Rialc
Rao 12.3
Baltasar Joan Balaguer
1 O lum tan gran que torba y enluerna
2 los ulls tan flachs de nostra debil pensa!
3 Puix vos teniu, tenint la lum eterna,
4 lum sobre lum, ma vista, que s’inferna,
5 fer no pora del quant valeu compensa
6 si ’n mon poder lo vostre no dispensa.
7 Vos ençengues foch d’un ardor tan digne,
8 que, ’n Deu calfant, feu ablanir com cera
9 de gent infel l’açer dur y maligne,
10 d’on hixques vos, Cristofol, lum insigne,
11 Deu eternal essent la pedrenyera
12 que traure sol d’açer lum verdadera.
13 O nau molt fort! Vos may rompre us podieu
14 perque del çel les bales grans portasseu,
15 y en roques grans prop del perir venieu,
16 quant per servir lo mayor rey metieu
17 la proha ’n mal, d’on volch Deu escapasseu,
18 y apres, de ffe, la flamola mostrasseu.
19 Car trobas port, que segur viure·ns dona,
20 haven passat mes que·ls perills de Flandes,
21 quant reys mortals y·l Sathan, que·ns afona
22 dexat hagues, y, essent tan gran presona,
23 del çel pleguas en les mes altes bandes,
24 Deu fent venir perque li fosseu andes.
25 O pont molt bell de pedra crestallina,
26 lo qual d’amor en Deu grans archs tenia!
27 Los fonaments essent d’El fel doctrina,
28 l’aygua d’infern no us causa jens ruhina,
29 puix may caygues en riu de fellonia
30 quant tanta jent passaveu cascun dia.
31 Vos sostingues per ço lo çel y terra
32 Aquell passant que ’n Si tot lo mon porta;
33 en vos passa, y vos en Ell de guerra
34 passas en pau, absolt de tota l’erra,
35 puix, crent morir pel gran pes que us conforta,
36 reviure vos la vostra vida morta.
37 O sacerdot cridat per tres vegades
38 y agraduat per l’eternal sant Pare!
39 De crisma son les vostres mans sagrades,
40 puix de Jhesus les carns glorificades
41 tocas tan be, qu’apres la Verge mare
42 algu no trob ab vos que s’acompare.
43 Mostra·s en alt alçant l’Ostia pura
44 y·l cos sagrat d’Aquell qui us volgue renbre;
45 casulla us fon caritativa cura,
46 y·l camis blanch, virginitat segura,
47 d’on mereixeu lahos que·m fan molt tembre
48 perque ’n paper y en baix estil les sembre.
49 O bell verger hon fon l’arbre de viure
50 y·l parahis quant Deu al muscle us seya!
51 Vostres fruytals, ab l’enpelt del reviure,
52 feren tants fruyts, que no·ls poria scriure,
53 puix goig exçelç fruyta quant Ell vos deya
54 esser lo Rey que·ls altres regnar feya.
55 O gran Joseph, spos de la ley santa!
56 Lo sech basto flori ’n vos per miracle,
57 flori no menys de fermetat la pianta
58 produhint flos y fruyt de fervor tanta,
59 que us feu anar a morir sens obstacle,
60 per lo Qui us feu esser d’Ell tabernacle.
61 O gran y homil! Vos no us volgues defendre
62 dels que seguis, fent que ’n la fe us seguiren.
63 Jhesus senblas, que·s volgue dexar pendre,
64 y ab rey cruel, luytant, volgues contendre,
65 vos, despullat dels actes mals que·ns tiren,
66 y Ell, nuu dels bons, que per vos lo vestiren.
67 Aquell s’unta ab oli de bravea
68 perque us fes prest alleneguar tal mostra,
69 mas vos, untat ab lo de fortalea,
70 prest lo vençes ab ginys de saviea,
71 puix l’ull perdent, guarit ab la sanch vostra,
72 vos feu seguir y onrrar, crent, la ley nostra.
73 O gran senyor, que de les porpres nobles
74 de castedat orna les dones males!
75 Vos abillas de grans virtuts molts pobles,
76 y ab vostra sanch, morint pels bens immobles,
77 fes carmesins tan bells, qu’, ab santes gales,
78 al çel pujant, n’enpalias les sales.
79 Estau prop Deu, apres Nostra Senyora,
80 puix lo portas vos en tantes maneres,
81 hi, dels brocats del goig que us enamora
82 essent vestit, feu tan per Qui us honora,
83 que, dignament, ab festes verdaderes,
84 vos colen tants enrramant les carreres.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 605.
Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).