Mossèn Navarro
1 Veig ço que·m plau e pas dolor estrema
2 per un desig que dins mon cors se tanque.
3 Muyr sens morir e la mort m’es stranya;
4 sent ço que deu sentir home que fina;
5 no tem la mort e desig molt la vida.
6 Tot no m’es un, ans veig la differença
7 que m’ha forçat amar a qui desama
8 tot’amistat que ’b raho no s’ordona.
9 Aquella fy que tot amant desiga
10 de ses amors, ma voluntat cobeja
11 e no l’ateny, ans la troba deffesa,
12 perque la part tal amistat reffusa.
13 So que·m fa ’mar desamar me ’consella
14 aquell desig que mon voler demana,
15 e no·l desam, ans l’am sens sparança,
16 e com mes l’am, renovella ma pena.
17 Ço que mes val e no·s pert may en dona
18 ffin que la carn es de l’arma dijuncta,
19 quant pus hi pens mon spirit atroba
20 la hon es tant inclinada ma pensa.
21 Tant m’abelleix ço que forma natura
22 humanalment, quant acaba tal forma,
23 que tot voler d’altr’amistat me passa,
24 e lo restant del mon me descontenta.
25 Dona de mi, mon espirit contemple
26 vostr’amistat a mon delit escassa,
27 per lo desig huma que no·s conferma
28 a vos, qui sou d’onestat genitura.
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.
Mss.: J, K. Base: K. || 7 forçat] forçar JK.
Incipitario
di Mossèn Navarro
Indice
degli autori
