Rialc
Rao 12.4
Baltasar Joan Balaguer
1 Puix lo parlar del cor demostra·l titol
2 hi fa pales lo que sta dins ses claustres,
3 lo qu’es devot no deu tenir scilenci,
4 e per ço yo, ab tot sia maldestre,
5 no puch callar, mare de Deu hi verge,
6 prenent lo past de vostra fina magna.
7 Car sou la font d’on de continu brollen
8 del gran saber aquelles dolces aygues,
9 e per ço veig que may vos feu amarga
10 aquell peccat comes d’Adam en l’arbre.
11 Puix Deu, ponint primer la serp que l’home,
12 vos feu salut ans que·ns donas la plaga.
13 Volent pintar l’Etern en lo principi
14 d’altres colors molt bell vostre retaule,
15 posa Ell l’or, mostrant que ’n Ell fos sempre
16 hi que per Ell sou vos d’excellent esser.
17 Y axi posant Ell de ses mans la ’mprempta,
18 feu sens defalt perfeta vostra forma,
19 car veig que d’Ell seria lo defecte
20 si fet hagues res fals en tal ymatge.
21 Car si·l pintor, obrant cosa solempne,
22 deu ser attent posant tot son estudi,
23 molt mes Aquell qui tot saber avança,
24 puix es perfet passant de tots los limits.
25 Lavors primer, ab vermell, lo Paraclit
26 dona color pintant Ell la gonella
27 d’un carmesi cubert de riqua porpra,
28 car ffos per Ell de gracia fecunda
29 dins en l’instant que us concebe sent’Anna,
30 volent entrar l’Etern dins vostra cambra.
31 Y axi·l peccat ab vos may feu affronte
32 ni us atenygue d’Ell una sola purna,
33 car may ensemps poden sser dos opposits.
34 D’on vem que may vos comprengue la fosca
35 que tots passam per lo primer demerit,
36 puix vostra lum jamay tingue l’eclipsi.
37 Causant delit, vingueren prest los angels
38 portant un blanch mes bell que·l de l’ermini,
39 hi tots justats posaren se per rotgle,
40 de tal Pintor essent los ffels ministres.
41 Y axi feu Deu la faç, mans hi tot l’alre
42 ab tal blanchor, que pura neu eclipsa,
43 car ssent creat vostre sperit insigne,
44 Deu vos dona un do apres d’un altre,
45 fent vos servir a servidors angelichs.
46 D’on no pogue venir vos a l’encontre
47 lo gran Satan per posar vos la marqua,
48 puix, tot torbat, cerqua lo loch mes fondo.
49 Reyna excellent, los cels vos foren promtes
50 portant apres d’adsur un noble centre
51 ab que·s pinta molt triumphant lo manto
52 d’un vellut blau guarnit de riques platches,
53 mostrant molt be los serieu conforme
54 estant en vos lo qui te ’n ells asento.
55 Y axi·ls semblas, essent de Deu estrado.
56 Mas excellis aquells en lo negoci,
57 puix comprengues lo qu’ells compres no tenen.
58 D’on podem dir que fos tostemps sens taqua
59 molt mes que·ls cels, qui sempre son inmunes,
60 puix los passas essent divina sella.
61 Apres d’aquests vingue lo gran Apollo,
62 y ab sos cabells guarni la bella testa,
63 mostrant d’aço un gest no poch alegre,
64 car resplandis al mon segons l’aurora,
65 puix del peccat lanças les grans tenebres
66 portant nos prest aquell eternal Phebo.
67 Posaren se lavors prest les esteles
68 entorn del cap guarnint una corona,
69 hi Deu pinta y en la man dreta ceptre,
70 mostrant que vos, obrant virtuts sens nombre,
71 de tots creats serieu digna reyna.
72 D’on no portas lo crim del vasall nostre.
73 Seguint apres aquella gran Diana,
74 pinta·l trespol mes clar que no ’s lo jaspis,
75 als lindes peus posant se per catiffa,
76 mostrant que vos, venint en aquest setgle,
77 porieu be la nit de culpa vençre,
78 anant tostemps per clar payment hi pati.
79 Y axi l’Etern, complint ja la pintura,
80 guarni·ls vestits de infinides perles
81 pintant al front un excellent carvoncle,
82 car obtingues d’Aquell tots privilegis,
83 puix mereixques de mare sua·l premi.
84 D’on no us falli d’aquest mai sser estalvi.
85 Vent, donchs, lavors lo Fill Rey de l’Altisme
86 tan altament obrada tal deessa,
87 pinta ’n lo dit d’esposalici l’arra.
88 De hon concloch vos concebe la mare
89 qual en lo cel contemplareu pintada,
90 puix ja d’Aquell vingues ab los triunphos.
91 Mirau la, donchs, ab hulls de justa pensa
92 los qui scupiu al cel fent la culpable
93 perque ixquau d’aquest trist laberinto.
94 Mirau lo com, per que y de Qui es feta,
95 car tenint menys que peixcadors de canya,
96 si mes jugau, restareu nuus en cuyro.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 518.
È la risposta al llibell IV dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.1).