Jaume d’Olesa i Sanglada
Scomença la obra ab invocacio
1 Verb incarnat dins ventre d’una verge,
2 perfeccio donant a tota cosa,
3 a tu deman fes ma lengua diserta
4 e contemplar ta passio molt aspra
5 que tu passist per purgar nostres culpes;
6 e si no bast en fer hi parlars propris,
7 guarde·m almenys que ’n errors yo no cayga;
8 mes seu haut que l’incurable morbo
9 que ’n guarirlo era natura fiacha,
10 sobrepujant de natura los termens,
11 l’umanat Deu n’a feta cura stranya
12 donant al mon un e modern empastra
13 pastad ab sanch e ab foch d’assots cuyta,
14 l’ome guarint e reparant los angels,
15 tancant d’infern l’insassiabla bocha.
La causa de la incarnacio
16 Donchs, fet al front del mercader la marcha
17 qui de la creu ha fet taula de cambi,
18 e invocant la sua sancta vida,
19 del incarnar la causa vull scriure,
20 qui es de Deu la voluntat assoles,
21 segons ben clar Agostin testifica,
22 car tot quant fa Deu a la part defora
23 fa u perque u vol, e no que le y mog aldre.
24 No en lo principi ne fi del mon, set in medio,
25 ha presa carn la persona segona,
26 quan conague del temps plenitud abte,
27 no pas tantost com Adam feu l’offensa
28 ni esperara tanpoch la fi del segle;
29 mas ha u volgut en temps qui era congruu,
30 mostrant lo crim per la triga esser arduu,
31 pux no tarda per tal peccat a rembre
32 tant temps que fos de desesperar causa.
Los ben que en la incarnacio son attesos
33 Ha se n’attes d’aquesta tan gran obra
34 que l’ome·n te fruicio suprema
35 essent unit ab natura divina,
36 lo qu’altrament cos’imposibla era;
37 la d’altra part tot quant los cels abriguen
38 no te repos fins qu’alli d’on ix torna.
39 Donchs, puix de Deu l’ome creat devalla,
40 tornant en ell per unio reposa.
Descripcio de la hora
41 E fonch lavors quant vench Gabriel, angel,
42 a saludar la mare del Mesias,
43 la qual respos que l’era tostemps prompta
44 en obeir en tot lo que Deu pleya.
45 E acabant de donar tal resposta
46 al missatger de la Trinitat sancta,
47 en un moment, menys que no·s pot percebre
48 Deu se fonch fet home dins lo seu ventre.
Agueix Deu no poder se fer home, e apres, soltant, mostra esser possible
49 En aquest pas l’enginy huma flaqueja,
50 no comprenint Deu home fer se puga,
51 car entre quells on proporcio manca
52 fer s’unio lo filosof ho nega;
53 mas contemplant la proporcio d’ordre
54 que l’ome te ab Deu per haver gloria,
55 ve atorgar l’unio sser possible,
56 qui es la fi de benaventurança.
Argumenta lo Fill no poder se incarnar sens lo Pare e l’Esperit Sanct, e apres, soltant, demostra la manera
57 Pero ben clar no·s pot per l’om’entendre
58 encarnarse sols lo Fill sens los altres,
59 com tots ensemps un’essencia tinguen
60 e al q’un fa tots tres plegats s’i troben,
61 pux ve pensar com cascu te dos coses:
62 l’un’es a totz comuna, qui ’s l’essencia,
63 propietat es l’altra relativa,
64 segons la qual son distincts tres supposits.
Prosegueix lo modo
65 El l’incarnar en la cosa pren terma
66 qui ’s axi hu, que no ’s pas negun altre
67 cos’en. lo Fill, qui ’s Fill e no pas. pare,
68 ni ’s l’Esperit, que·l Fill e Pare spiren.
