Rialc
Rao 123.3

            Jaume d’Olesa i Sanglada




    Inculte Regina tuos si canto triunphos
        parce precor servo Virgo serena tuo.
    Materia superor delictis pressus iniquis
        altius haud potuit musa maligna loqui.

 

    1      Emperadriu, principi dels bens nostres,
    2      mare del qui triunpha per essencia,
    3      verge, de vos impetrada licencia,
    4      yo vull cantar los grans triunphos vostres.
    5      Vos triunphau per esser concebuda
    6      sens algun crim per obra del Senyor,
    7      del Qual haveu tal gracia rebuda,
    8      que us feu honor
    9      en grau tan alt, qu’apres d’Ell sou major.

    10     Vos triunphau, que, stant dins en lo ventre
    11     sanctissim de la mare sancta Anna,
    12     d’un saber nou rebes infusa manna,
    13     que ’ntengues Deu de beatitut centre.
    14     Vos triunphau pels dons maravellosos
    15     que us dona·l Fill en la Nativitat,
    16     car a vos tots los angels gloriosos
    17     han ministrat,
    18     y el protector vostre es la Trinitat.

    19     Vos triunphau, que, ’n lo temple portada,
    20     criada fos del mon tota retreta,
    21     y, apres, Deu, del Qual sou mare feta,
    22     fosseu volgue verge o verge esposada.
    23     Vos triunphau, de les dones patrona,
    24     virginitat salvant, teniu marit,
    25     per que de goig teniu doble corona:
    26     qu’haveu parit
    27     e teniu de verge nom complit.

    28     Vos triunphau, que de la cort eterna
    29     la Trinitat, ab decret no mutable,
    30     vos ha trames un missatger affable,
    31     qui us saluda de manera moderna.
    32     Vos triunphau, oint tal maravella
    33     com l’angel dix que·l gran Deu eternal
    34     pendria carn dins vos, verge donçella,
    35     fent se mortal,
    36     a reparar lo linatge humanal.

    37     Vos triunphau com miras en effecte,
    38     quant consentis en temps no perceptible
    39     que Deu fon fet dins vos home sensible,
    40     fundant ab Ell un transcendent respecte.
    41     Vos triunphau, que ’nsemps ab Deu lo Pare
    42     d’un mateix Fill sou mare realment;
    43     mes no us puch dir que dir vos de Deu mare,
    44     e, majorment,
    45     que l’Esperit Sanct vos es molt parent.

    46     Vos triunphau, que ’n vos la carn divina
    47     per mesos nou, senyora, tengues closa;
    48     l’enteniment sens fe no veu tal cosa:
    49     que l’Infinit fos clos dins vos, regina.
    50     Vos triunphau, que del Fill redundava
    51     al ventre stant un novell goig en vos,
    52     que per tal fet vostre sperit stava
    53     tot glorios,
    54     prenint molt pasts de diverses sabos.

    55     Vos triunphau, car puys fos instruida
    56     per l’angel sanct que·l [vostre cors] prenys era,
    57     anas alli ab amor vertadera,
    58     hon demostras humilitat complida.
    59     Vos triunphau, qu’ab molta leugeria
    60     l’Infant nonat aportas sens cansar,
    61     qui·l gran gigant Chistophol, que·l tenia,
    62     feu tremolar,
    63     un tan gran pes no podent comportar.

    64     Vos triunphau del part en la sperança
    65     d’aquell gran Rey que ’n sperit ja veyeu,
    66     dins en lo Qual ser dos naturas creyeu
    67     ab un ligam de benaventurança.
    68     Vos triunphau, que·l parir fou tan pobre,
    69     que l’ase y·l bou sols devant vos stan,
    70     pero·l tresor que·l vostre Fillet cobre
    71     te preu tan gran,
    72     qu’ab ell mil mons acomparar no·s fan.

    73     Vos triunphau, qu’, infantant sensa pena,
    74     verge restas parint lo Senyor nostre,
    75     y vos tantost adoras lo fill vostre
    76     d’aquell honor que l’altri es nomena.
    77     Vos triunphau, que l’essencia pura
    78     de Deu miras en lo fill que paris,
    79     goig passant los termens de natura
    80     qu’alli sentis,
    81     molt major be que·ls sancts en parais.

    82     Vos triunphau alletant de let tendra
    83     aquell Senyor qui dona vida·ls altres,
    84     dels angels past, menjar de tots nosaltres,
    85     lo gust del Qual beatitut engendra.
    86     Vos triunphau nodrint ab los pus dignes
    87     Aquell qui es regla de tot nodrir,
    88     del Qual preniu documents tan insignes,
    89     que us fan venir
    90     a tan alt goig que mes no·s pot sentir.

