Rialc
Rao 118.1
Lluís Munyoç
1 Verge sens par, de les castes pus casta.
2 Palau elet e cambra preeleta,
3 dins en la qual Deu prengues sa retreta
4 e s’encarnas. Dir com, lengua no y basta.
5 Genolls ficats, vos supplich, e mans juntes,
6 illumineu mon flach enteniment;
7 perque lohar puixa vos purament,
8 feu revivir mes virtuts ja deffuntes.
9 Verge sens par, quant la Trinitat santa
10 determena en vos pendre posada,
11 e que lo Fill, de vostra carn sagrada
12 tot se vestis, del cap fins a la planta,
13 embaxador, ab cara molt serena,
14 vos envia, l’angel sant Gabriell,
15 qui, devallant ab altres molts del cell,
16 agenollat vos dix: «Gracia plena».
17 Verge sens par, gran fon la maravella
18 que ’n vos causa la tal missageria.
19 Ymaginas lo modo com seria,
20 Fill concebent restar verge puncella.
21 Misteri fon tan alt, que testa flaca
22 de mortal hom no l’ha jamay entes.
23 Vos sola fos la que prest lo compres,
24 filla d’Adam pero neta sens taca.
25 Verge sens par, quant vos digues «ancilla»,
26 demanant vos l’infinit Deu per mare,
27 dins vostre cors sobrevenint lo Pare
28 hoc e tots tres, sens fallir ne centilla,
29 hun cors sagrat de vostres sanchs formaren,
30 tan excellent, que nunqua·s troba tal.
31 Vesti·l se·l Fill, e nat ab cors mortal,
32 primer pastors, puys, tres Reys l’adoraren.
33 Verge sens par, lum dels errants e guia,
34 port de salut, de les vergens primera,
35 de paradis cami just e carrera.
36 General ley a vos no comprenia,
37 l’original peccat fon en la resta.
38 E si us volra algu d’aço reptar,
39 entre·ls elets no·l vullau receptar,
40 vaja l’infern a posar tal requesta.
41 Mare de Deu, pus gran labor d’aquesta
42 no trobo al mon que us puixa presentar.
43 Supplich vos molt la·m vullau acceptar,
44 fent qu’ab los sants celebre tostemps festa.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 281.
È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).