Rialc
Rao 119.1

            Joan de Nàjera






    1      Molt mes que spectable senyor virtuos
    2      e molt reverend mestre de Muntesa,
    3      visrey militissim, dir vostres lahors,
    4      vostra bona fama vos diu qui sou vos,
    5      e molt mes los fets, e no menys la ’mpresa
    6      venint a lohar la mare donzella
    7      d’aquell Redemptor de tota natura.
    8      James Deu crea tant noble persona,
    9      hunint aquell Verb fet carn dins son ventre,
    10     per qui som hunits en pau sempiterna.

    11     En l’anima nostra los nostres factors
    12     no y han res obrat, sino sols l’Altisme.
    13     Aquells s’entitolen pares e senyors;
    14     per la senyoria que tenen del cors
    15     pagam per lo tot lo cens e luisme.
    16     Mes Deu elegi a vos per deessa,
    17     del Sant Esperit, apres fos requesta
    18     Jhesus vostre fill, esperant resposta,
    19     apres que digues «fiat», se feu home,
    20     lo Verb eternal fet carn de carn vostra.

    21     Lo vostre sant temple, hun sol gra de mill,
    22     james lo pogue temptar creatura.
    23     Mes Deu, con Llinceu, mirant vostre spill,
    24     de vostre linatge volgue tenir fill,
    25     que tot fos de vos e d’Ell genitura.
    26     Vostres mundes sanchs e santes paraules
    27     en hun sol moment tengueren tal força,
    28     que Deu se huni ab vostre pur balsem.
    29     Donchs, mils se pot dir que sou de Deu mare
    30     que dona del mon, del Fill qu’es partera.

    31     Senyora dels angels, regina del cel,
    32     lum guia del mon. Vos fes medecina
    33     guarint aquell tuxech, amarch com a fel,
    34     que per la gran vibra, ab lloure de mel,
    35     tots erem fiçats, posats en ruhina.
    36     Vos sola tingues la infançonia
    37     e tot lo rescat, per rembre la tara,
    38     e teniu l’enguent que munde les taques.
    39     Per tant, lo qui vol sens vos ajutori,
    40     james trobara uberta la porta.

    41     Donchs, cesse la ploma, lexem lo paper,
    42     e lohe us Aquell qui us ha tal creada,
    43     que totes les lengues, libres ni saber,
    44     son hun gra d’arena, el vostre valer.
    45     En pochs metres, donchs, com sereu lohada,
    46     de vostres virtuts se ’n fa breu sumari,
    47     que y diga cascu en soles cinch coples.
    48     Mas, com se pot fer? Abans posariem
    49     l’aygua de la mar dins una cistella,
    50     que vostres valors posar en tal nombre.

    51     Abans que·l mon fos, per Deu fos eleta,
    52     perque de sos bens fosseu despensera.
    53     Prenent vostra carn a si tan conjunta,
    54     de quant fer volgue, vos feu la senyora.
    55     e donchs qui pot dir en tal sement tacha?

    56     Plena de tresors e dons ineffables,
    57     mes plena de Deu e qui us pot compendre?
    58     No y basten los cels; molt menys tot lo segle.
    59     No sols per a vos sou molt mes que bella,
    60     mes als mirados sou pur esmaragde.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 267.

È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).

 

Incipitario di Joan de Nàjera
Indice degli autori

Rialc