    91     Vos triunphau, qu’apres del part huyt dias
    92     fon circuncis axi com la ley mana,
    93     lo Redentor de natura humana,
    94     fill vostre sanct e vertader Messias.
    95     Vos triunphau quant per misteri d’angels
    96     li fou posat de Jesus lo nom sanct,
    97     nom sobre·ls noms adorat dels arcangels,
    98     poderos tant,
    99     que obre·ls cels tot lo mon reperant.

    100    Vos triunphau com los tres Reys vengueren
    101    en aquell loch on pobrement viviau,
    102    y adorant lo fillet que teniau,
    103    de mirre, enssens y or present li feren.
    104    Vos triunphau com miras confessaven
    105    lo xich Infant esser Deu vertader
    106    y Rey dels reys als cels lo coronaven,
    107    pero primer
    108    alt en la creu mort crua havi’a fer.

    109    Vos triunphau com lo portas al temple
    110    segons la ley, de la qual erau certa,
    111    y offeris aquella sancta offerta,
    112    cap de tot be, d’humilitat exemple.
    113    Vos triunphau, qu’ab les vostres orellas
    114    haveu sentit paraulas de salut
    115    quant Simeon, cantant d’Ell maravellas,
    116    dix qu’es vengut
    117    a rembre·l mon, lo qual era perdut.

    118    Vos triunphau, que de vostres sanchs veres
    119    es stat fet aquell Cors qui a la Cena
    120    fon consagrat, y, de potestat plena,
    121    tots sos criats feu bisbes e preveres.
    122    Vos triunphau, que vostre fill benigne,
    123    puis que morint se partia d’aci,
    124    tot ple d’amor aquest sagrament digne
    125    institui,
    126    perque hic restas del mon fins a la fi.

    127    Vos triunphau, que, penjant del dur arbre
    128    ja cuasi mort, mirant vos qu’ereu trista,
    129    vos travessa aquella sua vista
    130    qu’ab son mirar rompria·l cor de marbre.
    131    Vos triunphau en les paraules sanctes
    132    Joan per fill dexant vos en loch seu.
    133    O, cambi cruu on ha perdues tantes
    134    par no us sap greu,
    135    puix axi u vol l’eternal Fill de Deu!

    136    Vos triunphau quant viu vos vingue a veure
    137    lo Fill tres jorns apres que mort l’havien;
    138    de vista tal los goigs qui us comprenien
    139    no·s poden dir, mas sols per la fe creure.
    140    Vos triunphau mirant lo Cors tan noble,
    141    de glorios tenint los quatre dots;
    142    y los senyals que li feu l’inich poble
    143    ab los assots
    144    relluen tant, que son past dels devots.

    145    Vos triunphau mirant lo Fill y Mestre
    146    quant se·n puja per son propi misteri,
    147    anant dels cels a l’eternal imperi
    148    que·l regne seu no era aquest terrestre.
    149    Vos triunphau, que ’n la forma matexa
    150    jutjar lo mon vostre fill tornara;
    151    y si be us dol com, pujant se·n, vos dexa,
    152    el trametra
    153    l’Esperit Sant, qui us aconsolara.

    154    Vos triunphau quant jorns complits cinquanta
    155    aquell gran, Deu, qu’haveu pogut concebre,
    156    vos tramete l’Esperit Sanct a rebre
    157    ab plenitut, que may se·n rebe tanta.
    158    Vos triunphau, que·n restas tan alegra
    159    d’aço prenint tal consolacio,
    160    qu’ab goig passas la restant vida entegra,
    161    sens passio,
    162    fins que vengue la sancta Assumpcio.

    163    Vos triunphau per aquell gran miracle,
    164    quant vos moris, que·ls apostols no y eren
    165    y en un instant del cap del mon vengueren,
    166    que·l lonch spay no·ls feu ningun obstacle.
    167    Vos triunphau del Fill acompanyada
    168    en parais, posant vos d’Ell apres;
    169    la Trinitat alli us ha coronada,
    170    a hon rebes
    171    tots aquells goigs que aci meresques.

    172    Vos triunphau en tot, senyora inclita,
    173    pero molt mes en esser de Deu mare;
    174    car aço us fa semblant a Deu lo Pare
    175    en quant d’un sols Fill seu mare sou dita.
    176    Vos triunphau, car sou del Pare sposa,
    177    mare del Fill e lo Sanct Sperit,
    178    qu’asi us es net, com sia certa cosa
    179    qu’es procehit
    180    del Fill de Deu que vos haveu parit.

    181    Vos triunphau, de Deu florida rosa,
    182    perdonau me si ’n res haure fallit,
    183    y dels crims meus si la nafra no·s closa
    184    lo vostre dit
    185    mete y l’anguent que ’n la creu fos bollit.

    186    Mare de Deu, qui·ls superbos deposa,
    187    nostre rey sanct haja son cor complit,
    188    que·l moro rey qui ’n Granada reposa
    189    sie expellit
    190    y Jesuchrist hi sia beneit.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 371.

 

Incipitario di Jaume d’Olesa i Sanglada
Indice degli autori

Rialc