la festa plorant;
771 e ab fort poch lo seu cor trist no·s greva,
772 com un hom foll qui·s va entrenyorant;
773 e dix: «O Mort!, vin’a mi prest sens trigua,
774 ans que de mi se desconegua·l seny;
775 ffes me sser breu la resta, enamigua,
776 de vida tal d’angoixa qui·m destreny».
Parle l’actor
777 Despuys no sce que·s feu ne quina via
778 ne ’n quina part aquell se tresposta;
779 mas, certes, res no·n membra a s’aymia,
780 ans en dançar e pler se deporta.
781 Mas enapres nove·m fou reportada
782 que los cabells s’ach romputs malament,
783 e que, per dol e vida maltractada,
784 ell era mort de tristor e turment.
Parle l’actor
785 Si per amor fugiu ni feu partida
786 los ventadors qui son vuy malparlants,
787 en diffamar comu es d’ells l’oida,
788 car a bons fets ells son pochs destriguants.
789 Per que dients hom veure fer no·ls pugua
790 Reffus del tot ha, cert, bestit castell,
791 car ells molt mes que no deu anys en fugua
792 la pau d’Amor passeguir los es bell.
Parle l’actor a totes les dames e done fi a la present obra
793 Senyores, vos, e vosaltres, donzelles,
794 en qui honor neix e fa gran ajust,
795 no vullau ser cruelment ten rebelles,
796 cascuna may ni totes de tal fust.
797 E ja de vos neguna no ressembla
798 aquella qui m’ohiu parlar aci,
799 a qui hom diu hi apella, so·m sembla,
800 la Bella, cert, Dama sense merci.
Ed. Martí de Riquer: Alain Chartier, La Belle Dame sans merci (amb la versió de Francesc Oliver), Barcelona, Quaderns Crema, 1983.
Incipitario
di Francesc Oliver
Indice
degli autori
