Rialc
Rao 123.1
Jaume d’Olesa i Sanglada
1 Ab goig contemplar yo vull, de Deu mare,
2 quant hagues parit que us agenollas,
3 dauant lo fill nat lo qual adoras
4 com a vertader fill de Deu lo pare.
5 Perqu’endolsiume la veu agra mia
6 que diga ’b concert de cant e tenor
7 les gracies grans d’aquell molt sanct dia,
8 privilegis molts, past d’alagria.
9 De tal fill, o mare, ab nova manera
10 tantost que fon nada la tendra carn sua,
11 axi com tres dies apres mort tan crua
12 isque del sepulchre, lo qual tancat era;
13 certs, lo primer acte que fes mar’onrada,
14 no fonch haver cura de res d’esta vida,
15 mes tota modesta per vos adorada
16 fonch dins lo pessebre la carn molt sagrada
17 del sanct fillet vostre ab Deu fill unida.
18 O verge humill, ab los ulls miraveu
19 lo delicat cors de vostre fill sanct,
20 i ’b l’enteniment, mare triumphant,
21 la divinitat d’aquell contemplaveu,
22 mirant clarament aquell inefable
23 e molt alt secret de la Trinitat,
24 sentint major be e goig no perlable
25 que·ls çeraphins tots pel Fill mol afable,
26 per ço com teniu major dignitat.
27 Del cels, o princessa, en l’alta cadira
28 vecu com lo Pare en una natura,
29 Deu lo fill engendra i ’b goig sens mesura
30 lur voluntat sancta l’esperit espira,
31 i ’n cascu dos coses, l’un a tots comuna
32 e propria l’altra, mirau, o senyora.
33 per qui es distincta persona cascuna
34 e tots tres, puis tenen essencia una,
35 la fe,christiana un sol Deu adora.
36 O mare excellent, d’amor tot’encesa,
37 mirau com lo Fill del Par’eternal
38 dos natures te: una divinal,
39 l’altra que dins vos novament ha presa.
40 Ha hon devallant del etern imperi,
41 home vertader l’aveu concebut,
42 per ço que pogues complint tal misteri
43 de cedr’en la creu passar improperi
44 pagant lo rescat de nostra salut.
45 Alli presentada la passio tota
46 de vostre Fill digne, fone a vos, regina,
47 e ves com en l’arbre dins la carn divina
48 restar no y devia de sanch una gota;
49 i·l cap ple de spines, peus i mans clavades
50 en lo costat porta qui paradis obra;
51 ab nafres sens compte pel seu cors sembrades
52 e essent tals penes pel Par’ordenades,
53 plagueus fos complida en lo Fill tal obra.
54 De Deu humanat, o mare benigna,
55 finit lo proces de goig tan elets,
56 bolcas lo fillet ab draps pobrellets,
57 donantli menjar de verge let digna.
58 Lo qual contemplant de vos carn humana,
59 tenint sser nodrit de vostres pits sancts,
60 ha fet una ley verge subirana,
61 que tots aquells dons que deu complir mana,
62 hagen a passar per les vostres mans.
63 O mare de Deu, a qui·l mon demana,
64 puix vos advocau tots los crestians;
65 impetrau del Fill, valent capitana,
66 que vull’axalsar la ley crestiana
67 qui va trontollant per desordes grans.
Ed. Carles Miralles de Imperial, «Tres Poemas de Jaime de Oleza», BRABLB, 21, 1948, pp. 175-195, a p. 187.
Segue la cobla 123.5.