69 Per ço ha pres sol lo Fill carn humana,
70 l’ome sumint en lo qui es seu propri,
71 car si la carn l’assenci’agues presa
72 tots tres plegats nets de Sant’Anna foren,
Mostra com, encara que sols lo Fill se sia incarnat, no res menys tots tres hi han concorregut, e done n’eximpli
73 Concorregut han tots en tal misteri :
74 l’Esperit Sanct formant lo cors sanctissim,
75 e tot ensemps lo Pare creant l’anima,
76 vestint se·l Fill d’umanitat la roba,
77 contsemblantment com si fossen tres sastres,
78 los quals justats fessen tots una capa,
79 e si be son en fer la tots tres mestres,
80 per l’u tot sol se vest la capa nova.
Com es stat congruu encarnarse lo Fill, e no lo Pare ni l’Esperit Sanct
81 E fonch lo Fill, no les altres persones,
82 com clarament congruitat ho mostra,
83 car puix al cel li es propri lo naxer,
84 vol la raho que·l mon tambe nat sia;
85 e mes avant com lo Pare no prenga
86 en lo cel alt de negu lo seu esser,
87 aci·l mon que·l prengues d’una dona
88 par que no fos cosa prou rahonable.
En qual manera es stada presa la humanitat per lo verb divinal
89 Donchs Deu lo fill que l’etern par’engenre
90 de si mateix ab produccio eterna,
91 temporalment es nat d’una donzella,
92 humanitat assumint vertadera
93 en aquell punt que·l cors fonch fet organich,
94 al qual tantost l’anima fonch infusa,
95 no pas abans que ’n lo verb units fossen,
96 mas tot ensemps fonch fet ab novell modo.
Prosegueix la manera e prova lo que ha dit
97 Car si ’b lo cors l’anima vuida·s fos unida
98 sols un poch temps ans que·ls hagues Deu presos
99 ja fora stat hom ab tal subsistencia
100 que no consent unio ypostatica;
101 es la raho pus q’umana natura
102 ja·s substentas en lo propri supposit;
103 sumint tal verb no porien fer liga
104 tal qu’ells abdos un supposit restassen.
Prossegueix e done n’eximpli
105 O, donchs, ligam qui unex dos natures
106 les quals tot sol un supposit substenta,
107 car per aço l’ome ’s deu e Deu home,
108 essent los dos una sola persona,
109 quasi semblant al fruyter qu’om ampelta,
110 qui te dos leys o no ’s sino un arbre
111 l’eternal verb es la soca immobla,
112 l’om es l’empelt qui ’b Deu lo fill s’ajusta.
Com en Jesuchrist ha tres essentias e una persona
113 En ell se veu trinitat revessada
114 della que ’n Deu los sancts mirant contemplen,
115 car en Deu es un’essentia sola,
116 e reyalment tres persones distinctes,
117 e Jesuchrist te sols persona una,
118 en la qual son unides tres essencies:
119 l’una eternal, e l’altra es antiga;
120 novellament es creada la terça.
Lo temps de la nativitat
121 Lo qual nasque en lo mes de desembre,
122 a vintecinch, ab molt nova manera,
123 l’any qui atras per lo quis bon catholich
124 mil quatrecents huytantatres se compta;
125 e passant ell per les virginals claustres,
126 no les rompe, ans entegres restaren,
127 mostrant alli per hun tan gran miracle
128 esser aquell del nom de quatre letres.
Com era possible lo cors de Jhesucrist esser ab la divinitat unite no esser glorificat
129 O sanct infant, on realment s’amaga
130 aqueli gran Deu que·ls cels cobrir no poden;
131 en tu·s veu clar hun miraculos acte,
132 que essent Deu, cors glorios no tengues;
133 per ço diem qu’ab virtut absoluta
134 los dots del cors Deu los retengue dintre,
135 ab modo tal com hun mantell qui cobre
136 la lum qui sta dins hun vaxell de vidre.
