Rialc
Rao 123.4
Jaume d’Olesa i Sanglada
1 En lohar vos amor esforçs me dona,
2 mes torne mut mirant sou de Deu mare,
3 O Verge humil! car peris la persona
4 que adoram en Trinitat segona,
5 nade ’n los cels eternalment del Pare,
6 Que fare, donchs, dels angels, o regina?
7 Com servare en lohar vos mesura?
8 Vos, Deu no sou. Si us do lahor divina,
9 y sera us poch tot’honor hi mesquina,
10 la qual mereix tot’altra creatura,
11 car Deu vos ha ab Si tan ajustada
12 que poch vos fall per ser deificada.
13 Dire, donchs, yo de vostra gran noblesa,
14 puix de l’alt Deu sou mare verdadera,
15 que plenitud de graci’eu atesa
16 tal com lo Fill, qui ’s eterna bonesa,
17 cascun, pero ab diversa manera:
18 que·l Fill Crist es de natur’inpeccabla
19 per l’unio de la divin’essencia,
20 y vos, per ser de Deu mar’inaffabla,
21 gracia tal hagues no revocabla
22 que may tingue peccat vostr’excellencia.
23 Ans verament sancta fos concebuda
24 qu’original culpa no ’veu tinguda.
25 E si degu dira qu’aço ’s detraure
26 a la honor del Fill, redemptor nostre,
27 primer dient que us ha deixada caure
28 per ço qu’apres rement vos pogues traure
29 del crim qui fonch d’Adam e no pas vostre,
30 vulla mirar devotament e digne
31 l’amor que us te vostre Fill, mare sancta,
32 qui stat vos es subjecte y benigne
33 per esser nat de vostre cors insigne,
34 a vos donant per ço gracia tanta
35 que ’n l’esperit vos feu molt mes inclita
36 Ell, qui us leva del cors tota suspita.
37 No us es devot, o lum de nostra vida!
38 qui no costret en tal puritat dubta
39 y envers lo Fill comet erra sens mida,
40 car de tal dir la carn Deu s’a vestida
41 en dubte ve d’esser tanbe corrupta,
42 que ’n algun temps temple de Deu mundissim,
43 si al peccat sou estada subjecta,
44 la porcio pel seu cors sacratissim
45 de vostres sanchs, que pres lo Fill sanctissim,
46 ab vos tanbe fore stada infecta.
47 Lo que no admet l’orella piedosa,
48 ans ho te molt per cosa perillosa.
49 O veixell net de sperica figura!
50 Tenint tant be que fins en nos redunda
51 hon de peccats no·s troba soldedura
52 per quant dins Ell se feu l’unio pura
53 de Deu y hom restant mare fecunda,
54 eternalment fos per Deu preeleta
55 y amad’ensemps mare de rey tan noble.
56 Donchs qui dira de crim no fosseu neta
57 pel Deu etern amada y eleta
58 en mare d’Ell y advocada del poble?
59 Certs no u enten de crim tal qui us enculpa
60 com Deu no am nengu qui tenga culpa.
61 E si lo cel, qui ’nclos Deu no abriga,
62 allunyat es de corrupcio tota,
63 menys vos d’Adam tindrets la culpa ’ntiga,
64 que ’n vos tencat feu Deu la nova liga
65 d’on naix l’empelt qui ’b rams de vida brota.
66 Ni es de dir o de Deu mare pia!
67 que l’angel sanct, qui sta sots vostr’imperi,
68 ting’un tal goig que ’n crim may estat sia,
69 y vos, qui sou de tanta senyoria,
70 hajau sentit de peccat l’improperi.
71 Car en tal cas major puritat fora
72 ab Ell que ’n vos, Verge, nostra senyora.
73 O paradis fet d’obres delicades
74 hon Deu estech ab novitat moderna,
75 en qui james les aygues son entrades
76 del diluvi de culpes y errades,
77 ans nos heu dat lo fruyt de vid’eterna!
78 Vos no sentis la sentencia dada
79 d’Eva pel crim, Verge de culpa sana,
80 y axi molt mes la taca perpetrada
81 del vell Adam en vos nunqu’es estada.
82 De tot lo mon singular capitana,
83 donchs si ’n parir ab mal no fos compresa,
84 molt menys tengues en l’anima legesa.
85 Mare de Deu y del mon advocada
86 per mans de qui cascu ha·l que demana:
87 si per mi sou no dignament loada,
88 no ’s poc’amor a vos per mi portada,
89 ans es defalt de la flaques’umana,
90 que ’n tan alt loch Deu lo Fill vos ha mesa
91 que no y atteny nostra naturalesa.
92 Crist mort en creu, nat de mare sagrada,
93 la qual amau d’un’amor sobirana,
94 d’ella us dich cert per mi for’adorada,
95 creent ser Deu, vahent quant l’eu honrada,
96 si no u vedas nostra ley cristiana.
97 Perdonau me, donchs, si culp’he comesa
98 en loar poch vostra mare ’n altesa.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 468.
È la risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).