Rialc
Rao 123.4

            Jaume d’Olesa i Sanglada






    1      En lohar vos amor esforçs me dona,
    2      mes torne mut mirant sou de Deu mare,
    3      O Verge humil! car peris la persona
    4      que adoram en Trinitat segona,
    5      nade ’n los cels eternalment del Pare,
    6      Que fare, donchs, dels angels, o regina?
    7      Com servare en lohar vos mesura?
    8      Vos, Deu no sou. Si us do lahor divina,
    9      y sera us poch tot’honor hi mesquina,
    10     la qual mereix tot’altra creatura,
    11     car Deu vos ha ab Si tan ajustada
    12     que poch vos fall per ser deificada.

    13     Dire, donchs, yo de vostra gran noblesa,
    14     puix de l’alt Deu sou mare verdadera,
    15     que plenitud de graci’eu atesa
    16     tal com lo Fill, qui ’s eterna bonesa,
    17     cascun, pero ab diversa manera:
    18     que·l Fill Crist es de natur’inpeccabla
    19     per l’unio de la divin’essencia,
    20     y vos, per ser de Deu mar’inaffabla,
    21     gracia tal hagues no revocabla
    22     que may tingue peccat vostr’excellencia.
    23     Ans verament sancta fos concebuda
    24     qu’original culpa no ’veu tinguda.

    25     E si degu dira qu’aço ’s detraure
    26     a la honor del Fill, redemptor nostre,
    27     primer dient que us ha deixada caure
    28     per ço qu’apres rement vos pogues traure
    29     del crim qui fonch d’Adam e no pas vostre,
    30     vulla mirar devotament e digne
    31     l’amor que us te vostre Fill, mare sancta,
    32     qui stat vos es subjecte y benigne
    33     per esser nat de vostre cors insigne,
    34     a vos donant per ço gracia tanta
    35     que ’n l’esperit vos feu molt mes inclita
    36     Ell, qui us leva del cors tota suspita.

    37     No us es devot, o lum de nostra vida!
    38     qui no costret en tal puritat dubta
    39     y envers lo Fill comet erra sens mida,
    40     car de tal dir la carn Deu s’a vestida
    41     en dubte ve d’esser tanbe corrupta,
    42     que ’n algun temps temple de Deu mundissim,
    43     si al peccat sou estada subjecta,
    44     la porcio pel seu cors sacratissim
    45     de vostres sanchs, que pres lo Fill sanctissim,
    46     ab vos tanbe fore stada infecta.
    47     Lo que no admet l’orella piedosa,
    48     ans ho te molt per cosa perillosa.

    49     O veixell net de sperica figura!
    50     Tenint tant be que fins en nos redunda
    51     hon de peccats no·s troba soldedura
    52     per quant dins Ell se feu l’unio pura
    53     de Deu y hom restant mare fecunda,
    54     eternalment fos per Deu preeleta
    55     y amad’ensemps mare de rey tan noble.
    56     Donchs qui dira de crim no fosseu neta
    57     pel Deu etern amada y eleta
    58     en mare d’Ell y advocada del poble?
    59     Certs no u enten de crim tal qui us enculpa
    60     com Deu no am nengu qui tenga culpa.

    61     E si lo cel, qui ’nclos Deu no abriga,
    62     allunyat es de corrupcio tota,
    63     menys vos d’Adam tindrets la culpa ’ntiga,
    64     que ’n vos tencat feu Deu la nova liga
    65     d’on naix l’empelt qui ’b rams de vida brota.
    66     Ni es de dir o de Deu mare pia!
    67     que l’angel sanct, qui sta sots vostr’imperi,
    68     ting’un tal goig que ’n crim may estat sia,
    69     y vos, qui sou de tanta senyoria,
    70     hajau sentit de peccat l’improperi.
    71     Car en tal cas major puritat fora
    72     ab Ell que ’n vos, Verge, nostra senyora.

    73     O paradis fet d’obres delicades
    74     hon Deu estech ab novitat moderna,
    75     en qui james les aygues son entrades
    76     del diluvi de culpes y errades,
    77     ans nos heu dat lo fruyt de vid’eterna!
    78     Vos no sentis la sentencia dada
    79     d’Eva pel crim, Verge de culpa sana,
    80     y axi molt mes la taca perpetrada
    81     del vell Adam en vos nunqu’es estada.
    82     De tot lo mon singular capitana,
    83     donchs si ’n parir ab mal no fos compresa,
    84     molt menys tengues en l’anima legesa.

    85     Mare de Deu y del mon advocada
    86     per mans de qui cascu ha·l que demana:
    87     si per mi sou no dignament loada,
    88     no ’s poc’amor a vos per mi portada,
    89     ans es defalt de la flaques’umana,
    90     que ’n tan alt loch Deu lo Fill vos ha mesa
    91     que no y atteny nostra naturalesa.

    92     Crist mort en creu, nat de mare sagrada,
    93     la qual amau d’un’amor sobirana,
    94     d’ella us dich cert per mi for’adorada,
    95     creent ser Deu, vahent quant l’eu honrada,
    96     si no u vedas nostra ley cristiana.
    97     Perdonau me, donchs, si culp’he comesa
    98     en loar poch vostra mare ’n altesa.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 468.

È la risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).

 

Incipitario di Jaume d’Olesa i Sanglada
Indice degli autori

Rialc