Com natura humana per lo verb divinal es stada assumpta ab tot lo que Deu hi ha plantat, no pas ab defectes personals ni culpables
137 O excellent humanitat Sanctisima:
138 per Deu lo fill tu est estada assumpta
139 ab tot allo qu’en tu planta l’Altisme,
140 deixant apart los personals defeetes.
141 Per ço tu, Deu, passist penas tan aspras,
142 car acceptist las penalitats nostras:
143 no tenguist pas en tu neguna tacha
144 de crim algu, ni tampoch d’ignorancia.
Comença lo misteri de la passio, e primer diu la raho perque volgue esser circuncis
145 Tu est aquell qui·l jorn que janer entra
146 fuyst circuncis ab lo coltell de pedra
147 e comencist escampar la sanch tua,
148 la qual en creu acaba d’exir tota,
149 e approvist ab aço dues coses,
150 contr’alsguns mals e reprovats heretges:
151 ço ’s que la ley vell’estada bona,
152 e tu tenguist carn d’ome vertadera.
Com fonch pres lo dijous sanct
153 Tu·l sanct dijous, acabada la cena,
154 per los majors del vell poble judaich,
155 ab molta gent ab fusts, coltells e lances,
156 fuyst pres en l’ort, ligant te com a lladre,
157 e aportat davant lo danmat jutge.
158 No·t judica segons les tues obres,
159 mas satisfent a l’avalot del poble
160 feu t’assotar de pedr’en la columna.
Com Pilat ha comes crim de lesa majestat
161 O jutge mal corrumput per manasses,
162 car per temor de ferte perdre·l regne
163 tu has comes crim de majestat lesa,
164 metent les mans contra l’eternal princep.
165 Tu permetent, coronat l’an d’espines,
166 acanyat e tapada la vista,
167 ab sceptre uma dient: «Deus te mantenga,
168 rey del Jueus», ab derrissio molta.
Los improperis que li feren
169 Repels los huns li daven en la barba,
170 altres al coll li pegaven collades,
171 altres bufets dientli: «Profetitza:
172 Qui es aquell qui t’a dat en la galta?»
173 e prenintlo per los cabells sanctissims,
174 ab gran furor lo lançaven per terra
175 e pels costats li pegaven de cosses,
176 e colps tan grans quel dir es impossible.
Mostra la benignitat de Jhesuxrist e la malicia dels jueus qui, desliurant Barrabas, li donen mort
177 O Senyor dolç mansuet e benigne,
178 Que n’eu vos fet, qu’axi tan mal vos tracten?
179 Vos qui sou just, tenent vos per culpable,
180 e Barrabas, lo traydor, fou desliure.
181 Rosseguen vos ab cadena de ferro,
182 tirant pel coll ab manera molt crua;
183 pijor ne fan que si fossen rebella,
184 multiplicant tostemps en vituperis.
Continua la passio
185 E no contents d’aver fet tal ultratge,
186 criden que·n creu Pilat vos uulla metre,
187 e attanyent la fi de lur demanda,
188 a Golgota ab avalot vos porten;
189 ab ladres dos a penjar vos aduhen,
190 per qu’els mirants per consemblant vos tenguen.
191 E precehint lo trist so de trompeta,
192 una gran creu vos fan adur al muscle.
Recita com lo misteri d’Ysach figurava aquest
193 O gran Ysach, qui ’l coll portau la lenya
194 qui ha seruir pel vostre sacrifici,
195 morra·l molto sos l’umanitat vostra;
196 mas en quant Deu de la mort sereu salva.
197 Vos duyts al coll la gran creu qui us congoxa,
198 per esse gran en longitut e gruxa;
199 e d’altra part heu perduda la forsa
200 per molts assots e infinides nafres.
Com Jhesuxrist no sol aportava la creu, mas lo pes de tots los peccats fets e feedors
201 E si la creu ja no es cosa soberga,
202 encara duyts major pes que no ’s ella,
203 car aportau tots los peccats comesos
204 del vell Adam fins al derrer qui muyra;
205 e entre tots los meus crims vos arreguen
206 qu’en rest confus, per mi porteu tal carrech.
