Rialc
Rao 122.2

            Jaume d’Olesa






    1      O tu, Fortuna, qui fas rodar lo mon
    2      sobre ton pern que nunquemay a posa
    3      de son rodar per tu, qu’est argullosa
    4      a tots los seus, d’on se plany e·s conffon
    5      com ell qui ’s gran no pot consell donar
    6      a ssi ne ’ls seus d’escapar e fugir
    7      del teu reyalme, qui tot s’ho vol sorbir,
    8      car mays de tu no·s poden deffensar.

    9      Per qu’eu ma puix certes a dret clamar
    10     de tu, qui·t mostres a mi tan fera e bruna,
    11     car may te fiu res que·t fes asirar,
    12     ne u volgui far perque·m fosses comuna;
    13     mes, pus qu’eu vey que ’b mi vols batallar
    14     es envers me fer ta nomnar Fortuna,
    15     clamar me n’hay al Senyor de la Luna
    16     qu’ell ma vulla contra tu ajudar.

    17     E jatsesia que no·m puxa encontrar
    18     corporalment ab tu qu’est invisible,
    19     mes enpero lo teu colp ten sensible
    20     te rebatray, que no·m pora toquar;
    21     e quant veuras que seras escarnida,
    22     car lo teu glay no m’haura encarnat,
    23     sera adonchs ton poder desonrat
    24     generalment, de que staras marrida.

    25     E pus avant de ta publica crida
    26     ab que manes a tot hom si guardar
    27     dels teus aguayts, que no y puxem tombar,
    28     no·m gardaray, car solta ay la brida
    29     per anar me·n, pus vey que est vencuda
    30     es tot loch ne part: tos mandaments
    31     no hauran loch, pus ho sabran les gens
    32     don no sera ta crida ges temuda.

 

 

 

Ed. Ezio Levi, «Poesie catalane in un codice fiorentino», Estudis Universitaris Catalans, 15, 1930, pp. 160-167, a p. 164.

30 è ipometro (forse e[nver]s).

 

Incipitario di Jaume d’Olesa
Indice degli autori