207 Dexau los, donchs, senyor, car de iusticia
208 yo qui·ls he fets ne desig fer penitencia.
Com era congrua cosa que per lo pecat d’Adam e de tots los altres moris hun home qui comprengues tota humana natura
209 D’altra part pens vos heu beur’aquest calzer,
210 car si cascu sos crims purgar havia
211 l’infant qui ’s nat ab l’original culpa
212 en va lavors pendrie·l sanct babtisme;
213 e no res menys que puix Adam feu caure,
214 comprenint ell, tot’umana natura,
215 es de raho que l’axech un altr’ome
216 qui ’n levarla poder sobr’ella tenga.
Com l’ome qui havia a morir havia esser Deu, ço es Jesuchrist
217 E puix de dret los peccats no·s perdonen
218 si de cascu contriccio no ’s presa,
219 essent aquells infinits per a veure,
220 a infinit lo penedir s’esguarda.
221 Donchs vos, Senyor, axi com l’anyell simple
222 qui es aduyt al loch on lo degollen,
223 vos aportau tots los peccats dels homens,
224 e per aquells vos satisfeu al doble.
Continua la passio
225 I·ls carnicers qui us porten al martiri
226 en crueltat com mes va mes augmenten,
227 pegant vos colps de malicia strema,
228 james cessant fins a munti Calvari
229 fou prenint dels vostres braços mida,
230 e del dos peus la grossa creu foraden,
231 e l’una ma clavada ’b clau sens punta
232 al loch senyat l’altra ma no y aplega.
Com lo stiraren e l’alsaren ab la creu en la qual penia com a bandera vagajant
233 Estiren vos lavors lo bras ab cordes,
234 perque la ma endret del forat venga;
235 tirant tan fort que·s desfan les juntures
236 e sols la pell te·ls ossos ab los nirvis.
237 Alsant apres la creu davant l’anbronquen
238 a fi que·l cors penja tot sobre·ls brassos
239 e vagutja axi ’n va vna stona
240 ab turment tal que report no comporta.
La raho per que la llança ab petit colp feu gran forat
241 Volent clavar apres los peus purissims,
242 al lur forat d’un gran tros no bastaren,
243 e tirant los com del bras fet havien
244 desjunyense les juntes e costellas,
245 tant que com vench apres lo colp de lança
246 feu gran forat per star la pell testa.
247 E regala, mesclada ’b un poc d’aygua
248 aquella sanch qui·l cor sera retreta.
Com Jhesucrist es stat clavat ab tres creus
249 O pellica scampant la sanch tota
250 per vostres fills que bevent la visquessen;
251 anyell pasqual cuyt en l’arbre de cedre
252 per celebrar la vertadera Pasqua:
253 vos sou clavat ab tres creus molt sobergas,
254 on heu sentit un turment no parlable.
255 L’un es de fust, de contricio ’s l’altre.
256 l’altre ’s dolor d’aquells qui damnats moren.
Exortacio als chrestians e fi de la obra
257 Donchs, chrestians ab caritat sensera,
258 despullem nos d’aquest mon transitori
259 e abrassem la creu on Jesus penia
260 cridant: «Senyor, Senyor, misericordia».
261 Ell es ja mort, e ab lo cap nos signa,
262 que de la sanch del seu cors vullam pendre
263 e que·n sentem les nostres consciencias
264 per los peccats qui totalment nos damnen.
265 Christ mort en creu: mes culpes me condamnen
266 com no·m deveig seguint vostres eiximplis,
267 mas yo confiy que·m donareu a beure
268 de vostra sang, qui·n sera ’n loch de purga.
Ed. Carles Miralles de Imperial, «Tres Poemas de Jaime de Oleza», BRABLB, 21, 1948, pp. 175-195, a p. 178.
Incipitario
di Jaume d’Olesa i Sanglada
Indice
degli autori
